L’antiga corbadora d’Arbúcies

Tot el bonic itinerari que transcorre paral·lel a la riera d’Arbúcies i senyalitzat com a PR C-202 o ruta del Molí de les Pipes, està replet d’atractius patrimonials i paisatgístics de primer ordre.

Potser a mig camí, enmig del Parc de la Corbadora, al costat de la popular font i l’afamat restaurant, hi ha el punt més destacat de tot el recorregut. Després de deixar un canal a mà dreta amb abundant aigua i una resclosa, un pont de pedra, dóna pas a l’altra riba i a les restes de l’antiga Corbadora.

L’edifici d’apariència majestuosa havia estat una de les fàbriques més importants d’Arbúcies on s’hi feien cadires i rodes. Es deia que era la més antiga de la població, però un incendi va acabar amb la vida de la indústria molt coneguda al poble i a la rodalia. S’hi pot fer una intensa inspecció pel seu interior, embardissat i malmès però sense massa perill aparent.

Canal i petita resclosa

La riera d’Arbúcies en aquest tram és situada ben a prop de la Corbadora amb l’aigua encalmada i s’hi crea un paratge de digne contemplança que s’ha d’admirar sense presses.

Accés: Des de la població d’Arbúcies seguir els senyals del PR C-202 fins a la Corbadora seguint un atractiu camí, s’hi tarda uns 35 minuts d’agradable passejada. Si es continua 30 minuts més, el sender ara amb una mica més de pujada, arriba fins al Molí de les Pipes, popular restaurant amb un bonic pont de pedra.

El pont de pedra del Molí de les Pipes

Les antigues escoles de Lliors

Anant per la bona pista forestal que des de la carretera d’Arbúcies porta fins a la planta embotelladora de la font del Regàs hi ha, uns metres abans de la desviació que porta fins a l’antiga parròquia de Lliors, uns edificis enrunats un xic elevats per sobre de la carretera plens d’esbarzers i herbes ruderals de tot tipus. Aquestes edificacions són les anomenades escoles de Lliors.

Un dels edificis de les antigues escoles de Lliors

L’antiga parròquia de Lliors, de població disseminada i actualment al terme municipal d’Arbúcies, havia format part de l’anomenada batllia de N’Orri, demarcació formada pels antics pobles que pertanyien al castell de Montsoriu. El nucli principal d’aquesta antiga unitat de població, encara vigent, és on resideix l’església de Santa Maria juntament amb el gran casal del Crous formant un petit veïnat de digne contemplança situat a 4 km de la carretera d’Arbúcies a Viladrau.

El que és estrany és que les antigues escoles estan molt més avall, a 2 km de la carretera força lluny del nucli principal. Les dependències estan molt embrossades hi ha plantes enfiladisses arreu, bardisses, falgueres i vegetació de tot tipus que dificulten la visita, però tot i així, algunes parts encara permeten fer una ullada sense massa perill per les seves malmeses estances. Hi ha sostres ensorrats, bigues a cel obert, finestres trencades… tot misteriós i desolat; un veritable indret oblidat sense cap mena d’indicació, arranjament ni interès per part de ningú i a tan sols uns metres d’una important pista forestal.

Una de les estances més accessibles

No sabem res de quan van ser abandonades, del seu passat ni tan sols que hi feien en aquest punt tan apartat de la parròquia. Per aquest motiu, des d’aquí fem una crida a qui pugui donar més dades referents a aquestes escoles que es posin en contacte amb l’administrador d’aquest blog o les posi com a comentari en aquesta entrada.

Plantes enfiladisses i bardisses a dojo

Accés: A l’alçada del Km 3 de la carretera d’Arbúcies a Viladrau a mà esquerra hi neix la bona pista forestal que porta a la font del Regàs i el veïnat de Lliors. Seguiu un parell de quilòmetres per la pista i uns metres abans de la desviació a la planta embotelladora, a mà dreta hi ha les ruïnes de l’escoles. Es pot deixar el cotxe a la pista i pujar els metres de desnivell per unes antigues escales, però cal tenir present que heu de deixar el cotxe en lloc amb bona visibilitat ja que per la pista passen camions a gran velocitat.

Nota a 6 d’agost del 2014: Després de la crida feta, he rebut aquest missatge al Facebook del Blog dels Indrets Oblidats per part de Jordi Pujadas i que transcric literalment:

“L’escola rural de Lliors es va fer a principis dels anys 60 del segle passat. El propietari del terrenys, el Regàs de l’aigua, van fer cessió per construir-hi una escola pels nens de les rodalies que no podien anar fins el poble. Va posar com a condició que si es canviava d’ús la propietat havia de tornar a ells. Hi havia una mestra i funcionava com una unitària. La mestra vivia en unes dependències de l’edifici. A princips del 80 l’escola es va tancar hi van anar tots al Col·legi Carulla de la vila amb beca per dinar i transport. uns anys després l’ajuntament va voler acondicionar-ho com escola de natura o centre d’estudi del parc natural, però la propietat va reclamar els drets. Ara queda el que es veu. Gràcies per l’interès”

Per a més informació, ens adjunta un enllaç amb un esmerat article seu “Història de l’ensenyament en la societat Arbucienca” (1996). Doncs, no podíem tenir millor resposta, gràcies Jordi per la teva ajuda i els aclariments.

La torre de telegrafia del Turó de Vilarmau

Continuant amb la sèrie de torres de telègraf òptic, avui li ha tocat el torn a les restes de la torre existents al cim emboscat del Turó de Vilarmau (1.075 m d’altitud) al Parc Natural del Montseny, al municipi d’Arbúcies (la Selva) a frec dels límits d’Osona.

Restes de la torre enmig de la fageda

En aquesta ocasió, les restes de la torre són força abundants i tot i que la vegetació ja l’està engolint, encara pot apreciar-se perfectament la seva alçada, interior, espitlleres, murs, gruixos i altres detalls arquitectònics. Potser per al meu gust és la millor que he vist fins ara dins l’àmbit d’actuació d’aquest blog; de les altres visitades o bé no en queden ni una sola pedra visible (o jo no l’he trobat) com la torre de Cantonigròs, o bé molt minses com la del Puig d’Afra que pràcticament te l’has d’imaginar, o a l’altre extrem les que ja estan en procés de restauració, com la torre dels Soldats a Avinyó… per tant aquesta és la que ho té tot: misteri, solitud, bosc tenebrós de faigs i alzines, una certa vista panoràmica i restes encara abundants.

Com sempre, poques dades tècniques referent a aquesta obra d’ús civil i militar del segle XIX; tan sols que aquesta torre era a la línia de Vic a Hostalric i les torres anteriors i posteriors eren, respectivament, la torre de la Creu de Montagut i la del turó de Montfort (a prop de Riells) per bé que les restes d’aquesta darrera torre no són de telegrafia òptica sinó de guaita medieval que de ben segur deurien haver fet aquest servei. Per a més detall vegeu l’article de la Creu de Montagut en aquest blog.

 

Accés: Gens indicat i una mica perdedor és l’accés a aquesta torre. Cal situar-se a l’aparcament del Coll de Bordoriol (1.089 m d’altitud) al km. 3 de la carretera de Viladrau a Santa Fe del Montseny. Aparcament molt utilitzat per excursionistes que pugen al cim del Matagalls. El mapa “Montseny” de l’Editorial Alpina serà molt útil per tal de saber triar el camí correcte en tots els punts conflictius. Creueu la carretera i en els primers metres s’ha d’agafar la pista que baixa al veïnat de Lliors, que ràpidament deixeu per un camí a l’esquerra que puja i que uns metres després el deixeu per un camí a la dreta que planeja una bona estona i baixarà més tard fins al Pla de Palomeres on hi arribeu després de travessar una bonica fageda (25 minuts). Tot seguit, continueu per la dreta i arribareu amb cinc minuts més al Pla dels Llops, el punt més difícil de l’excursió. Deixeu un camí a l’esquerra, un al davant ple d’herba i agafeu el tercer, deixant un quart a la dreta que baixa (he intentat fitar aquest punt); el camí ara ja menys transitat tornar a entrar a dins la fageda. Darrera cruïlla (35 minuts); agafeu el camí de la dreta (embrossat en molts punts) que pujarà definitivament per dins la fageda fins al punt final del turó de Vilarmau, punt on hi ha les restes de l’antiga torre. Uns 45 minuts de recorregut en total.

Interior de la torre