El desaparegut Hotel Güell de Camprodon

Avui amb un pèl de nostàlgia, m’he parat a pensar en indrets de la meva adolescència i he reflexionat sobre el passat i el futur, tot lligant-ho amb internet i les noves generacions digitals.

La revolució que ha originat l’auge d’internet al món de la cultura o al turisme ha estat en aquests darrers anys, justament quan la xarxa s’ha fet més accessible per a tothom. A internet sembla que hi és tot i que tot es pot fer… però no sempre és ben bé així.

Vull posar dos exemples concrets de com no tot hi és a la xarxa en abundància: una banda de música pop poc coneguda de finals dels noranta que ja hagi desaparegut o un escriptor ben conegut de caire local de finals dels vuitanta ja traspassat… pràcticament no hi trobareu res útil a internet; o sigui que podríem dir amb altres paraules que tot el que ve de la revolució del paper sense massa rellevància i que no tingui una continuïtat a l’actualitat, tenen avui dia una presència a internet molt minsa o nul·la. Sembla que encara hi ha un buit que s’hauria d’omplir.

Un d’aquests casos que m’ha vingut al cap és per exemple l’Hotel Güell de Camprodon. Si estigués operatiu, encara que fos amb un altre nom, internet en vindria ple d’entrades i inclús podries reservar la teva habitació on line. En canvi, la seva desaparició com a hotel i posterior transformació en habitatges, ha deixat aquest curiós fet com un indret oblidat a la xarxa… i al bell mig de Camprodon!.

El majestuós edifici presideix la Plaça d'Espanya de Camprodon

El majestuós edifici presideix la Plaça de la Vila de Camprodon

Situat a la cèntrica plaça d’Espanya núm. 8, tenia l’originalitat que als baixos de l’hotel hi ha havia el garatge i punt de partida de les línies d’autobusos que comunicaven Camprodon amb bona part del Ripollès i comarques veïnes. Quin hotel trobeu avui en dia amb aquesta particularitat? La família Güell era propietària de l’empresa Autos Güell concessionària de diverses línies d’autobús des de començaments del segle XX. Des de 1987 fins al 1992, any de la desaparició de l’empresa, la companyia va canviar de nom convertint-se en Güell i Güell SA. Encara conservo diversos bitllets dels recorreguts que feia ja fa uns quants anys tenint a Camprodon com a centre neuràlgic d’operacions… ara tot això ja ha passat a la història!

L'autobús regular de la línia Camprodon - Ripoll aparcat al davant de l'Hotel Güell (1990)

L’autobús regular de la línia Camprodon – Ripoll aparcat al davant de l’Hotel Güell (1990)

Diversos bitllets de línies d'Autos Güell

Diversos bitllets de línies d’Autos Güell

Si parlem de l’hotel, l’edifici és majestuós, noble, una finca règia modernista amb grans portalades i finestrals que donen al carrer amb un aire senyorial. Les habitacions estaven bé, sense luxes però còmodes i grans; el menjar no era especialment bo i les cambreres semblava que estaven esperant a què diguessis prou perquè no et posessin més sopa… però tot i així, tinc un bon record de la meva adolescència d’estiu a Camprodon i a l’hotel Güell. Tot s’ha de dir que també vaig provar altres hotels i diversos apartaments en successius anys.

L'Hotel Güell a la "Guía de Hoteles de España" (any 2001)

L’Hotel Güell a la “Guía de Hoteles de España” (any 2001)

L'hotel en plena rehabilitació (febrer 2006)

L’hotel en plena rehabilitació (febrer 2006)

A la guia d’Hotels de Catalunya de l’any 2002 fins i tot l’hotel Güell tenia pàgina web pròpia, que va durar poc temps i ara lògicament amb el domini totalment disponible. Actualment tot ha canviat; després del tancament de l’hotel el 2004, es va rehabilitar l’edifici, aprofitant les diverses habitacions per fer pisos. La Caixa Penedès va fer-se càrrec de la promoció. De fet, ara la Caixa Penedès també s’ha integrat en un altre banc… tot continua canviant encara que d’una altra manera. També s’ha esborrat l’antic nom de la façana que delatava el seu passat hoteler… Però, qui pot viure en un edifici tan emblemàtic i monumental?

L'Hotel en plena rehabilitació (febrer 2006)

L’Hotel en plena rehabilitació (febrer 2006)

On hi havia l’antic garatge, ja fa anys que s’ha establert una coneguda marca d’adrogueries. Només cal fixar-se amb la gran portalada d’accés al supermercat… potser és massa gran, oi?. Segurament algú que no sàpiga la història de l’hotel Güell haurà fet especulacions… Pel que fa a l’estació d’autobusos de Camprodon, ara està emplaçada a prop de la Mare de la Font, amb un petit edifici i una andana molt més accessible (tot s’ha de dir) que a l’antiga parada. També la concessionària del servei d’autobusos a la població des de l’any 1992 és la companyia TEISA d’Olot… no hi ha ni rastre de l’antic Autos Güell. L’espai on ocupava l’antiga parada ara és una zona d’aparcament públic de pagament i la Plaça Espanya ara és anomenada Plaça de la Vila… com el temps ha anat transformant les coses… però ha estat ben real.

Pisos en venda (agost 2012)

Pisos en venda (agost 2012) © wikimedia

La Font Fresca

Ben a prop de l’església de Sant Bartomeu del Sitjar, al terme municipal de Camprodon però ja avocat a la Vall del Bac, hi ha una de les fonts menys visitades d’aquesta important població turística: la Font Fresca.

Situada en una bonica i ombrívola fageda curulla d’un agradable sotabosc de boix, la solitud de la font és absoluta; mai m’he trobat ningú tot i que per davant passen els senyals de la ruta PR C-186. És evident que aquests senyals de pintura pocs excursionistes els segueixen perquè la continuïtat del sender cap a l’església de Sant Andreu de Porreres és confusa, esquerpa i absurda perdent-se el corriol en molts punts d’un traçat inhòspit i feréstec. Per tant com a molt, els pocs excursionistes que s’atansen fins la font deuen arribar la gran majoria a l’ermita de Sant Bartomeu del Sitjar, església originària del segle XII amb un bonic campanar de cadireta i aixecada al damunt d’un petit turonet enfront de la gran masia del Sitjar a cinc minuts de la font.

Font Fresca (2)

La font és monumental, digne de mencionar, perquè a part d’estar molt ben agençada, amb taula, bancs de pedra i està envoltada d’un paisatge magnífic, té la curiositat que hi té inscrits en una làpida al damunt de la deu, uns versos del gran poeta castellà Luis de Góngora per commemorar la visita a aquest paratge al segle XIX (el 1856) dels bisbes de Vic i Girona. Es deuria creure que aquests versos d’aquest poeta a cavall dels segles XVI i XVII deurien ser els millors per a recordar aquest acte. Aquest fet però, ens demostra que en altres temps de ben segur que la font era molt més visitada que ara. Per sota del camí i la font, hi ha alguna altra antiga canalització, cisterna i un dipòsit fet d’obra menys vistosos dins del paratge però que no malmeten la visió fotogènica de la font.

Font Fresca

A la tardor a la Font Fresca tot està encatifat de fulles de faig

Accés: La millor manera d’arribar a la font és seguint els senyals des del Coll de Sant Pau -petit espai per aparcar, plafons i rètols diversos- situat a un 1 km de la població de Sant Pau de Segúries seguint la C-153A en direcció a Olot. Des d’allà, deixant ben a prop l’imponent masia del Mariner, seguiu els senyals blancs i grocs de l’antic PR C-186 en direcció al Sitjar. El camí aviat esdevindrà un bon corriol i entrarà ràpidament al humit bosc; anireu deixant diverses cruïlles i passareu per un abeurador encara en ús. Amb alguna pujada curta anirà resseguint els diversos clots d’aquests torrents que menen cap a la Vall del Bac. En menys d’una hora de corriol senyalitzat arribareu a la plàcida Font Fresca. Si continueu amunt el camí en cinc minuts més arribareu a l’ermita de Sant Bartomeu situada enfront de la gran pairalia del Sitjar.