Les misterioses ruïnes del turó de Vilacís

Una de les meves fites més importants que em vaig proposar pel meu últim llibre de la Col·lecció Territori i paisatge dedicat al municipi de Castellcir, va ser la de trobar les ruïnes misterioses, absolutament oblidades i anorreades de les que suposen van ser o bé, les ruïnes d’una església dita de Sant Miquel d’Argelaguer o bé, les restes del desaparegut castell de Tenes.

Turó Vilacís

Si a més emboliquem tot aquest oblit absolut i manca de documentació existent, a una tenebrosa i maquiavèlica llegenda envoltada de crims i conspiracions a l’edat mitjana que cobreix diversos personatges senyorials i eclesiàstics de tota aquest part de l’alt Tenes, encara em feien més ganes d’anar a cercar el paratge en qüestió.

Turó Vilacís (3)

Un cop trobades les restes -certament abundants però molt escampades- entre l’espès alzinar a la part sud del turó de Vilacís, cal fer volar la imaginació… aquestes pedres semblen uns carreus ben treballats, aquesta altra deuria formar part d’un mur, aquí sembla indentificar-se un… això potser és… tot molt surrealista i especulatiu però molt interessant, misteriós i solitari en una visita a un dels paratges més desconeguts del Moianès i que en aquest cas i excepcionalment, deixarem el misteri perdurar…

Turó Vilacís (2)

Anuncis

Ja han arribat les rebaixes pels amics del Blog!

Ja han arribat les rebaixes a la “Col·lecció Territori i paisatge”!!! Ara pots comprar el llibre “Castellcir“, el segon volum d’aquesta col·lecció i editat per l’autor del Blog dels Indrets Oblidats, a un preu de només 10 €.

Tots els llibres seran amb dedicatòria personalitzada i enviats a casa del lector/a mitjançant correu ORDINARI per estalviar en despeses innecessàries.

El llibre de 76 pàgines, realitzat en paper de qualitat i a tot color, t’endinsarà d’una manera amena i planera per les profunditats geogràfiques i històriques d’aquest sorprenent poblet del Vallès Oriental.

Et perdràs aquest llibre? No vol conèixer millor aquesta bonica raconada del Moianès?

Fes click a la fotografia i et reenviarà a l’entrada on pots començar el tràmit de compra.

Castellcir portada1

La bassa de les Berengueres

Amb motiu del nou llibre que estem preparant sobre Castellcir, que sortirà ben aviat en els propers dies editat per Bubok, vam tenir ocasió de tornar a caminar per les rodalies d’aquest poble i conèixer contrades que encara no havíem visitat.

Sense adonar-nos, mentre cercàvem els pous de glaç de Sant Jeroni, vàrem trobar a frec del camí a mà esquerra, unes importants parets fetes de carreu enmig d’una ufanosa vegetació aclaparadora i que no es trobaven indicades ni en els mapes topogràfics de la zona; estem parlant de la bassa de les Berengueres.

Bassa de les Berengueres1

La bassa, rectangular i d’una alçada considerable, feia de dipòsit d’aigua gelada per a tot seguit empouar els propers pous de glaç de Sant Jeroni, situats al costat de la riera de Fontscalents i d’accés molt penós, selvàtic i perdedor. Segurament la bassa pertanyia a la masia de les Berengueres i va estar en ús fins que la indústria del gel va entrar en decadència al Moianès, com a altres indrets de Catalunya amb l’arribada de l’electricitat i les noves maneres de fer gel artificialment.

Accés: Des d’enfront de la masia de la Talladella (a 2 km de Castellcir en direcció a Santa Coloma Sasserra) cal baixar a l’esquerra per bon camí en direcció a la riera de Fontscalents. Abans d’arribar a la riera, deixeu el camí principal (20 minuts) i per un camí secundari a mà esquerra, voregeu uns camps i la riera a una certa alçada durant una bona estona. En el moment de creuar-la a gual en un bonic paratge engorjat, el camí puja per l’altra riba. En pocs metres a frec de camí, hi ha les restes de la bassa (40 minuts).

Properament… nou llibre referent a Castellcir

Aquest proper mes d’octubre, veurà la llum el volum núm. 2 de la Col·lecció Territori i Paisatge. En aquesta ocasió el llibre serà dedicat a Castellcir, un petit poblet del Moianès amb un dels paisatges més destacats de les comarques Barcelonines.

Un grapat d’indrets oblidats així com resums de geografia, història, natura i art, s’agermanen perfectament en aquesta col·lecció de monografies locals auto-editades i que, com sempre, de venda sota comanda exclusivament al web de Bubok en format paper o digital. Escull el format que més s’adapti a les teves necessitats!.

Aviat disposarem de més informació.

Pou del Barbot

La font de Sauva Negra

El paratge de la font de Sauva Negra està situat en un indret corprenedor a l’obaga i a una certa alçària al sud del torrent de Sauva Negra capçalera del riu Tenes. Encara en terres Moianeses a 860 m d’altitud, l’Espai Natural de Sauva Negra és una petita zona protegida d’unes 100 hectàrees a cavall dels municipis de Castellcir, Centelles i Sant Martí de Centelles.

Font de Sauva Negra (2)

Sembla ser que geogràficament, el punt exacte on es troba la font pertany al terme municipal de Centelles i per tant d’Osona. Es comprèn quan s’arriba per primer cop a la font -d’aigua un xic sulfurosa-, perquè és un petit espai natural protegit: solitud, tranquil·litat, serenor, unes espècies vegetals notòries, la foscor imperant bona part de l’any que hom fa pensar en el topònim “Negra“… i és que la Sauva Negra té l’interès afegit que es considera una de les fagedes més meridionals d’Europa. Tot un interessant i meravellós paratge encara força poc visitat avui dia i a tan sols a deu minuts d’una pista asfaltada.

Com pot ser aquesta visita tan poc massificada a un indret tan bell? En canvi a internet hi ha força entrades amb les indicacions “Font de Sauva Negra”… El seu accés llarg i aïllat juntament amb la manca total d’indicacions en són els motius principals. Jo la vaig conèixer amb ocasió de la IX Ronda Vallesana de fa ja una pila d’anys que recorria tots els paratges pintorescos de Castellcir i uns mesos després vaig voler trobar la font pel meu compte i no ho vaig aconseguir… Per tant, això implica que la visita a la font només és per a veïns de les poblacions limítrofs i a excursionistes que coneixen la contrada. Un secret molt ben conservat!.

Font de Sauva Negra

Accés: La manera més lògica d’acostar-s’hi en cotxe és des de la població Osonenca de Centelles. Cal agafar la carretereta asfaltada del Càmping Puigsagordi i de les antenes de telecomunicacions des de l’entrada de Centelles venint dels Hostalets de Balenyà. Cal seguir-la fins al final de tot, guanyant el desnivell existent. Un cop a dalt de la costa, deixeu a la dreta la pista que puja fins al Puigsagordi; ara caldrà seguir sempre cap al Sud (un 3 km) passant pel Coll d’Arenes (on la carretereta asfaltada fa una marcada girada cap a l’oest) fins al punt últim de l’asfalt on hi ha una tanca per als cotxes, esteu al Pla de Bruga. Ja a peu, passeu la tanca i uns metres després un barri a la dreta, al límit del pla, indica el corriol que descendeix fins a la font cap al nord en menys de deu minuts. El trajecte per la pista asfaltada és perdedor a partir de la cruïlla cap al cim del Puigsagordi… no hi ha cap indicació.

Més informació del recorregut que visita la font de Sauva Negra a l’itinerari 69 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.