El rentador de llana del Roquer

Aprofitant la gran balma imperant a la contrada, l’original construcció del rentador de llana del Roquer aprofita uns 100 m2 de recinte de singular bellesa i sorprenent utilitat, emplaçat en un magnífic paratge.

El Roquer

Un cop a dins del recinte, a través d’una portalada de pedra, cal fixar-se en una destacada volta principal de pedra dovellada que forma un sinuós arc. La monumental obra civil, no deixa de meravellar a l’excursionista que hi arriba per primer cop.

Una llarga taula de pedra on es treballava la llana i dos eixuts canals d’aigua separats per grosses pedres, per on abans corria amb força l’aigua, estaven preparats en forma de safareig per rentar la llana amb l’imparable i constant moviment de l’aigua. Restes de fonts amb entrades d’aigua neta, desguassos per on sortia l’aigua bruta, forns per escalfar-la, diverses piques… tota un lliçó d’arqueologia patrimonial a frec de dits. Per acabar de fer-ho encara més emocionant, unes escales costerudes interiors porten a la part de dalt de la construcció, punt on la llana és deixava assecar.

El Roquer (4)

A la riera de Fontscalents, en la propera resclosa es veu l’antic canal de desviació cap al Roquer. Després de tot el procés de neteja al Roquer, un cop preparada i assecada la llana era transportada cap als comerços del Vallès o Barcelona.

El Roquer (2)

Pujant cap al segon pis

Tot el recinte estava molt malmès, en procés de degradació i va ser restaurat molt encertadament el 2006 sense excessos ni defectes, on encara es pot valorar l’obra en la seva corresponent mesura. Una oportuna i commemorativa pedra hi fa recordança de la seva rehabilitació, acompanyada dels noms dels diversos benefactors. Tot un detall per a les futures generacions.

El Roquer5

Accés: Cal situar-se al polígon El Vapor de Castellterçol a la carretera de Moià. Des d’allà agafant el GR-177 en direcció a Esplugues i darrera la última fàbrica a mà esquerra, baixa un caminet al principi imperceptible, per unes escales, travessa la riera i arriba al Roquer en 2 minuts de curiós traçat, gens indicat en una sorprenent situació al costat d’un polígon industrial. Quins contrastos més impactants!

Anuncis

El pou de glaç de la Vinyota

El Vallès Oriental és sens dubte una de les comarques catalanes on més es va difondre la indústria rural dels pous de glaç que es va extendre fins a mitjans del segle XX on l’arribada de l’electricitat i els frigorífics, van fer perdre la necessitat d’aquest servei.

Entre els pous de glaç, de neu i les basses s’han identificat en aquesta comarca 143 elements. Al Montseny i a l’altiplà del Moianès és on per les seves característiques climàtiques, es concentren la major part de pous. Castellterçol, Castellcir i Moià és terra de pous i s’intenta, d’alguna manera, difondre aquestes construccions entre el turisme, encara que sense massa èxit perquè és una empresa complicada: els pous estan dispersos per la muntanya sense massa indicacions ni senyalitzacions i alguns de difícil localització.

El pou de la Vinyota és una de les principals construccions d’aquesta tipologia al Moianès i és potser un dels més famosos. Està situat una mica enlairat sobre la riera de Fontscalents, davant del Molí Nou i ben a prop de la balma de les Esplugues i la zona industrial “El Vapor” de la població de Castellterçol.

El pou és de planta cilíndrica, ben conservat, cobert amb cúpula, i adossat sobre el marge de la riera per això es va reforçar amb contraforts. Sobre la cúpula s’obren diverses finestres. Conserva el canal de desguàs fet amb carreus i lloses. El seu aspecte és esbelt i vigorós. A l’interior del pou, es veuen els encaixos de les bastides per empouar i desempouar. Encara que està protegit amb una reixa, la vista del pou per fora és molt interessant i per la finestra principal es pot veure parcialment l’interior.

Accés: Està a prop del camí que accedeix a la balma d’Esplugues, important masia encastada dins una gran balma i que ara és seu de l’Ecomuseu del Moianès. La visita a vint minuts del pou és del tot imprescindible. Des de la zona industrial “El Vapor” de Castellterçol, situada a la carretera en direcció a Moià, cal seguir els senyals blancs i vermells del GR 177-3 abandonant les últimes fàbriques i endintsant-se cap a la riera de Fontscalents. Arribeu entre camps i pasturatges a un pont (15 minuts). No cal creuar-lo. Allà deixeu el GR 177-3 que continua cap a les Esplugues i passant per davant de Can Santjaume i unes altres cases, arribeu al pou situat a l’esquerra del camí una mica enlairat sobre la riera de Fontscalents (20 minuts de recorregut).

L’antiga parròquia de Sant Julià d’Uixols

Aquesta antiga parròquia que presideix un petit veïnat de masies disperses i totes abandonades, està situada al sud de la població de Castellterçol al Moianès, aturonada sobre un petit pujol de poca elevació però que ofereix un bon punt panoràmic. La desolació de l’indret és impactant en certs moments de l’any, però l’ombra del gran freixe i l’església encara sencera i ben vistosa, fan de la contrada molt atractiva i força visitada per excursionistes de la rodalia i per practicants de la bicicleta de muntanya.

L’església de Sant Julià, romànica, sabem que ja va ser reformada al segle XII i ampliada al segle XVII . A l’any 1590 el terme i l’església ja van passar a formar part del municipi de Castellterçol que ha perdurat fins avui. El cementiri annex recollia les despulles de tota la població del petit poblet, ara ja abandonat però que en altres temps de ben segur que deuria ser més pròsper i viu.

Esplèndid altar de l'església a l'any 1922 (foto: Joan Fruitós Diego)

Esplèndid altar de l’església a l’any 1922 (foto: Joan Fruitós Diego)

La rectoria annex a la parròquia podria haver fet d’hostal en algun temps però, ara ja s’està enrunant de forma ràpida i continuada i ja ha sofert algun acte vandàlic: l’any 1975 un pasavolant que utilitzava la llar de foc va calar-hi foc a l’església i recentment -abril 2011- uns lladres van robar la única campana que hi havia a l’ermita. Amb tot, l’edifici annex podria oferir un petit refugi d’emergència.

Accés: S’hi pot arribar amb vehicle -millor vehicle tot terreny- però és millor anar-hi a peu des de la població de Castellterçol. Situats al Passeig del Castell cal seguir els senyals blancs i vermells del GR 177 o Ronda del Moianès. Passeu ben a prop del Castell Terçol i el camí pista comença a pujar -fortament en algun punt- fins a l’antiga parròquia de Sant Julià d’Uixols en menys d’una hora de recorregut.