El refugi Montserrat

El refugi Montserrat, és una de les construccions forestals fetes per a pastors típiques del Pirineu Oriental amb una part útil per a excursionistes i una tancada per a ús del pastor i el bestiar. Situat al sud de la serra Cavallera i ben a prop del Coll del Pal, és una cabana sense massa comoditats però ben necessària en cas de mal temps o tempesta sobtada. Una pista forestal només útil per a jeeps i fora del període hivernal, hi porta des d’Ogassa (Surroca de Baix).

Refugi Montserrat (3)

Refugi MontserratA 1.600 m d’altitud, vora una gran jaça, roman en força bon estat aquesta construcció que porta com a mínim feta des dels anys vuitanta. Té llar de foc, lliteres i una capacitat per a unes 6/8 persones; és a dir comoditats mínimes en un paratge dur, inhòspit i amb neu perennes des de mitjans d’octubre o novembre segons l’any. Una font propera, amb un gran abeurador, situada una mica més amunt i apartada de la pista principal d’accés, complementa l’equipament d’aquest refugi forestal encara en actiu.

L’absència de llenya, les temperatures extremes i les proximitats de nuclis habitats, fan pensar que no és gens pràctic i útil dormir-hi a l’hivern en aquesta espècie de nevera envoltada de pau i solitud, a no ser que sigui això mateix el que busquem: natura, pau i solitud.

Refugi Montserrat (2)

Encara hi ha més al·licients a la zona; a la pista forestal d’accés, uns minuts per sota del refugi, hi ha una creu de ferro amb una esgarrifosa inscripció datada el 1881 “Aquí murió D. José Marsé natural de Caballera. Fallesió el día 22 de nobiembre de 1881. Murió atacado por el frío“. Tota una lliçó dels perills de l’hivern a la muntanya.

Creu José Caballera

Accés: Cal situar-se al veïnat disseminat del Bac de la Roda, a 1.400 m d’altitud, fi de la pista forestal asfaltada procedent d’Ogassa (Veïnat de Surroca de Baix) i Sant Martí de Surroca (interessant veïnat amb l’església romànica de Sant Martí). Aquí vora la pista caldrà aparcar. Ja a peu, en suau descens arribeu a la font de la Roda; després a poc a poc, la pista va guanyant alçada en continuades giragonses per aquesta part sud de la serra Cavallera. Després de passar Cal Frare, entre boixos i abans d’un revolt, passeu per l’interessant creu que hem parlat abans. Arribeu al refugi Montserrat, sortint de la pista forestal i ben visible a la nostra dreta. Heu tardat uns 45 minuts des del Bac de la Roda. A l’hivern, la pista és gelada, coberta de neu i inaccessible. En aquest cas, caldrà deixar el cotxe al poblet de Sant Martí de Surroca (1.236 m altitud), afegir uns 45 minuts més de recorregut, portar material d’hivern adequat per a la neu i temperatures molt baixes.

Un cop passat el refugi, el camí ja de ferradura, continúa cap el proper Coll del Pal de Portolès, situat a la serra Cavallera i punt de pas de travesses cap al poble de Pardines ja a la vall de Ribes.

El Bac de la Roda en un dia de rigurós hivern

El Bac de la Roda en un dia de rigurós hivern

La cabana dels miners de la Font de la Mena

Les mines de la Font de la Mena i l’antiga barraca on vivien els miners, estan situades al vessant sud de la Tosa d’Alp a 2.300 m. d’altitud al capdamunt del torrent de l’Hospitalet, vall que cau sobtàdament cap a la vall de Gréixer a l’Alt Berguedà.

La cabana va ser construïda cap a l’any 1940 per facilitar l’extracció de manganès de la mina. Només cal veure el color de la pedra vermellosa del voltant, una barreja de ferro i manganès. La seva penosa situació, la dificultat d’accés i la seva altitud molt important, feia que només es pogués treballar de maig a octubre per culpa de la neu.

Als anys setanta sembla que la mina ja no tenia activitat i es va iniciar el progressiu abandonament de la contrada.

Accés: Només s’hi pot arribar a peu i demana una certa experiència en muntanya per poder arribar-hi sense problemes. La manera més ràpida d’anar-hi és sortint des del Coll de Pal (2.100 m) on s’arriba per una bona carretera des de la població de Bagà. Des d’allà cal seguir uns metres el GR 150-1 que puja cap a la Tosa d’Alp en direcció a una torre elèctrica. Uns minuts després cap anar cap a l’esquerra fins arribar al Coll de Comafloriu ara seguint uns senyals grocs i deixant a la dreta el GR. Des del coll (30 minuts) només caldrà vorejar per un bonic corriol tota la barrancada amb un esplèndid panorama, fins arribar a la Font de la Mena i les restes de la Barraca (1 hora 30 minuts). Aquest corriol en algun punt demana estar atents, tan per poder seguir-lo com per la seva exposició sobre la barrancada. En període hivernal caldrà extremar les precaucions.