El pou de glaç de Puig-antic

Situat a menys de 2 km avall del Molí de l’Espina, emplaçat per sobre la riba dreta del Torrent Fosc i vora a una antiga pista forestal, el pou de Puig-antic -o poua segons la parla del Moianès- és una d’aquestes antigues construccions rurals per aprofitar els recursos de la natura, més vistosa i interessant de la rodalia de Collsuspina.

No es troba marcat a la majoria de mapes la qual cosa encara en fa més difícil la seva localització, així que vaig demanar ajuda al company Francesc Roma de com podia trobar-lo sense problemes. Un cop explorada la zona i haver trobat el pou, la seva situació és ben visible i no és massa complicat localitzar-lo.

Poua de Puig-antic

Només queda dempeus una part del pou, la meitat sud, però denota la seva importància perquè hi ha força parts senceres del mur i s’intueix la seva formació cilíndrica. No sé si hauria tingut coberta però la natura ja l’ha envaït i té vegetació de tota mena a dins -els sediments són molt importants-, inclús han crescut arbres ben grans i d’edat ja avançada. La seva situació a prop del torrent de llit pedregós, segurament hi hauria alguna petita resclosa per aturar l’aigua i poder portar el glaç cap a dins el pou.

Poua de Puig-antic (2)

Accés: Si es va amb vehicle, caldria deixar-lo a la cota 878 m (veure mapa Cingles de Bertí, de l’Editorial Alpina) de la pista que des del Coll de la Pollosa porta a Santa Coloma Sasserra, just a sota d’una torre elèctrica en plena carena del Pla de l’Espina abans de fer la suau baixada cap al Bonifet -no està indicat!-. Si es ve a peu des de Collsuspina, seguint el GR-177 (veieu entrada al Molí de l’Espina) hi ha uns 45 minuts a peu per bona pista forestal fins arribar a aquest punt. Un cop sota la línia elèctrica, ja a peu, cal seguir la pista secundària de la dreta en direcció sud-oest i després gira al nord-oest amb suau baixada. Després vindran més cruïlles; primer seguir cap a l’esquerra i en la propera cruïlla cap a la dreta. Abans d’arribar al torrent, es passa una trifurcació on cal seguir recte. S’arriba al llit del Torrent Fosc (uns vint minuts) i cal deixar el camí que puja per l’altra riba fins a la masia de Puig-antic. Ara o bé cal seguir el torrent pel seu llit mateix amunt o potser i encara millor, cercar una antiga pista forestal que acaba uns metres pel damunt del torrent i està tapada pel bosc i no es veu. Un cop localitzada, sempre planejant amunt i paral·lels al torrent per un bonic bosc de pi roig, rouredes i boix s’arriba al pou amb 10 minuts més de camí. En total uns 30 minuts des de la torre elèctrica.

Hagués estat genial poder anar des del Molí de l’Espina fins al Pou de Puig-antic vorejant el Torrent Fosc però, jo no vaig saber fer-ho. Per tant, caldrà visitar els dos indrets oblidats per separat però potser en una mateixa excursió -això sí, un xic llarga- des de Collsuspina.

Anuncis

El molí de l’Espina

El molí de l’Espina és un altre dels casos en què un antic molí fariner estava situat a una conca molt alta d’una riera, en aquest cas la riera de Fontscalents -dita en aquest tram el Torrent Fosc– i costa de creure que, el cabal minso i escàs d’aquest curs fluvial, pogués ser utilitzat pels mecanismes necessaris pel correcte funcionament del molí.

Molí de l'Espina  (4)

Restes de les arrencades del suposat aqüeducte

Restes de les arrencades del suposat aqüeducte

Engorjat en el punt més estret del torrent, entre les enlairades pagesies de L’Espinoi i L’Espina -que li dóna nom- el seu accés no és massa problemàtic. Sobre el llit del torrent hi ha les restes del que podria ser un antic aqüeducte, només visibles les arrencades o punts on s’inicia la curvatura d’una volta. També alguns autors diuen que aquests grans blocs podrien ser les restes d’un pont que es deuria utilitzar per salvar la riera i accedir al molí.

L’edifici de la riba esquerra -en el sentit descendent de les aigües- és de molt difícil accés però, es pot veure part d’una porta d’entrada. L’edifici principal, situat a la riba dreta, està devorat per la vegetació; heures, plantes enfiladisses, avellaners i altres arbres de ribera se l’estan fent seu però és el més visitable i vistós dels dos. Des del llit del torrent, cal pujar per terreny un xic inclinat i argilós entre el bosc, fins a l’interior de l’estança principal -s’entra per una finestra- sense sostre i amb importants restes de finestres i la porta principal. Aquesta construcció destacada del segle XVII, tenia dos pisos i tres habitacions i no tinc documentació de quan començaria a ser deshabitat, posterior decadència i abandonament.

Molí de l'Espina  (3)

Uns dos-cents metres riu amunt, hi ha restes d’una antiga resclosa de captació amb excavacions a les roques i part de les canalitzacions que portaven l’aigua al molí directament des del torrent. Tot costa molt de veure però, amb una mica de voluntat, roba baldera i sense presses es pot fer una profitosa inspecció a la contrada.

Accés: Des de la part sud de la població de Collsuspina adscrita a Osona però pertanyent al Moianès, cal seguir els senyals del GR-177 o Ronda del Moianès en direcció a Santa Coloma Sasserra per una bona pista forestal. Després de la baixada inicial en què travesseu el Torrent Fosc, veieu decepcionats, aigües fecals al torrent. Sortosament aigües avall aquestes desapareixen filtrades i al molí de l’Espina no hi ha ni rastre d’aquest fet però, de contaminar els aqüífers de la zona segur que els contaminen. Un cop passada la masia de l’Espina, que deixeu a l’esquerra un xic enlairada, arribeu a una cruïlla indicada amb un rètol (20 minuts); deixeu la pista principal per on segueix el GR-177 per anar cap a la dreta, per un camí de ferradura sense indicacions en direcció al Torrent Fosc. Abans de que finalitzi en uns camps, una fita us indica que cal baixar uns metres més cap al torrent -esquerra- cap un proper pal d’electricitat. Uns metres més i torneu a baixar per un corriolet, fins arribar al llit del Torrent Fosc. Heu de seguir-lo uns metres més amunt -es fa sense problemes- fins a trobar les restes de l’aqüeducte i els dos edificis del molí a banda i banda. Uns 35 minuts a peu des de Collsuspina. Com a pista en cas de dubte, cal tenir present que els pals de l’electricitat travessen el torrent uns cent metres per sota del molí.

La font del Regàs, el naixement del riu Congost

El cas de la font del Regàs, el naixement reconegut del riu Congost, és fa difícil d’explicar; si bé és relativament coneguda, indicada, i molts excursionistes la visiten sovint, la deu ha passat per molts períodes d’absoluta deixadesa, desídia i oblit. Aquest fet jo crec que cal cercar-lo a dos motius principals: en primer lloc, és una font que no ve de passada de cap itinerari principal, pràcticament s’ha d’anar expressament per veure-la i en segon cas, al dir que és el naixement d’un riu, quan hom si acosta es pensa trobar una altra cosa més vistosa i abundant a l’estil fonts del Llobregat per exemple. Rés més lluny de la realitat.

També caldria parlar de la retolació existent que indica que és el naixement del riu Besòs. Exactament el riu Besòs, neix de la confluència dels rius Mogent i Congost a prop de Montmeló; per tant és correcte dir que és el naixement del riu Congost.

La font del Regàs el 2006 ben atapeïda de vegetació

La font del Regàs el 2006 ben atapeïda de vegetació

Detall de la font del Regàs amb el broc envoltat de vegetació

Detall de la font del Regàs amb el broc envoltat de vegetació (2006)

És que és ben veritat… el cabal de la font en moltes èpoques de l’any és molt minso i fins i tot nul en algun moment. No fa massa goig d’anar-hi si és només per la font en qüestió.Ara, si a més es visita la propera església de Sant Cugat de Gavadons d’origen romànic, reformada per darrer cop el 1984, el seu magnífic mirador sobre aquesta part final de la plana de Vic enfilada cap el Moianès, i entre els dos l’enigmàtic pedró (gran taula de pedra rodona d’origen i funció incerta amb senyals cardinals marcats i forats que travessen la pedra), això ja és una altra cosa.

La font molts cops era coberta de vegetació i el broc s’havia de cercar entre les herbes. Ara sembla que ha millorat, s’ha netejat l’entorn, s’ha posat alguna pedra vora el brollador per protegir-la una mica de la vegetació. També s’han posat nous rètols indicatius (a part del típic de 1994). Aquesta nova rehabilitació ha estat realitzada el juny del 2010; per voluntat no serà, però el paratge continua sent isolat la major part de l’any.

La font del Regàs abans de la restauració del 2010

La font del Regàs abans de la restauració del 2010

Accés: Des de l’entrada de la població de Collsuspina, cal seguir la pista asfaltada en direcció nord, cap a Sant Cugat de Gavadons. Hi arribeu en 2 km d’agradable trajecte. Allà aparqueu, fruïu del monument religiós, del pedró misteriós i del gran mirador que us ofereix la miranda a 1.042 m d’altitud. Per anar a la font del Regàs, cal desviar-se a la cruïlla d’abans d’arribar a l’església, al costat del mas Bellver -indicat- a on es millor ja d’anar-hi a peu. Seguiu en direcció a Can Regàs fins arribar a una cruïlla; deixeu la pista que continua cap a Muntanyola i continueu per la dreta en suau baixada fins arribar al mas Regàs. Per sota del mas, un camí baixa cap a la font. Uns quinze minuts des de Sant Cugat de Gavadons.