Nou concurs de tardor del Blog dels Indrets Oblidats

Vols guanyar la darrera novetat editorial de l’editor del Blog dels Indrets Oblidats, Josep Mauri? El llibre “Garrotxa 20 excursions a peu” signat per l’autor i enviat a casa teva pot ser teu de franc.

El volum núm. 2 de la col·lecció “Top Catalunya” realitzada conjuntament entre Cossetània Edicions i l’Editorial Alpina, és dedicat a la comarca de la Garrotxa, terra aspra Pre-pirinenca, bucòlica i proveïda d’un encant especial en aquesta època tardorenca.

Només has d’encertar el misteri plantejat i enviar la teva resposta al Facebook del Blog dels Indrets Oblidats com a missatge privat. T’animes a resoldre’l?

Respostes admeses fins al proper 16 de novembre.

20 concurs de tardor

Anuncis

El Pou de Glaç del Pla de Llongafollia

El Pou de Glaç del Pla de Llongafollia és troba enrunat amb una gran obertura d’accés al descobert i situat una mica enlairat sobre el Planell que li dóna nom, ben a prop de la font del Mosquer a Sant Feliu de Pallerols a la Garrotxa.

Una barana protegeix una mica l’accés per no caure-hi a dintre. Se suposa que en el planell que hi ha davant és on és feia el gel i el posaven a dintre del pou per a la seva conservació fins que arribés el dia de la seva comercialització. No em consta que Sant Feliu tingui actualment alguna altra resta d’un altre pou de glaç.

Accés: Seguint un dels itineraris a peu turístics de la població de Sant Feliu de Pallerols -concretament el núm. 23- s’arriba al Pou de Glaç del Pla de Llongafollia concretament després de la pujadeta que hi ha entre la font del Mosquer i Cal Manyà. Des de l’antiga estació de tren de Sant Feliu, ara convertida en oficina de turisme, seguiu els senyals de l’itinerari circular núm. 23 i els seus rètols, primer pel carril bici de Girona a Olot i després per un bonic camí, arribareu al pou en uns 40 minuts d’agradable recorregut.

Talaixà: poblet abandonat a l’Alta Garrotxa

Talaixà és un poblet abandonat a l’Alta Garrotxa, situat a 750 m d’altitud en un ampli coll sota la serra del seu nom en un dels contraforts que es desprenen del Puig de Comanegra (1.557 m) el cim més alt de la Garrotxa al nord i la cresta del Ferran (983 m) al sud. Pertany al municipi de Montagut i Oix, la seva situació enlairada sobre la vall de Sant Aniol i les seves dolentes comunicacions i l’aïllament absolut d’altres poblacions més grans, han anat fent que amb el pas del temps el poblet quedés abandonat i malmès.

Estat actual de la Masó (2012)

Estat actual de la Masó (2012)

El petit nucli és format per quatre cases i l’església parroquial de Sant Martí, l’edifici actual correspon al segle XVII; enrunada totalment a finals del segle XX -no tenia ni sostre-, entre els anys 2009 i 2011 s’ha efectuat una encertada restauració deixant l’edifici com nou.

Interior de l’església de Sant Martí sense sostre (any 2004)

L'església de Sant Martí de Talaixà restaurada (2012)

L’església de Sant Martí restaurada (2012). La nova porta ja no permet entrar al seu interior

Història: El poblet de Talaixà va tenir certa importància a començaments del segle XX. Per exemple a l’any 1918 hi havia censades 130 persones. També hi havia la caseta de Carabiners -per la seva pròximitat amb la frontera- i l’hostal la Cànova per al pas dels viatgers. Eren altres temps on el carbó vegetal era la principal font d’ingressos d’aquesta gent. A mitjans de segle passat amb la introducció del gas butà a les llars el carbó ja no va ser necessari i va començar el procés de decadència d’aquesta indústria rural. L’èxode rural per manca de feina i possibilitats origina que des de finals dels anys 70 Talaixà ja es queda vuit. Un personatge, Rodrigo Gómez, adquireix una propietat a Talaixà per voler fer-hi una cantina i comença tot una llarga història i un fort moviment popular contra l’empresa privada “Ormoier SA” que a partir de l’any 1988 va vedar tota la vall vetant accés a excursionistes i caçadors. Amb el temps, les gestions fetes pel Grup de Defensa de la Vall d’Hortmoier fan que l’Ajuntament de Montagut faci d’ús públic tots els camins de la vall. Actualment el projecte del “Rodri” de realitzar un refugi a Talaixà ja és viu: des de fa uns anys un petit refugi lliure està situat a Can Torner amb l’ajuda desinteressada dels Amics de Talaixà i del Centre Excursionista d’Olot.

Accés: L’aïllament de Talaixà és absolut. No s’hi pot arribar amb cotxe. L’itinerari més pràctic és el que surt des de l’hostal de Sadernes. A Sadernes s’hi pot arribar des de la població de Montagut a la Garrotxa per 6 km de carretera asfaltada. Un cop a Sadernes i ja a peu, cal seguir la pista forestal que ressegueix tota la bonica vall de Sant Aniol i senyalitzada amb senyals grocs de la xarxa de camins Itinerànnia. Un cop situats al Pont d’en Valentí (rètol d’Itinerànnia) 35 min, deixeu la pista de la vall per travessar el pont romànic. Trobeu les ruïnes de l’hostal de Ca la Bruta. Ara ja per corriol resseguiu la vall per l’altra banda una estona. Trobareu una cruïlla de corriols (45 min) indicada amb un rètol de fusta. Deixeu el corriol que ressegueix la vall -per on continuen el senyals grocs- i comenceu la pujada. Tot seguit travesseu la nova pista forestal de la Quera i de nou per corriol continueu pujant cap a Talaixà. Uns vint minuts més amunt, tornareu a travessar aquesta nova i polèmica pista forestal. Altre cop per dintre el bosc, anireu pujant fortament fins arribar al capdamunt del cingle, en el collet on hi ha el llogaret de Talaixà (2 h 5 min).

Més informació a l’itinerari 3 del llibre “A peu per la Garrotxa“, Edicions Cossetània, 2006.