El Pou de glaç del Salou

Situat dintre de la finca privada del Salou, aquest destacat pou originari del segle XVIII ben restaurat l’any 2010 per l’Ajuntament de les Masies de Roda, és un dels principals al·licients patrimonials del municipi.

Pou masies de Roda1

Amb unes dimensions de 5,63 m de profunditat i 6,9 de diàmetre i uns murs d’un gruix considerable, als inicis del segle XX el seu gel encara era utilitzat per la propera colònia tèxtil. La companyia Redicasa, actual propietària de la finca, va signar un conveni de cessió a l’Ajuntament per 30 anys per rehabilitar el pou i mantenir dignament tot l’entorn.

Com a element més destacat de tota la restauració, amb el desbrossament total d’una cúpula que pràcticament era imperceptible, cal destacar la important escala de ferro que permet arribar fins al seu fons amb total seguretat per al visitant. S’observen clarament els forats als murs per desempouar; tota una lliçó d’enginyeria rural.

Pou masies de Roda2

Per fer la visita cal adreçar-se a l’Ajuntament on us donaran la clau (carretera de Roda a Manlleu, s/n, tel. T. 93 854 00 27 mail masiesr@diba.cat) situat a les afores de Roda de Ter. Cal tenir present un petit inconvenient, que les oficines municipals només obren de dilluns a divendres.

Accés: Venint de Vic, cal agafar a l’entrada de Roda de Ter, a mà dreta, la pista forestal cimentada que des d’aquesta població porta fins a Tavèrnoles; el pou és molt a prop del desviament a la finca del Salou.

 

Anuncis

La misteriosa tomba de Santa Magdalena de Conangle

Santa Magdalena de ConangleQuan hom arriba a la restaurada i bonica ermita de Santa Magdalena de Conangle, construcció d’origen romànic situada en un petit turó envoltada dels meandres del riu Ter, queda bocabadat de l’interessant claustre i els agradables jardins de l’indret. Si bé, l’ermita normalment és tancada, l’entorn és agradable i convida a fer-hi una breu estada.

Però si hom es fixa bé, a sota d’una d’aquestes arcades adossades el 1960 per la família Baurier i procedents del convent de les carmelites descalces de Sant Josep de Vic, hi ha quelcom més i que pot passar inadvertit; la tomba del rector de Tavèrnoles. Des de l’any 1984, a més, s’hi va fer una teulada per protegir millor el claustre creant un agradable passadís sota les arcades de digne contemplació.

Detall de la inscripció de la misteriosa tomba

Detall de la inscripció de la misteriosa tomba

Si no anem errats, a la tomba a part del dibuix d’una lletja calavera, hi ha inscrit el següent text, amb algunes lletres que no sé llegir perquè estan desgastades pel pas del temps: Aquí descanssa lo cadaver del reverent i ? juglar preb de S. Esteve de Tabernolas i rector de esta parrochia morí en el dia ?”. Desconec cap dada que ens pugui aportar una mica de llum sobre la datació de la làpida, el nom del capellà enterrat, motiu de la mort, la vinculació de la parròquia del proper poble de Tavèrnoles amb l’ermita, etc. Des d’aquí fem una crida a què, si algun lector pot aportar alguna informació fidedigne, deixi un comentari a aquesta entrada per compartir les dades referenciades amb els altres lectors del blog.

Accés: Cal seguir el mateix camí indicat a la balma i el castell de Savellana. Deixeu el corriol a la dreta d’accés a Savellana i continueu la pista en suau pujada fins al final, dalt del turó on hi ha l’ermita de Santa Magdalena (530 m d’altitud); mitja hora com a molt des de la reixa de la finca Salou d’agradable passejada.

CONCURS – Resultat 10è concurs Quin indret és aquest?

Un cop finalitzat el termini de presentació de respostes, ja tenim el resultat del 10è concurs, donem les solucions als misteris plantejats i comuniquem el guanyador. Aquest cop l’han encertat 24 persones de 25 participants. La pregunta realitzada aquesta vegada era doble; cada concursant podria triar entre respondre dues imatges

Muntatge 10 concursQuin indret és aquest?

Resposta foto 1: El Cafè del Pla de la Calma (Osona)

En les pistes donades es veia que l’altitud de l’indret era considerable i que els traginers anaven cap a Aiguafreda. Era una bona pista per saber que parlàvem d’aquest antic hostal del Montseny

Resposta foto 2: Colònia tèxtil Baurier de Salou a Les Masies de Roda (Osona)

La data de finalització (1963) era molt important per intentar esbrinar que l’engolfament de les aigües del nou embassament de Sau van acabar amb la vida d’aquesta important colònia tèxtil.

El mateix programa “Easypromos” mitjançant la plataforma on line random.org ha seleccionat la guanyadora entre els finalistes.

Guanyadora: Estefanía Fernández Martínez

Resultat 10e concurs

En breu enviarem el llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona2a edició (2013) signat a la guanyadora. Dona la casualitat que la guanyadora s’ha fet “fan” d’aquest blog avui mateix… 😉 això és arribar i moldre! felicitats!.

Us animem a seguir-nos i a participar en nous concursos per conèixer el nostre país tot jugant.

L’antiga colònia industrial de Còdol-Dret

Quan vaig pensar de fer un petit article referent a l’antiga colònia tèxtil de Còdol-Dret, anegada des de l’any 1964 sota les aigües del riu Ter, vaig pensar tot seguit de posar-me en contacte amb l’eminent historiadora rodenca Raquel Castellà, autora del cèlebre llibre premiat en diverses vegades “Còdol-Dret, vida d’una colònia industrial (1862-1964)” editat l’any 2006 per l’Ajuntament de les Masies de Roda. Sota l’esmerada direcció de Montserrat de Rocafiguera, Raquel Castellà va fer aquest treball de recerca quan feia 2n de batxillerat recopilant els components socials, culturals i econòmics que movien l’antiga colònia.

Així que, com no hi ha ningú millor que ella per parlar de Còdol-Dret, vaig enviar un correu a la Raquel. Després d’uns dies d’intensa espera -impacient com un nen- em va enviar molt amablement un sobre on es recopilaven tot un seguit d’articles, retalls i informació diversa referent a aquest màgic indret. La intenció d’aquest modest article no és aprofundir en aquest apassionant tema, sinó donar a conèixer amb quatre pinzellades el que era i és aquest indret oblidat a mig camí de Sau i la plana de Vic.

La fàbrica Rómulo Bosch (Còdol-Dret) a començaments del segle XX

La fàbrica Rómulo Bosch (Còdol-Dret) a començaments del segle XX

És ben veritat que si no ets de les poblacions de la rodalia d’aquest municipi Osonenc, possiblement no hauràs sentit a parlar de Còdol-Dret. L’Ajuntament de les Masies de Roda està orgullós dels nombrosos monuments del seu terme municipal i fins i tot parla molt encertadament de l’antiga colònia al seu tríptic informatiu.

La raó d’aquest desconeixement per part de la població és ben senzilla; no es pot indicar un indret que no existeix, que està sota les aigües i que només hi ha petites restes d’edificis fora l’aigua i parts de parets d’algun habitatge que emergeix del fons del Ter. Els pescadors són els que més freqüenten el paratge i evidentment viuen a les poblacions del voltant. Però pels amants de l’arqueologia, la història i dels paratges poc divulgats, la visita a la colònia és imprescindible.

Restes de la portalada d'accés a l'antiga colònia

Restes de la portalada d’accés a l’antiga colònia

Per arribar-hi, des del veïnat de les Cases Noves al municipi de les Masies de Roda -carretera de Roda de Ter a Santa Maria de Corcó-, cal seguir la pista asfaltada de l’ermita de Sant Salvador d’Horta. La carretereta comença a descendir cap a les aigües del Ter, deixa la desviació de l’ermita a l’esquerra un xic aturonada i arriba a la portalada d’accés a Còdol-Dret (menys de 2 km). Només queden dues columnes del que fou l’entrada principal a la colònia industrial. La imaginació del visitant comença a encendre’s i la nostàlgia dels que coneixien la contrada en altres temps arrela amb força als ulls.

Còdol-Dret (4)

Les restes de parets més visibles que normalment estan fora de les aigües del Ter

El 1862 es crea el centre fabril de Còdol-Dret però no és fins l’obtenció de la fàbrica el 1888 per Rómulo Bosch Alsina que es comencen a tenir més notícies fidedignes. Durant tota la història de la colònia, va passar per diferents propietaris. Si bé a començaments del segle XX podem situar els millors moments de la colònia, la guerra civil inicia la seva decadència consolidant-se l’any 1940, cèlebre a tot el Collsacabra i bona part d’Osona per uns terribles aiguats, que van representar força pèrdues per la fàbrica i va accelerar la davallada social i econòmica que culminà amb la construcció de l’embassament de Sau que, tot i la seva llunyania, tenia que negar tots els terrenys de la colònia per l’engolfament de les aigües del Ter. Tot i la oposició del consistori i la població, el tancament forçós de la colònia va suposar l’acomiadament col·lectiu de tota la plantilla i a més a més la destrucció de l’habitatge de més d’un centenar de famílies que vivien a la colònia. El mateix cas va viure la colònia de Salou, a prop de Roda de Ter i també afectada per les aigües del Ter. Un desastre social i econòmic en aquest racó de la Plana avocat a les Guilleries.

Les restes més conegudes de Còdol-Dret

Les restes més conegudes de Còdol-Dret

L’estructura de la colònia era l’habitual en aquests tipus de estructura industrial vora un riu i allunyada d’una població: la fàbrica al centre del conjunt, adaptada al relleu de la zona i les cases dels treballadors -de lloguer gratuït- situades en diversos carrers perpendiculars a la fàbrica. La casa del director, òbviament estava apartada de la casa dels treballadors. A part dels habitatges a la colònia hi havia una cooperativa – fins a la Guerra Civil-, diverses botigues -economat, comestibles, barberia, sabateria, botiga de roba-, safareig, dispensari, escola, petita fonda, cafè, església i un petit camp de futbol. Curiosament, l’església de Sant Salvador d’Horta, situada enlairada sobre l’antiga colònia, s’ha pogut mantenir en perfecte estat fins a dia d’avui. Incendiada durant la Guerra Civil i inaugurada posteriorment el 1943, s’hi pot arribar còmodament per la carretereta d’accés a Còdol-Dret i és un testimoni viu de l’antiga colònia. Tota una petita població amb tots els serveis que ja no existeix.

Moneda utilitzada a la Cooperativa i posteriorment a l'Economat de Còdol-Dret

Moneda utilitzada a la Cooperativa i posteriorment a l’Economat de Còdol-Dret

Piragües a toca de les restes més conegudes de Còdol-Dret

Piragües a tocar de les restes més conegudes de Còdol-Dret

Encara hi ha més indrets solitaris per veure a Còdol-Dret: Uns deu metres abans de les restes de la portalada a mà esquerra, comença un corriol que porta fins a la Font Fresca, ben apariada amb taules i bancs, és envoltada d’una bonica i refrescant vegetació. D’altra banda també a l’esquerra de la portalada, però un cop travessada, a la vora de l’antic torrent de Sant Salvador, també s’aprecien algunes restes d’antigues canalitzacions i l’abundant font de Sant Salvador, ben activa actualment i potser antigament molt utilitzada pels habitants de la Colònia. Malauradament, les dues fonts actualment, presenten un elevat índex de nitrats a la seva aigua i no s’ha aconsella de beure-hi.

L'abundant font de Sant Salvador

L’abundant font de Sant Salvador

S’han escrit diversos articles a la premsa, blogs, fins i tot s’han realitzat documentals sobre Còdol-Dret. El seu passat esplèndid enganxa i quan coneixes la història vols aprendre’n més. Com m’agradaria poder intentar endevinar les posicions dels carrers, comerços, camp de futbol, l’antiga fàbrica en les poques restes visibles actualment… és una tasca quelcom impossible si no has viscut la colònia en la seva època. Cal deixar volar la imaginació…

La balma i cisterna de Savellana

A prop de la població osonenca de Roda de Ter però dins del terme municipal de les Masies de Roda, hi ha força paratges de gran interès arqueològic i paisatgístic. El castell de Savellana, del quan en queden poques restes de parets i és situat dalt d’un alterós turó prop del gran casal de Salou, és potser un dels punts més interessants de la zona, encara que no massa divulgat ni freqüentat. Bona culpa d’aquesta greu mancança són els diferents mapes que dibuixen aquesta part del curs del Ter mitjà força incomplets i amb greus mancances de camins i corriols.

Cisterna de la balma de Savellana

I molt menys conegut encara, tot i que hi passa l’antic camí que pujava al castell de Savellana des de la masia del Salou, és la balma i cisterna de Savellana. Aquestes restes de balma obrada i antiga cisterna denota un passat habitat i força recent d’aquesta contrada. No he trobat dades d’aquesta balma ni de quan es va construir la cisterna, molt ben feta d’altra banda. Ni tan sols apareix el nom de la balma enlloc. La cisterna, feta de pedra, recull tots els abundants regalims dels sostre de la balma. Tot i que surt una mica d’aigua per una petita fonteta i es fa un petit reguerot al mig del camí, es podria veure millor amb un recipient posant-lo a dins de la cisterna, encara que no s’aconsella per l’estancament de les aigües. Es pot observar la importància del camí que hi porta fa segles enrere perquè té algun tram empedrat i hi ha graons en algun punt per superar el desnivell.

Detall cisterna Savellana

Accés: Just abans d’entrar a la població de Roda de Ter provinents de Vic, cal agafar la pista forestal asfaltada que porta a la finca privada del mas de Salou. Arribeu a una porta que tanca l’accés a la propietat. Si veniu en cotxe hi ha un petit aparcament (des de Roda de Ter s’hi pot arribar seguint els senyals del GR 210 des del carrer Verdaguer i després General Carbó a la dreta en uns trenta minuts d’agradable camí). Passeu la porta que delimita la propietat i seguiu per la dreta cap el Mas de Salou (10 minuts). Un cop passat aquest gran casal originari del segle XIV, hi ha una cruïlla de pistes. Seguiu cap a l’esquerra en direcció a l’ermita de Santa Magdalena del Conangle. Cal estar atents perquè uns metres després a la dreta de la pista comença l’antic camí al castell de Savellana que ressegueix per baix tota la cinglera (no indicat). Arribeu a la balma en uns 10 minuts de bonic corriol, en total uns 20 minuts des de l’aparcament de Salou. Si continueu el camí passat la balma arribeu en cinc minuts més a una cruïlla de corriols. A l’esquerra i de pujada un d’ells puja (amb una interessant escala tallada a la pedra) fins a les poques restes del castell de Savellana (originari del segle XI) de visita imprescindible per completar la jornada i que, tot i ser declarat bé cultural d’interès nacional el 1993, roman en l’oblit absolut i només és visitat per excursionistes de les poblacions de les rodalies.