El molí de Tavèrnoles

Arraconat al costat dret de la carretera de muntanya que uneix Santa Maria de Besora amb Llaés, just on es creua la riera de Tavèrnoles, hi ha les ruïnes d’aquest petit molí, antiga dependència al servei del proper mas de Tavèrnoles. Amb recintes encara força visitables, cal destacar-ne la bassa per la seva vistositat i profunditat.

Molí de Tavernoles (3)

De forma rectangular fet amb murs de càrrega de maçoneria, sembla que la porta d’entrada quedava al davant del camí d’accés, ara del tot desapareguda. Queden drets bona part dels murs de migjorn i un altre de ponent, tots dos amb una petita finestra i als de llevant, la façana principal enllaça amb la bassa. Han crescut arbres (boixos, freixes) de considerables proporcions al seu interior i està parcialment embardissat. Tot i que la seves dimensions no són massa grans, es pot fer una interessant passejada de descoberta per al seu interior. Un corriolet passa entre els habitacles, s’atansa a la propera font del Sant Crist i segueix paral·lel a la riera.

Precisament al blog del company Ramon Roura hi destaca un important salt d’aigua situat ben a prop d’aquí i que convé no deixar passar per alt. Llavors és quan es comprèn perfectament la situació del molí per tal d’aprofitar l’embranzida d’aquestes abundants aigües del vessant sud de la serra de Milany.

Molí de Tavernoles

La bassa és el punt de més interès de tota la visita. Ben profunda era el punt d’unió amb les aigües de la riera.

Molí de Tavernoles (2)

Accés: A uns 4 km de Santa Maria de Besora seguint la pista forestal cimentada de Llaés, uns metres abans de la casa de Tavèrnoles, al costat mateix del pont sobre la riera. Petit espai per aparcar el cotxe al costat mateix del molí.

Les balmes de Llaés

Sota aquest topònim englobem tres balmes que estan a prop de l’església de Llaés, antic terme municipal de la Parròquia de Ripoll avui dia incorporat a la vila de Ripoll.

La Balmassa

Les tres grans balmes són: la balma del Teixidor, la Balmassa i la balma dels Fleurs. Totes estan ben a prop unes d’altres i són testimonis de l’antic passat troglodític d’aquestes contrades Ripolleses.

Balma dels Fleurs

Balma dels Fleurs

Totes aquestes balmes obrades solien estar tancades amb un mur de pedra seca i dividides interiorment en diverses estances per separar el bestiar de les persones. Pràcticament sempre són situades en estratègics indrets, encarades cap al sol i ben a prop de cursos fluvials, de fet, la més visitada -la balma del Teixidor-, en temps de pluges les aigües del torrent cauen per damunt de la balma formant un sorprenent espectacle visual. Aquesta balma és la més gran de les tres. Les seves dimensions són uns 100 m de llargada i uns 30 m d’altura en el seu punt més alt. Encara hi ha força restes de murs, de l’antic forn i d’algun sostre en algun punt quan no s’utilitzava el sostre natural de la balma.

No cal remontar-se a temps molt antics per tenir testimonis de gent que hi visqués aquí: consten dades verídiques de què fins a l’any 1952 a la balma del Teixidor hi vivia una família. Vegeu la foto antiga de l’any 1948: la balma encara era en plena vitalitat.

La balma del Teixidor a l’any 1948 quan encara era habitada

La balma del Teixidor

Accés: La balma més visitada i la que presenta menys problemes de localització és la balma del Teixidor. Agafant la bona pista forestal asfaltada que des de Santa Maria de Besora porta fins a l’hostal la Serra de Llaés, cal aparcar el cotxe 1 km abans de l’hostal, just a la cruïlla del castell de Llaés on hi ha un rètol que diu “Ruta camí de Llaés”. Des d’allà per una bona pista forestal amb forta pujada en algun punt porta fins a la casa del Teixidor (40 minuts). Deixant la casa a l’esquerra, continueu planejant uns deu minuts per un camí de ferradura herbat fins arribar a una cruïlla de pistes. Per la dreta s’arriba en lleuger descens a la balma del Teixidor en uns 50 minuts totals de recorregut.

Més informació del recorregut complet que visita les tres balmes a l’itinerari 26 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.