Tot i que no és massa conegut entre el gran públic, localment i entre els excursionistes que visiten el Moianès, el Molí de Brotons -situat just al costat de la bonica cascada coneguda com el Salt de la Tosca– és un dels paratges més esplèndids i misteriosos d’aquesta meravellosa subcomarca natural.
Situat a 545 m d’altitud, el Molí de Brotons està encastat dins d’una gran balma que s’origina al costat esquerra de la riera de Marfà i just al punt on hi ha el Salt de la Tosca. Per tant, aquesta balma troglodítica no és que sigui obrada com d’altres d’aquest blog, sinó que conté restes d’un important molí fariner al seu interior. Més interessant no pot ser la contrada i l’estampa força impactant del molí amb el salt d’aigua és usada en diversos catàlegs, fullets o llibres que parlen del Moianès. Podríem dir que en algunes ocasions pretén ser el símbol d’una marca turística però que d’altra banda, sinó coneixes la subcomarca no se sap com arribar-hi. També cal afegir que queda força lluny de poblacions com Moià o Castellterçol i l’aproximació amb cotxe és difícil i gens aconsellada.
A les fotografies antigues següents es fa pal·lès que l’indret des de sempre ha estat punt d’atracció de fotògrafs i amants de la natura.
Extraordinària fotografia feta el 1913 pel prestigiós fotògraf francès establert a Barcelona Luciano Roisin
Salt de la Tosca i Molí de Brotons segons una postal de 1913
El Molí de Brotons segons una postal de l’any 1950
Quan la riera va crescuda, és quan es pot fruir millor del salt però malauradament, llavors és quan no es pot creuar la riera i arribar a dins del molí per investigar les seves restes. Algun punt ha estat arranjat i es poden veure restes de dos antigues moles, l’obrador, diverses finestres, murs i el bonic carcabà. Uns metres per sota del molí al llit mateix de la riera, hi ha diversos forats a terra que indiquen on anava encastada una antiga resclosa. La data de la decadència definitiva del molí està fixada per uns paorosos aiguats que van tenir lloc el 1863 ocasionant la tràgica mort dels vuit components de la família que l’habitava.
Accés: La manera més pràctica d’arribar-hi és a peu des de la població de Moià (Plaça Major) i seguint en bona part els senyals blancs i vermells del GR 3. Sortiu del centre de la població vorejant el Parc Municipal en descens i més tard travesseu la carretera de Manresa a Vic. Entre granges i després ja per camps, la pista forestal descendeix lleugerament cap a la riera. Es creua a gual i es comença a obrir una profunda gorja a mà esquerra. Si la riera baixa plena es pot veure des de la pista el Salt Candeler. Finalment, arribeu a una cruïlla de pistes forestals (55 minuts): deixeu el GR 3 a la dreta que continua cap a Monistrol de Calders i agafeu el camí de l’esquerra que agafa la marcada direcció del fons de la gorja. Un corriol a l’esquerra -no indicat i abans d’arribar a l’ermita de la Mare de Déu de la Tosca- us portarà en cinc minuts a creuar la riera a l’alçada del Salt de la Tosca i el Molí de Brotons (1h 5 minuts).
Més informació a l’itinerari 38 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.
INDRETS OBLIDATS 