El pont i la font de la Sala

Situats un enfront de l’altre, el pont i la font de la Sala són dos interessants monuments de considerable magnitud, poc visitats i oblidats, pels nombrosos visitants que freqüentegen la turística població de Rupit.

En un tram de la riera de Rupit dòcil i amorosit, que res fa pensar en els successius salts d’aigua que vindran més avall, el pont de la Sala salva les tranquil·les aigües mitjançant dues arcades boniques, esveltes, de formosa contemplació i d’estil ben típicament medieval. El pont estava situat enmig del camí ral que pujava des de Rupit cap el Coll-ses-Viles, Cantonigròs i L’Esquirol, molt utilitzat en altres èpoques quan no hi havia la carretera asfaltada.

Pont de la Sala

La font de pedra picada, ensorrada molt a prop de la riera, uns metres més amunt del pont, sempre té un doll força considerable. Origina un menut torrentet que desguasa tot seguit a la riera, a pocs metres de la font i només separada per una petita elevació de terra. Però la deu és rellevant històricament per la inscripció que hi ha a la llinda en llatí i que diu així: 1692 Joannes Sala. Ptr. Et. Canonicus sedis vici me fecit. Potser seria agosarat dir-ho però crec que és de les inscripcions fetes en una font més antigues que conec. Segons alguns autors, hi havia uns grans plàtans en aquesta font, que donaven una bona ombra, però van ser tallats a començaments dels anys vuitanta del segle passat.

Font de la Sala

Cal deixar anar la imaginació… podem actualment veure aquest solitari lloc en altres segles concorregut i ple de vida: els carruatges passant pel pont, els cavalls i els traginers bevent a la font… vaja deuria ser tot un punt d’aturada obligatori abans de fer la pujada cap el Coll-ses-Viles. El paratge però, podríem dir que en certa manera està cuidat, quan vaig anar-hi havia mostres d’herba tallada recent. Segurament els propietaris de la Sala deuen cuidar l’entorn d’herbes i bardisses.

Detall de la inscripció a la llinda de la font

Detall de la inscripció a la llinda de la font

Accés: Si veniu en cotxe, cal deixar-lo a la zona esportiva de Rupit, a 1 km abans de la població. Un cop aparcats baixeu fins la carretera i la seguiu uns metres en direcció a Rupit. Tot seguit seguiu les indicacions cap el “Molí nou”. Uns metres després deixeu el camí d’accés a la casa i agafeu el camí de la dreta força herbat i frondós. Passeu una tanca per al bestiar. Deixant la casa de la Sala un xic enlairada seguiu cap a l’esquerra planejant fins sortir a una pista forestal que prové de la Sala. D’aquesta manera no heu passat per davant de la casa. Deixeu una granja a l’esquerra i baixant suaument cap a la riera, arribeu al Pont de la Sala. La font és uns metres més amunt de la riera abans de creuar-la pel pont. Menys de quinze minuts de bonica passejada.

Anuncis

El Molí Nou del Bosc

A la capçalera del riu Tenes, a 660 metres d’altitud, el Molí Nou del Bosc o Molí Nou, va ser un dels molins fariners més importants d’aquesta zona del Moianès. És situat uns deu minuts més amunt del Pou de Can Vilardell, a la clotada humida i obaga que hi ha a la confluència del torrent del Bosc amb el Tenes vora d’un petit saltant, gorg i una vistosa balma. És l’últim dels tres molins d’aquesta part alta del riu Tenes que es repartien l’aigua.

Molí Nou de Can Bosc (4)

La contrada és molt bonica i les restes de l’antic molí són molt destacables. Es conserva en molt bon estat alguna dependència com l’obrador, que s’accedeix per una bonica porta que està més fonda que la façana principal, amb part del receptacle circular amb un desguàs i altres elements que s’utilitzaven a la sala de mòlta. També s’aprecia la curiosa fusta que es despenja del sostre i que servia per fer bellugar la maquinària. Tota una lliçó d’antigues indústries rurals que podeu observar perfectament amb l’ajuda d’una llanterna. Cal destacar la volta de l’edifici i les columnes de la part de ponent veritablement monumentals per a un molí. La casa del moliner de dos pisos d’alçada al darrere de l’obrador, es troba absolutament en ruïnes i plena d’arbres i vegetació de tota mena al seu interior. A finals del segle XVIII el molí constava com a habitatge en plena prosperitat. No sabem des de quan ja no va ser operatiu.

Bonic detall de l'obrador amb la curiosa volta i les columnes

Bonic detall de l’obrador amb la curiosa volta i les esveltes columnes

Detall dels dipòsits de la sala de mòlta

Detall dels dipòsits de la sala de mòlta

A la part nord encara es conserva la bassa en relatiu bon estat i part del pou que portava l’aigua al carcabà, ben visible a la part de ponent i punt d’inici d’un petit canalet que la portava cap el Tenes. Al damunt del salt d’aigua, accessible pel corriol que porta cap a Castellcir, podeu veure una dotzena de forats al llit del riu Tenes que segurament deurien correspondre a una antiga resclosa. Em consta que pel voltant hi ha més restes d’antics pous de gel, però fins al moment encara no els he trobat. Serà el fruit d’una posterior investigació.

Forats dels ancoratges de l'antiga resclosa al riu Tenes

Forats dels ancoratges de l’antiga resclosa al riu Tenes

Accés: Cal seguir l’itinerari indicat al Pou de glaç de Can Vilardell. Es continua uns minuts més amunt pel camí principal. Es creua el Tenes per un pont i tot seguit hi ha una cruïlla. Seguiu pel corriol de l’esquerra que en suau davallada porta al Molí Nou del Bosc, travessant el torrent del Bosc i deixant una porta a mà dreta. Heu tardat uns deu minuts des del Pou de Can Vilardell.

Antic habitatge dels moliners cobert de heures i tota mena de vegetació

Antic habitatge dels moliners cobert de heures i tota mena de vegetació