El cas de la font del Regàs, el naixement reconegut del riu Congost, és fa difícil d’explicar; si bé és relativament coneguda, indicada, i molts excursionistes la visiten sovint, la deu ha passat per molts períodes d’absoluta deixadesa, desídia i oblit. Aquest fet jo crec que cal cercar-lo a dos motius principals: en primer lloc, és una font que no ve de passada de cap itinerari principal, pràcticament s’ha d’anar expressament per veure-la i en segon cas, al dir que és el naixement d’un riu, quan hom si acosta es pensa trobar una altra cosa més vistosa i abundant a l’estil fonts del Llobregat per exemple. Rés més lluny de la realitat.
També caldria parlar de la retolació existent que indica que és el naixement del riu Besòs. Exactament el riu Besòs, neix de la confluència dels rius Mogent i Congost a prop de Montmeló; per tant és correcte dir que és el naixement del riu Congost.
La font del Regàs el 2006 ben atapeïda de vegetació
Detall de la font del Regàs amb el broc envoltat de vegetació (2006)
És que és ben veritat… el cabal de la font en moltes èpoques de l’any és molt minso i fins i tot nul en algun moment. No fa massa goig d’anar-hi si és només per la font en qüestió.Ara, si a més es visita la propera església de Sant Cugat de Gavadons d’origen romànic, reformada per darrer cop el 1984, el seu magnífic mirador sobre aquesta part final de la plana de Vic enfilada cap el Moianès, i entre els dos l’enigmàtic pedró (gran taula de pedra rodona d’origen i funció incerta amb senyals cardinals marcats i forats que travessen la pedra), això ja és una altra cosa.
La font molts cops era coberta de vegetació i el broc s’havia de cercar entre les herbes. Ara sembla que ha millorat, s’ha netejat l’entorn, s’ha posat alguna pedra vora el brollador per protegir-la una mica de la vegetació. També s’han posat nous rètols indicatius (a part del típic de 1994). Aquesta nova rehabilitació ha estat realitzada el juny del 2010; per voluntat no serà, però el paratge continua sent isolat la major part de l’any.
La font del Regàs abans de la restauració del 2010
Accés: Des de l’entrada de la població de Collsuspina, cal seguir la pista asfaltada en direcció nord, cap a Sant Cugat de Gavadons. Hi arribeu en 2 km d’agradable trajecte. Allà aparqueu, fruïu del monument religiós, del pedró misteriós i del gran mirador que us ofereix la miranda a 1.042 m d’altitud. Per anar a la font del Regàs, cal desviar-se a la cruïlla d’abans d’arribar a l’església, al costat del mas Bellver -indicat- a on es millor ja d’anar-hi a peu. Seguiu en direcció a Can Regàs fins arribar a una cruïlla; deixeu la pista que continua cap a Muntanyola i continueu per la dreta en suau baixada fins arribar al mas Regàs. Per sota del mas, un camí baixa cap a la font. Uns quinze minuts des de Sant Cugat de Gavadons.
INDRETS OBLIDATS 