El petròglif de la Barraca d’en Ramon

Tot anant des del Pla de la Calma per la pista forestal secundària que porta cap al cim del Sui (o Sull) hi ha, un xic elevada a mà dreta en un petit turó, l’anomenada Barraca d’en Ramon, original construcció de pedra seca reconstruïda i, a dins seu, l’original estela amb gravats prehistòrics.

Després d’anys d’incivismes i de contínues degradacions de l’estela per part de gent que no té qualificatiu, l’any 2011 es posava una rèplica exacta en la barraca (també reformada) dels gravats mentres que la pedra amb les inscripcions originals es posaven en un espai adequat al poble de Montseny.

Barraca d'en Ramon1

La reconstruïda Barraca d’en Ramon

Costa de creure que la pedra hagués sofert tantes mutilacions, ja que tot i que aquesta zona és freqüentada, no és a la pista principal que des del Collet de Tagamanent porta al Collformic a través de tot el Pla de la Calma. És curiós trobar gravats dins d’una construcció; sembla evident que qui va fer la barraca original va aprofitar les grans pedres que li feien de base, entre elles l’estela on estan situats els gravats.

La nova estela amb els gravats

La nova estela amb els gravats

Aconsello per als que estiguin més interessats en la barraca d’en Ramon que consultin l’interessant article que hi fa el Joan M. Vives en el seu blog de Patrimoni i Muntanyes.

Tot i el seu petit espai, la barraca podria oferir un precari aixopluc en cas necessari

Tot i el seu petit espai, la barraca podria oferir un petit aixopluc en cas necessari

Accés: Des de l’aparcament del Centre Etnològic del Pla de la Calma (vegeu entrada a la Creu de l’Agustí) cal seguir per la pista en mantinguda pujada en direcció a Collformic. Quan s’arriba a prop del Coll de la Font de Ginebre, surt a mà dreta la pista del Sull, on veureu la barraca d’en Ramon en un petit turó proper a 1.280 m d’altitud (1 hora a peu aproximadament des de l’aparcament).

Anuncis

La creu de l’Agustí

A pocs metres de l’aparcament del Centre Etnològic del Tagamanent, que serveix per accedir còmodament al museu de Ca l’Agustí, el restaurant de Can Bellver i el propi castell de Tagamanent, hi ha un xic encinglerada vora una petita canal a 1.090 m d’altitud, la misteriosa i oblidada creu de l’Agustí.

Segons sembla (E. García Pey, 1998) la petita creu de ferro és en recordança d’un noi de Can Bellver que anava a veure la seva novia a Ca l’Agustí i que de tornada a casa, va ser sorprès per diversos llops i fou mort en aquest paratge. Història que d’altra banda, podria ser ben bé certa perquè no és tan fantàstica ni original com altres llegendes catalanes.

creu de l'agusti

El que és ben bé estrany és que segons sembla, la creu de ferro va ser perduda molts anys per culpa d’una esllavissada però, ara per sorpresa, la tornem a trobar on podria ser segons sembla, el lloc original. Vegeu aquest article del blog dels Folloneros, datat el març del 2011, on el seu autor no hi veu cap creu i ens explica la història mencionada. D’altra banda Francesc Roma, uns mesos més tard, en fa un article al seu web de Patrimoni existencial de l’Alt Congost. Resulta evident -si és la mateixa creu- que algú la va trobar sota el rocam i la va tornar a posar a on era o es creia que era el punt característic.

creu de l'agusti (2)

Accés: Des del municipi de Tagamanent (entre Figaró i Aiguafreda), cal deixar la C-17 i seguir les indicacions de la bona pista forestal asfaltada que puja fins a l’aparcament de Can Bellver a 1.015 m d’altitud. (indicacions del Parc Etnològic del Pla de la Calma). Després d’un emocionant trajecte, s’acaba l’asfalt i continueu ja a peu per la pista forestal del Pla de la Calma, en constant pujada en direcció a Collformic. Tot just al punt on la pista fa una corba (Coll de la Creu de l’Agustí) a mà esquerra surt un petit camí de ferradura per una careneta (entre unes estaques de fusta) que voreja una bassa de pluja i es desprèn a l’esquerra per una canaleta (antic pas del GR 5). A mà dreta vora el cingle hi ha la petita creu de ferro. Uns vint minuts des de l’aparcament.

Els pous de neu de la barraca del Sord

He escollit aquest dos pous de neu per incloure’ls en aquesta selecció dels Indrets Oblidats d’Osona perquè he cregut que són els més representatius d’aquestes construccions que hi ha al Pla de la Calma, per la seva originalitat -un ben diferent de l’altre-, per les seves restes i pel seu interessant emplaçament en una bonica fageda. Cal recordar que al Pla de la Calma i tot el Montseny de més altitud, els pous de gel es converteixen generalment en pous de neu. La situació climàtica més propícia, l’altitud i els fenòmens atmosfèrics podien fer emmagetzemar perfectament l’aigua congelada caiguda dels núvols i ja no calia l’aigua glaçada provinent de cursos fluvials per fer gel.

Al nord del Puig Drau i arran de la pista que prové del Collet de les anomenades Pedres Blanques al Pla de la Calma i a tocar mateix de les restes de l’antiga barraca -que possiblement serviria per aixoplugar els treballadors dels pous-, hi ha el primer, poc vistós, massa malmès, amb mínimes restes i que més que un pou sembla una congesta enclotada típica del Montseny. El que és més visible i l’atractiu principal de la contrada, és el que hi ha més a l’est, per sobre de la pista forestal, on es veuen perfectament els murs de pedra seca -ben plens de molsa- i els forats que servien per encastar les fustes per empouar i desempouar els treballadors del pou.

La barraca del Sord. Foto: Marc Cucurella, Mapa de patrimoni cultural del Brull

La barraca del Sord. Foto: Marc Cucurella, Mapa de patrimoni cultural del Brull (2012)

Accés: En aquesta entrada a diferència de l’antic hostal del Cafè, caldrà decidir si venir a peu des de Collformic o amb cotxe; són 5,7 km de pista forestal fins a Pedres Blanques i els mateixos per a la tornada. Decidiu vosaltres mateixos però, venint tan a peu com per la pista amb vehicle -amb el cotxe aparcant-lo diverses vegades- podeu veure en una sola jornada, la teuleria del Pla del Bassau, el Cafè i els pous de neu de la Barraca del Sord. Un cop a Roques Blanques, es deixa la pista principal que davalla cap al restaurant de Can Bellver i cal agafar la pista secundària de l’esquerra cap al Puig Drau. Uns minuts després, a mà dreta es deixa el camí que accedeix a la Sitja del Llop on hi l’antiga Barraca d’en Ramon, interessant conjunt arqueològic restaurat per la Diputació de Barcelona on havia una famosa estela prehistòrica malmesa pels brètols sense qualificatiu, ara restaurada i portada al poble de Montseny des del 2011; s’ha instal·lat una còpia d’aquesta a la barraca per mantenir la tradició. Uns metres després, la pista principal baixa cap a la casa del Molar i el poble del Montseny; cal deixar-la i seguir cap a l’esquerra en suau baixada cap a les restes de la barraca del Sord i els dos pous de neu. Uns 30 minuts a peu des de les Roques Blanques.

La teuleria del Pla del Bassau

A pocs metres de la concorreguda pista forestal que des de Collformic travessa tot el Pla de la Calma fins a prop del Tagamanent, hi ha entre els anomenats Pla del Bassau i Pla de l’Estany, un petit collet que duu el nom de Collet de la Teuleria. A uns cent metres a llevant d’aquest collet, entre l’alzinar amb bruc, hi ha les restes d’una antiga teuleria que deuria abastir de teules i materials cuits les diferents masies de l’entorn.

Teuleria Pla del Bassau (2)

Em va costar força trobar les restes, i costa de creure trobar llocs així d’isolats amb tanta gent que transita per la pista amunt i avall i no les visiti pel seu desconeixement i manca total d’indicacions. Si ja vàrem dir a l’entrada del Cafè del Pla de la Calma que no tothom sabia que eren aquelles restes, aquí encara és pitjor perquè estan molt més allunyades de la pista forestal, no són visibles directament i les restes són petites i ocultes entre el bosc. La part del forn que es pot apreciar perfectament amb un ferro que aguanta les pedres de la construcció, és la part més destacada de la teuleria. A la paret de l’altre extrem, algú ha fet foc recentment aprofitant el mur com a paravent. Les demés restes només són blocs de pedra despresos i escampats per la muntanya sense aparent connexió entre ells, totalment esmicolats. Sembla ser que podria haver restes d’una altra construcció, en el sot del Bassau en direcció a la Vall de la Castanya i visibles des del Pla del Llamp però, jo no vaig saber baixar per veure-les.

Teuleria Pla del Bassau

Accés: Seguir l’accés des de Collformic que vàrem indicar per visitar el Cafè del Pla de la Calma. Quan s’arriba al petit collet de la Teuleria (1.160 m) un cartell un xic enlairat a mà esquerra que indica “àrea privada de caça” i una pilona a mà dreta del GR, us serviran com a pista. Pugeu el terraplè a mà esquerra i continueu uns cent metres entre terreny desforestat en direcció a unes properes alzines, sempre en línia recta. Allà caldrà veure les restes, en un petit clot a mà esquerra entre el bosc. Uns 45 minuts a peu des de Collformic.