Les tombes antropomorfes de l’Avenc i dels Bassis

Les tombes d’origen medieval de l’Avenc, situades a prop del Collet de Rajols (també dites del Pla de les Fosses) i dels Bassis a prop de Rupit, són els únics testimonis d’enterraments oberts a la roca viva que es coneixen al Collsacabra.

Tombes dels Bassis. Foto: Consorci Sau Collsacabra

Aquest tipus de sepultures excavades a la roca, també conegudes com a Olerdolanes, no són úniques a Osona, ja que també coneixem les de l’Esquerda a prop de Roda de Ter o Savassona però si que són les més isolades i originals. Es creu que podrien datar del segle X en ple poder comtal i dels inicis de Catalunya. La diferència principal entre els dos indrets, és que als Bassis hi ha dos tombes i aquestes es troben en un vessant més feréstec de la muntanya, mentre que les tres tombes existents a prop del Collet de Rajols estan situades en una paratge més planer enmig de la boscúria. Això sí, les dues tenen en comú que estan en indrets ben rocosos, emplaçades vora esglésies, majoritàriament estan orientades de sud a nord -llevat una tomba de l’Avenc que és situada d’est a o oest- i totes sembla ser que corresponen a individus adults. Però, no podem pas provar que el buidatge de la roca per als enterraments estigués relacionat totalment amb la presència de les esglésies properes de Sant Joan Fàbregues per a la dels Bassis o l’ermita de Sant Corneli per a les tombes del Collet de Rajols. Les primeres documentacions que trobem escrites del Collsacabra són del segle X (església de Pruit) per tant tot és molt just i especulatiu per encabir-ho tot en el mateix sac.

Accés: Les tombes dels Bassis s’estan últimament potenciant de cara al turisme excursionista que visita Rupit. Des de l’aparcament de Rupit, cal agafar la bona pista cimentada de Sant Joan de Fàbregues. Un cop passat el torrent de Sabaters, a mà dreta, s’inicia un corriol -indicat- que porta a les tombes situades ben encinglerades amb un bon mirador sobre Sant Joan de Fàbregues i cingleres que envolten la Riera de Rupit. S’hi està com a molt 1 hora a peu des del poble.

Per a visitar les tombes de l’Avenc, d’accés més inhòspit i menys indicat, potser la manera més interessant de fer-ho és seguir a peu el GR-2 des de Rupit en direcció a Tavertet en constant i mantinguda pujada. Un cop arribats a Can Rajols (50 minuts), deixeu el GR a l’esquerra cap a Tavertet i a la dreta la pista que porta a la bonica font de Can Rajols en dos minuts -amb taula, bancs de pedra i un pedró amb una imatge de la M. de Déu de Cabrera- i la carretera d’Olot i pugeu per una pista cap a l’oest en direcció al Collet de Rajols (1.159 m). Un cop allà, darrera un rètol, cal baixar suaument en direcció al torrent de l’Abeurador pel mig del Pla de les Fosses, on les tombes estan disposades entre la roureda i fageda i costen un xic de trobar. Una hora i 15 minuts com a mínim des de Rupit.

El pont i la font de la Sala

Situats un enfront de l’altre, el pont i la font de la Sala són dos interessants monuments de considerable magnitud, poc visitats i oblidats, pels nombrosos visitants que freqüentegen la turística població de Rupit.

En un tram de la riera de Rupit dòcil i amorosit, que res fa pensar en els successius salts d’aigua que vindran més avall, el pont de la Sala salva les tranquil·les aigües mitjançant dues arcades boniques, esveltes, de formosa contemplació i d’estil ben típicament medieval. El pont estava situat enmig del camí ral que pujava des de Rupit cap el Coll-ses-Viles, Cantonigròs i L’Esquirol, molt utilitzat en altres èpoques quan no hi havia la carretera asfaltada.

La font de pedra picada, ensorrada molt a prop de la riera, uns metres més amunt del pont, sempre té un doll força considerable. Origina un menut torrentet que desguasa tot seguit a la riera, a pocs metres de la font i només separada per una petita elevació de terra. Però la deu és rellevant històricament per la inscripció que hi ha a la llinda en llatí i que diu així: 1692 Joannes Sala. Ptr. Et. Canonicus sedis vici me fecit. Potser seria agosarat dir-ho però crec que és de les inscripcions fetes en una font més antigues que conec. Segons alguns autors, hi havia uns grans plàtans en aquesta font, que donaven una bona ombra, però van ser tallats a començaments dels anys vuitanta del segle passat.

Cal deixar anar la imaginació… podem actualment veure aquest solitari lloc en altres segles concorregut i ple de vida: els carruatges passant pel pont, els cavalls i els traginers bevent a la font… vaja deuria ser tot un punt d’aturada obligatori abans de fer la pujada cap el Coll-ses-Viles. El paratge però, podríem dir que en certa manera està cuidat, quan vaig anar-hi havia mostres d’herba tallada recent. Segurament els propietaris de la Sala deuen cuidar l’entorn d’herbes i bardisses.

Detall de la inscripció a la llinda de la font

Accés: Si veniu en cotxe, cal deixar-lo a la zona esportiva de Rupit, a 1 km abans de la població. Un cop aparcats baixeu fins la carretera i la seguiu uns metres en direcció a Rupit. Tot seguit seguiu les indicacions cap el “Molí nou”. Uns metres després deixeu el camí d’accés a la casa i agafeu el camí de la dreta força herbat i frondós. Passeu una tanca per al bestiar. Deixant la casa de la Sala un xic enlairada seguiu cap a l’esquerra planejant fins sortir a una pista forestal que prové de la Sala. D’aquesta manera no heu passat per davant de la casa. Deixeu una granja a l’esquerra i baixant suaument cap a la riera, arribeu al Pont de la Sala. La font és uns metres més amunt de la riera abans de creuar-la pel pont. Menys de quinze minuts de bonica passejada.