Les vistoses restes del molí d’Altarriba

A frec del meravellós i concorregut itinerari conegut com a “Ruta dels Molins” i que ja n’hem parlat en alguna altra ocasió (vegeu entrada a la Creu d’en Molla) hi ha diverses restes, més o menys aprofitables, d’antigues construccions relacionades amb l’aprofitament de l’aigua, com ara diversos molins fariners, rescloses, conduccions, canalitzacions, buidadors… totes elles a la vorera del torrent de Sant Martí, de minso cabal, però que en altres èpoques segur que era força important.

El més destacable de tots, més amunt de Sant Martí de Riudeperes, és el molí d’Altarriba, a prop de la pagesia del seu nom. Originari del segle XIII, es creu que les restes actuals, mig engolides per l’heura, són de començaments del segle XVIII.

moli-daltarriba1

Les restes del molí força visibles des del camí, construït amb maçoneria i totxo, permeten entrar al seu interior sense cap problema i contemplar encara restes de la maquinaria, l’obrador, un escairador, el joc de moles, el trull que servia per treure la clofolla del gra, politges, mecanismes i altres peces de ferro que no sabem distingir… en fi, tot i les seves petites dimensions, tot un testimoni de patrimoni rural a l’abast de tothom. No hi consta que hi hagués l’habitatge del moliner al costat seu, donada la seva petitesa.

moli-daltarriba2

El trull ben visible

Al costat, seu al damunt del camí hi ha l’antiga bassa, encara força plena en èpoques de pluja, i dos antics buidadors, dues aixetes que permetien evacuar l’aigua i regular-ne el pas. Dos petits plafons informatius ensenyen als visitants que hi passen, aquestes petites nocions de patrimoni tant interessants.

moli-daltarriba3

moli-daltarriba4

Les dues aixetes del buidador

Accés: Si no es vol fer tota la ruta dels Molins sencera des de Calldetenes (1 hora i 15 minuts de Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta) potser valdria la pena anar-hi des de la parròquia de Sant Martí de Riudeperes (carretera de Vic a Sant Julià de Vilatorta), passar vora el gran cedre, agafar la pista forestal tot travessat el torrent de Sant Martí i deixar-la ben aviat a mà esquerra. Rètols informatius de la ruta dels Molins i GR 151. Cal seguir les marques cap a l’esquerra entre camps, en direcció a Sant Julià de Vilatorta, baixar a la font Vermella, normalment eixuta, i arribar al molí en menys de 10 minuts d’agradable recorregut.

moli-daltarriba5

La torre de telegrafia de Puig-l’Agulla

Ben a prop del santuari de Puig-l’Agulla, concorregut punt de trobada del Sud-est de la Plana de Vic avocat ja a les Guilleries, hi ha un petit cim no massa visitat on reposa una monumental creu de ferro forjat, la Creu de Montagut.

Creu Puig-l'Agulla (2)

El que potser no saben molt dels visitants del santuari o d’aquest petit cim de 810 m d’altitud és que la base on reposa la creu, són les restes d’una antiga torre de telegrafia òptica que comunicava mitjançant senyals visuals la Plana de Vic amb la Selva durant un curt període del segle XIX i la 3a guerra carlina.

Creu Puig-l'AgullaVull recuperar un interessant comentari que va deixar l’erudit Joan M. Vives quan parlàvem de la torre de telegrafia de Seva:

Un comentari sobre l’article que esmentes: “La telegrafia óptica en Cataluña. Estado de la cuestión” d’Antonio Aguilar Pérez. L’autor fa referència a la línia de Vic a Hostalric i indica quatre torres (Sant Julià de Vilatorta, Seva, Sant Martí de Riells i Hostalric). Realment, és difícil (hauria de dir impossible) des de la torre d’Esparraguera, poder albirar Sant Martí de Riells i també des d’aquest punt em sembla difícil veure Hostalric. A més, Sant Martí de Riells queda molt enclotat i la única possibilitat seria enllaçar amb la torre del turó de Montfort i d’aquesta amb el turó de Vilarnau, on sí que hi ha una torre. La línia de Vic a Hostalric, passava pel turó de Montagut (a sobre del santuari de Puig-l’agulla, on només hi ha la base de la torre (al damunt hi ha una creu) i on els pins no deixen veure gaire panorama; la torre que venia a continuació era la del turó de Vilarnau (a Arbúcies) i si bé hi ha algun autor que diu que la torre següent era al castell de Montsoriu, jo ho dubto. No em sembla que hi hagi una bona visual i, en tot cas, la torre del turó de Montfort podia servir d’estació intermitja.“. Estic totalment d’acord amb en Joan M.; no sé a què es deu la confusió entre la línia que unia Osona i la Selva però, la única lògica possible és la cadena de torres Puig-l’Agulla-turó de Vilarnau-Sant Martí de Riells.  La torre de telegrafia de Seva no estaria situada en aquesta línia de comunicació.

Finalment, cal dir que la creu commemorativa que hi ha al damunt és obra de l’Orfeó Vigatà i va ser posada el 1948. Malauradament, la cobertura de pins fa una limitada visió de les valls properes i verifiquen que quan la torre estava en funcionament no hi eren.

Accés: Tot i que hi ha nombrosos camins senyalitzats per la zona, cap està indicat cap al Puig-l’Agulla. Cal situar-se al santuari de Puig-l’Agulla, accessible des de Sant Julià de Vilatorta per carretera en direcció a Vilalleons i 2 km més de bona pista forestal asfaltada. Situats a l’altre extrem del santuari, darrera un monòlit commemoratiu de la Unió Excursionista de Vic, comença el costerut corriol. Deixeu el senyals del GR 2 a l’esquerra i el corriol no senyalitzat, comença a enfilar carena amunt entre bosc i per terreny pedregós. En uns quinze minuts arribeu dalt del cim, punt on hi ha la creu de Montagut a 810 m d’altitud.

La creu d’en Molla

Quan vaig sentir a parlar per primer cop d’aquesta curiosa creu commemorativa, vaig tenir ganes d’anar a veure-la de seguida. La seva situació, apartada dels principals recorreguts excursionistes típics de Calldetenes feien que no la coneixia ni tan sols sabia res de la seva existència.

Amb una mica d’ajuda, vaig saber finalment localitzar-la. És situada pràcticament al damunt de l’eix transversal C-25, ben a prop del punt quilomètric 188; tan sols hi ha un petit talús de terra entre l’eix i la creu. És una llàstima perquè li treu part de la gràcia de l’entorn però, encara hem d’estar contents que el nou eixamplament d’aquesta via no l’hagi destruït.

La Creu d'en Molla (3)

La Creu d'en Molla

Cara Oest

El més llamatiu d’aquest pedró de pedra de gres, amb una creu de ferro ben treballada al damunt, són les seves inscripcions, una per davant i l’altra per darrera: A la cara Oest diu: “Nasqué lo dia 2 d’agost de 1852 y morí lo dia 4 de setembre de 1908 a la edat de 56 anys“.

Cara Est

Cara Est

I a la cara Est diu: “Aquí morí Tomàs Pasqués (A) Molla víctima del seu carro. Natural de Vich. E.P.D.” Segons el mapa de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, diu que són dos morts diferents i que no se sap perquè els dos òbits és recorden en el mateix pedró. Jo personalment crec que és la mateixa persona, en una cara hi ha les dades de naixement i mort i a l’altre el nom, la causa de la mort i l’indret de naixement. També quan es diu “a la edat de 56 anys“, la Generalitat diu a la descripció d’aquest element arquitectònic, “a la edat de 86 anys“, tot i que aquesta xifra no es veu massa bé a la inscripció, tornem a tenir discrepàncies amb els inventaris de patrimoni oficials… si fem la resta surten 56 anys.

Encara hi ha més fets rellevants i interessants i és que el pedronet està escrit en català, no gaire habitual a principis del segle XX, i a més a més la causa de la mort és diferent de les habituals de la guerra civil o fets bèl·lics, sinó que “víctima del seu carro“. També podem especular que el finat seria de família burguesa perquè, cal pensar, que fer un monument d’aquest tipus a aquella època no seria gens econòmic.

Accés: He pensat amb la següent ruta per anar-hi ja que no surt enlloc la millor manera d’arribar a la creu d’en Molla. Cal deixar el cotxe a Sant Martí de Riudeperes, bellíssima església barroca a peu de la carretera de Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta. La Fundació Pere Tarres té una casa de colònies a les dependències de l’antiga rectoria. A l’altra banda de la carretera, cal no passar per alt un altre pedró commemoratiu, en aquest cas un monument als caiguts víctimes de la Guerra Civil, ombrejat per uns alts xiprers.

Darrera l’esplèndid cedre, agafeu la pista asfaltada, travesseu el torrent de Riudeperes i la popular “Ruta dels Molins” i gireu a la dreta; cruïlla (5 minuts) seguiu el camí de la dreta indicat cap a Can Baixes. No entreu al camí principal de la casa, sino que la voregeu cap a l’esquerra. Uns metres després, torneu a deixar a mà dreta la pista que torna a entrar a Can Baixes. Ara ja per un camí herbat, sense cap indicació, travesseu un petit torrentet i amb pocs metres torneu a sortir a una pista de terra. Seguiu uns metres cap a la dreta. Tot seguit, una nova cruïlla, seguiu cap a l’esquerra vorejant les instal·lacions de Reciclàrids Osona. Arribeu ja a estar paral·lels a l’eix transversal, deixeu una pista que passa sota la carretera per un túnel, feu una petita pujadeta i la creu és a mà dreta, enfront un cartell de l’eix, situat ben bé al darrera seu. Uns vint minuts des de Sant Martí de Riudeperes, sense cap indicació, però si és llegeix bé l’itinerari, crec que no hi haurà cap problema per trobar un veritable indret oblidat.