La teuleria del Coll de Poses

Entre Sant Feliu de Codines i Castellterçol, al terme municipal de Sant Quirze Safaja i uns metres després del Coll de Poses, a 705 m d’altitud i a tocar de l’eixamplada i millorada carretera, hi ha les destacades restes del que fou l’anomenada teuleria del Coll de Poses.

Escampades entre la carretera i el torrent de la Font del Boix, hi ha importants habitacles, cambres, sostres esfondrats, dipòsits, transformadors elèctrics, forns, restes de maquinària, la bonica i altiva xemeneia… tristes despulles de la que en el seu temps va ser una de les més reconegudes rajoleries del Moianès i potser, la única indústria del municipi de Sant Quirze Safaja.

Teuleria Coll de PosesNormalment molt dels habitacles estan enreixats per evitar que algú prengui mal però es poden fer bones fotografies des de la mateixa carretera. Una opció molt interessant i sense cap esforç físic que cal saber per si es passa per aquestes contrades i que, anant a tota velocitat amb el vehicle o de nit, ens pot ben bé passar per alt.

Teuleria Coll de Poses (3)Accés: Cal aturar-se de la carretera C-59 a la benzinera que hi ha a prop del Coll de Poses (km 26,9). Des d’allà, creuar-la amb compte i la teuleria és just enfront.

Anuncis

El Molí Nou del Bosc

A la capçalera del riu Tenes, a 660 metres d’altitud, el Molí Nou del Bosc o Molí Nou, va ser un dels molins fariners més importants d’aquesta zona del Moianès. És situat uns deu minuts més amunt del Pou de Can Vilardell, a la clotada humida i obaga que hi ha a la confluència del torrent del Bosc amb el Tenes vora d’un petit saltant, gorg i una vistosa balma. És l’últim dels tres molins d’aquesta part alta del riu Tenes que es repartien l’aigua.

Molí Nou de Can Bosc (4)

La contrada és molt bonica i les restes de l’antic molí són molt destacables. Es conserva en molt bon estat alguna dependència com l’obrador, que s’accedeix per una bonica porta que està més fonda que la façana principal, amb part del receptacle circular amb un desguàs i altres elements que s’utilitzaven a la sala de mòlta. També s’aprecia la curiosa fusta que es despenja del sostre i que servia per fer bellugar la maquinària. Tota una lliçó d’antigues indústries rurals que podeu observar perfectament amb l’ajuda d’una llanterna. Cal destacar la volta de l’edifici i les columnes de la part de ponent veritablement monumentals per a un molí. La casa del moliner de dos pisos d’alçada al darrere de l’obrador, es troba absolutament en ruïnes i plena d’arbres i vegetació de tota mena al seu interior. A finals del segle XVIII el molí constava com a habitatge en plena prosperitat. No sabem des de quan ja no va ser operatiu.

Bonic detall de l'obrador amb la curiosa volta i les columnes

Bonic detall de l’obrador amb la curiosa volta i les esveltes columnes

Detall dels dipòsits de la sala de mòlta

Detall dels dipòsits de la sala de mòlta

A la part nord encara es conserva la bassa en relatiu bon estat i part del pou que portava l’aigua al carcabà, ben visible a la part de ponent i punt d’inici d’un petit canalet que la portava cap el Tenes. Al damunt del salt d’aigua, accessible pel corriol que porta cap a Castellcir, podeu veure una dotzena de forats al llit del riu Tenes que segurament deurien correspondre a una antiga resclosa. Em consta que pel voltant hi ha més restes d’antics pous de gel, però fins al moment encara no els he trobat. Serà el fruit d’una posterior investigació.

Forats dels ancoratges de l'antiga resclosa al riu Tenes

Forats dels ancoratges de l’antiga resclosa al riu Tenes

Accés: Cal seguir l’itinerari indicat al Pou de glaç de Can Vilardell. Es continua uns minuts més amunt pel camí principal. Es creua el Tenes per un pont i tot seguit hi ha una cruïlla. Seguiu pel corriol de l’esquerra que en suau davallada porta al Molí Nou del Bosc, travessant el torrent del Bosc i deixant una porta a mà dreta. Heu tardat uns deu minuts des del Pou de Can Vilardell.

Antic habitatge dels moliners cobert de heures i tota mena de vegetació

Antic habitatge dels moliners cobert de heures i tota mena de vegetació

El pou de glaç de Can Vilardell

Situat ben a prop del riu Tenes, aigües amunt de Sant Quirze de Safaja, era un dels pous de gel més actius d’aquesta part del Moianès. Les seves restes actuals sorprenen a l’excursionista que per primer cop el veu per la seva abrupta situació perdedora, gens indicada, engolit per l’ufanosa vegetació de ribera i per les seves dimensions considerables: l’espai cilíndric és de 7’30 m de diàmetre i l’alçada de 5’10 m i era cobert amb cúpula semiesfèrica de la qual ara ja no queda ni rastre.

Entrada principal del pou atapeïda de vegetació

Entrada principal del pou atapeïda de vegetació

Les restes actuals ja denoten un passat interessant. Ara la vegetació ha arrelat arreu, els avellaners, roures i faigs se’l volen fer seu i la ruïna total és imminent. Encara però, es poden apreciar importants parts de les parets del pou i la seva colossal fondària. Si fem especulacions, segurament a la part de dalt del pou hi deuria haver una altra porta d’accés per la seva lògica proximitat al camí principal.

Detall dels carreus de la paret del pou de glaç

Detall dels carreus de la paret del pou de glaç

Accés: Cal situar-se al Parc de l’Aigua de Sant Quirze de Safaja on es pot arribar amb cotxe. Des d’allà, cal agafar la pista forestal d’accés al mas Vilardell una bona estona. Passeu per l’abundant font de Can Vilardell que surt d’una petita mina d’aigua i hi ha restes d’algun canalet i antic desguàs a l’esquerra de la pista. Després d’una marcada corba, hi ha dos camins a la dreta, un d’ells protegit per una cadena. Cal seguir pel de més amunt, on unes pedres barren el pas. El camí cada cop agafa més alçada sobre el riu Tenes. Quan de cop apareixen unes pedres al costat dret del camí i la clotada es suavitza, allà es troba el pou aprofitant el desnivell del terreny. Cal seguir pel camí uns metres més fins a una cruïlla; agafeu el camí herbat de la dreta que baixa cap al riu i quan pugueu us decanteu cap a la dreta entre la vegetació per anar dins de l’entrada del pou. Heu tardat menys de trenta minuts des del Parc de l’Aigua. Si continuéssiu pel camí principal passaríeu una tanca i aniríeu cap al Molí Nou del Bosc.