L’avioneta estavellada a Fontdecorts

No sabia amb certesa si volia fer aquesta entrada, ben diferent a les altres del blog; després de meditar-ho, finalment he decidit fer-ho.

avioneta1

El 28 de maig de 2000, el ciutadà britànic John William R.I. de 71 anys moria en un accident d’aviació després d’estavellar-se la seva avioneta als contraforts orientals de la serra de Montseny, a prop de la masia de Fontdecorts. L’aparell havia sortit de l’aeroport de Múrcia i es dirigia cap a Perpinyà.

Suposadament per culpa de la boira o per un problema en la mesura d’altitud, el pilot no va poder superar la serra de Montseny i va trobar la mort a 300 m escassos de la masia. Les restes de l’aparell porten 16 anys a la muntanya, amb els problemes de contaminació i seguretat que poden ocasionar ben evidents.

La Vanguardia 29052000

Font: La Vanguardia (29 de maig de 2000)

Després de la darrera visita que vaig fer en un dia festiu de juliol, la corrua de gent que hi havia per poder-se fotografiar amb l’aparell -d’altra banda cal mencionar que l’indret és desconegut si no t’ho diuen i lògicament sense indicar- em va fer qüestionar si valia la pena donar-lo encara més a conèixer… Està clar que com la magnitud de la troballa és tan important, un s’ho diu a l’altre.

Em sembla bastant morbós veure gent esperant-se uns quants minuts per poder-se fer la foto amb l’aparell, quan allà va morir un home d’una forma horrible i tràgica. Als pous de glaç per exemple, no he trobat mai cua per fer-se fotos…

avioneta2

Però d’altra banda, també cal dir que les administracions pertinents han decidit deixar les restes de l’aparell per sempre a la muntanya… per tant ja forma part, en certa manera, del patrimoni del Montseny.

avioneta3

Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions i faci la visita segons entengui com s’ha de valorar aquest tipus de paratge.

Accés: Des de Santa Fe de Montseny, cal seguir les indicacions primer cap al Pantà i després un cop assolit, les fites del PR C-204 en direcció a Riells. El camí surt de la fageda i comença a baixar fortament pel vessant assolellat de Riells. Després de deixar la masia de Fontdecorts a l’esquerra a uns 300 m també a mà esquerra en una inclinació del bosc d’alzines, hi ha les restes ben visibles de l’aparell. Heu tardat al voltant d’una hora de recorregut.

Anuncis

El pou del Comte

El que havia estat en altres èpoques el solitari i perdut pou de neu conegut com el Pou del Comte a 1.520 m d’altitud i emplaçat no massa lluny del cim del Turó de l’Home, és actualment un pou força visitat i conegut d’ençà la seva restauració i posterior difusió. Fins i tot va sortir no fa pas massa al programa “Espai Terra” de TV3.

La Diputació de Barcelona va començar uns encertats treballs d’arranjament, neteja i desbrossament el maig del 2013 i s’hi van fer ressò nombrosos mitjans de comunicació locals i nacionals (veure enllaços a Nació Digital i a la Vanguardia). Des d’aquella data tots els caminants que pugen o baixen del Turó de l’Home des de Santa Fe, veuen un xic apartat del camí principal però força visible entre la fageda i ben indicat i protegit amb una barana, les restes de l’antic pou.

Pou del Comte1

Com tots els pous de neu, estaven situats al punts orogràfics més alts, amb possibilitats de nevades en època hivernal, una orientació obaga, escalfor solar mínima i protegits a dins del bosc. Les parts altes del Montseny responien perfectament a aquestes característiques, altitud, neu, foscor i les frescors imperants a la fageda.

Originari del segle XVI va ser el més gran pou de neu del Montseny. Es calcula que va estar en funcionament fins al segle XIX i les comarques barcelonines eren els seus punts principals de comercialització amb Granollers i Barcelona com a punts centrals. Costa una mica d’imaginar de nit i aprofitant les hores més fredes del dia, obrers desempouant la neu congelada caiguda del cel i ben emmagatzemada, enfilats amb cordes i bastides, amb els traginers, matxos i mules tots muntanya avall i el més ràpid possible cap als comerços, pastisseries, bars i restaurants de les ciutats per evitar el desglaç… tota una infraestructura ben pensada i coordinada que a hores d’ara i a ulls dels més joves pot semblar d’una altra dimensió.

Accés: La manera més ràpida d’anar-hi és des de l’aparcament final de la carretera asfaltada que puja al Turó de l’Home. Des d’allà, un cop s’arriba a peu al Coll Pregon (15 minuts) entre el Turó de l’Home i el Puig Sesolles, s’inicia la baixada en direcció a Santa Fe seguint els senyals blancs i grocs del PR. En uns quinze minuts de baixada entre la fageda,  a mà esquerra hi ha la desviació indicada al pou.