El molí de Tavèrnoles

Arraconat al costat dret de la carretera de muntanya que uneix Santa Maria de Besora amb Llaés, just on es creua la riera de Tavèrnoles, hi ha les ruïnes d’aquest petit molí, antiga dependència al servei del proper mas de Tavèrnoles. Amb recintes encara força visitables, cal destacar-ne la bassa per la seva vistositat i profunditat.

Molí de Tavernoles (3)

De forma rectangular fet amb murs de càrrega de maçoneria, sembla que la porta d’entrada quedava al davant del camí d’accés, ara del tot desapareguda. Queden drets bona part dels murs de migjorn i un altre de ponent, tots dos amb una petita finestra i als de llevant, la façana principal enllaça amb la bassa. Han crescut arbres (boixos, freixes) de considerables proporcions al seu interior i està parcialment embardissat. Tot i que la seves dimensions no són massa grans, es pot fer una interessant passejada de descoberta per al seu interior. Un corriolet passa entre els habitacles, s’atansa a la propera font del Sant Crist i segueix paral·lel a la riera.

Precisament al blog del company Ramon Roura hi destaca un important salt d’aigua situat ben a prop d’aquí i que convé no deixar passar per alt. Llavors és quan es comprèn perfectament la situació del molí per tal d’aprofitar l’embranzida d’aquestes abundants aigües del vessant sud de la serra de Milany.

Molí de Tavernoles

La bassa és el punt de més interès de tota la visita. Ben profunda era el punt d’unió amb les aigües de la riera.

Molí de Tavernoles (2)

Accés: A uns 4 km de Santa Maria de Besora seguint la pista forestal cimentada de Llaés, uns metres abans de la casa de Tavèrnoles, al costat mateix del pont sobre la riera. Petit espai per aparcar el cotxe al costat mateix del molí.

Anuncis

Les balmes de Can Burres i dels Ferrers

Aquestes dues baumes, situades una ben a prop de l’altra per sota de la carena del Turó de les Tombes i les Costes de la Barretona, encinglerades a considerable altitud per sobre de la gran pagesia dels Ferrers, són dos interessants mostres de balmes obrades de rellevant interès arqueològic al Bisaura.

Les parets existents a la balma de Can Burres són ben senceres, deixant tota la balma aïllada de l’exterior. A diferència d’altres balmes, aquesta a l’estar ben closa, dóna sensació d’habitatge complet. Tres finestres -una feia de xemeneia-, porta, algun carreu esmicolat a l’interior i un altre petit habitacle independent al costat aïllat, són els elements principals d’aquesta curiosa balma que té una gran vista panoràmica i força insolació tot l’any.

Balma de Can Burres (2)

Detall de la finestra-xemeneia

Detall de la finestra-xemeneia

Entre les dues balmes, uns metres per sobre i al nord-oest hi ha la balma dels Ferrers, molt més grans i coneguda, amb restes més rellevants de separacions, habitacles, cambres, una cabana -ben sencera- i panys de parets solitàries i desafiants vers la cinglera. Van ser habitades per pagesos de pocs recursos fins a mitjans del segle XX.

Balma dels Ferrers (4)La meva part preferida del recorregut que visita les balmes és aquest tram de murs aïllats de curioses formes i plens de heures situats un cop passada la cabana, tot envoltat de vegetació arbustiva i ben a frec de cingle… Potser recorda en certs aspectes a la Balma del Castell de la Fossa de Tavertet. Passat aquest tram, el corriol cada cop més estret i perillós vora la timba, continua recorrent tota la roca corcada fins arribar al punt més a l’oest, on uns ferros impedeixen el pas del bestiar i dels curiosos.

Balma dels Ferrers

Balma dels Ferrers (2)

Hi ha restes d’antigues feixes, situades uns metres per sota la cinglera, que abans deurien ser conreades pels habitants de la balma. Cal reconèixer que tot i la duresa extrema de la vida en aquest indret, la disposició cap al sol de la balma és òptima, frueix de moltes hores d’insolació i l’aigua és ben a prop, uns metres per sota, al torrent de la Font dels Ferrers anant en direcció a la balma de Can Burres.

Accés: El camí més fàcil de seguir per arribar-hi és el següent: situats a Santa M. de Besora sortint del poble en direcció a Vidrà, cal seguir la pista forestal cimentada que porta a Llaés -indicada-. Un cop passada la riera dels Ferrers, després d’uns metres arribeu a la cruïlla d’accés a la casa dels Ferrers. Allà hi ha una mica d’espai per deixar el vehicle (860 m altitud). Seguiu la pista cimentada en direcció a la gran pagesia dels Ferrers; seguint sempre la pista principal, passeu un monument fet de marbre i vora un gran recinte tancat. Uns metres després a mà dreta (15 minuts), un camí passa una tanca, travessa la riera i arriba a la solitària Font dels Ferrers, monumental, ombrejada per vells plàtans i ben apariada amb taules i bancs de pedra. Normalment la font no raja perquè s’agafa l’aigua de la mina interior per a ús de la masia dels Ferrers.

Font dels Ferrers

La Font dels Ferrers

Situats de nou a la pista forestal, aquesta comença a pujar suaument. Cruïlla de pistes (30 minuts), seguiu per la de la dreta. Abans d’arribar a un petit collet emboscat (1.010 m) -40 minuts- un corriolet a l’esquerra puja suaument entre rouredes i boixos cap a les balmes. Cruïlla, un petit sender -no indicat- a la dreta porta en pocs metres a la balma de Can Burres (1.060 m) -50 minuts-. Retornats de nou al corriol principal, es travessa el torrent de la Font de Ferrers, – a mà dreta hi ha curiós brollador a frec de roca que segurament era utilitzat per provisió d’aigua dels habitants de les balmes- i tot seguit sortiu a un camí molt més important i amb graons de pedra que puja des dels Ferrers però molt més directe i costerut. Seguiu-lo per la dreta i tot seguit arribareu a la desviació principal de les Balmes dels Ferrers (1.080 m) -rètol indicatiu- 1 hora de camí des del cotxe.

El Molí del Mir

Una mica apartades de les aigües de la riera de la Foradada o del Mir i ben a prop del Salt del Mir al municipi Osonenc de Santa Maria de Besora, hi ha escampades tres edificacions corresponents a l’antic molí fariner.

El seu estat d’abandonament és molt important tot i que recentment s’ha arranjat alguna part del camí d’accés, millorat la graonada i alguna dependència. Un dels edificis conserva el mecanisme per moldre, un altre li manca la teulada i el tercer, més a prop de la riera amb una font, és el que està en pitjor estat de conservació. El proper salt del Mir, bonic saltant situat a pocs metres, està potenciant el turisme de la zona i cada cop hi ha més gent que s’acosta per veure’l. La veritat és que el salt, en altres èpoques solitari i desconegut, s’està convertint en un dels paratges naturals més concorreguts d’Osona. La millora en el camí d’accés, la seva senyalització i l’obertura del restaurant a la casa del Mir ha contribuït a aquesta divulgació.

Precisament el vistós Salt del Mir és la portada del meu últim llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona” (Edicions Cossetània, 2012)

Abans d’arribar al fons de l’engorjat, punt on hi ha les restes del molí, si s’observa bé el llit del riu davant de la nova passera de fusta, pot apreciar-se els forats rectangulars on anaven clavats els troncs de l’antiga utilitzada per a pas de cavalleries i darrere seu, la resclosa, que mitjançant un canal agafava el preciat líquid en direcció al molí. Les restes del canal només es poden aprecir en aquest primer tram ja que està desaparegut en un bona part del recorregut.

Resclosa, canal, restes de les cavitats de l'antiga passera i la nova

Resclosa, canal, restes de les cavitats de l’antiga passera i la nova

L’aigua que alimentava els molins era retinguda per una petita bassa a la part superior del salt i s’enviava a través d’unes comportes cap el primer dels dos molins en què la força de l’aigua feia bellugar la turbina i les moles. Encara es pot veure part del maquinari utilitzat amb l’eix i les pedres per moldre.

Accés: Cal situar-se a l’hostal i casa de turisme rural del Mir. L’hostal obert de dijous a diumenges s’anomena “La Cabanya del Mir” i ocupa la dependència de l’antiga pallissa (Més informació al telèfon 646 24 73 69). S’accedeix a aquesta casa per una bona pista forestal de 2 km que surt de la carretera de Santa Maria de Besora a Vidrà, tot passat 2 km amunt de Santa Maria de Besora. Un cop al Mir només cal agafar la pista forestal -millorada per al turisme- en descens que va al salt del Mir. La pista està indicada amb els senyals blancs i vermells del GR 151. Després d’unes giragonses s’arriba a la riera de la Foradada que es travessa còmodament per una passarel·la de fusta. Després és deixa a l’esquerra el GR 151 en direcció al santuari de Bellmunt i el camí començara a baixar suaument cap al fons de la gorja. Les edificacions principals del molí estan a la dreta del camí. Un cop a la riera el salt del Mir és a la vosta dreta i és un indret digne de conèixer i contemplar i si és a l’estiu de fer-se un bon bany. Heu tardat uns 25 minuts des de la casa del Mir.