El refugi Montserrat

El refugi Montserrat, és una de les construccions forestals fetes per a pastors típiques del Pirineu Oriental amb una part útil per a excursionistes i una tancada per a ús del pastor i el bestiar. Situat al sud de la serra Cavallera i ben a prop del Coll del Pal, és una cabana sense massa comoditats però ben necessària en cas de mal temps o tempesta sobtada. Una pista forestal només útil per a jeeps i fora del període hivernal, hi porta des d’Ogassa (Surroca de Baix).

Refugi Montserrat (3)

Refugi MontserratA 1.600 m d’altitud, vora una gran jaça, roman en força bon estat aquesta construcció que porta com a mínim feta des dels anys vuitanta. Té llar de foc, lliteres i una capacitat per a unes 6/8 persones; és a dir comoditats mínimes en un paratge dur, inhòspit i amb neu perennes des de mitjans d’octubre o novembre segons l’any. Una font propera, amb un gran abeurador, situada una mica més amunt i apartada de la pista principal d’accés, complementa l’equipament d’aquest refugi forestal encara en actiu.

L’absència de llenya, les temperatures extremes i les proximitats de nuclis habitats, fan pensar que no és gens pràctic i útil dormir-hi a l’hivern en aquesta espècie de nevera envoltada de pau i solitud, a no ser que sigui això mateix el que busquem: natura, pau i solitud.

Refugi Montserrat (2)

Encara hi ha més al·licients a la zona; a la pista forestal d’accés, uns minuts per sota del refugi, hi ha una creu de ferro amb una esgarrifosa inscripció datada el 1881 “Aquí murió D. José Marsé natural de Caballera. Fallesió el día 22 de nobiembre de 1881. Murió atacado por el frío“. Tota una lliçó dels perills de l’hivern a la muntanya.

Creu José Caballera

Accés: Cal situar-se al veïnat disseminat del Bac de la Roda, a 1.400 m d’altitud, fi de la pista forestal asfaltada procedent d’Ogassa (Veïnat de Surroca de Baix) i Sant Martí de Surroca (interessant veïnat amb l’església romànica de Sant Martí). Aquí vora la pista caldrà aparcar. Ja a peu, en suau descens arribeu a la font de la Roda; després a poc a poc, la pista va guanyant alçada en continuades giragonses per aquesta part sud de la serra Cavallera. Després de passar Cal Frare, entre boixos i abans d’un revolt, passeu per l’interessant creu que hem parlat abans. Arribeu al refugi Montserrat, sortint de la pista forestal i ben visible a la nostra dreta. Heu tardat uns 45 minuts des del Bac de la Roda. A l’hivern, la pista és gelada, coberta de neu i inaccessible. En aquest cas, caldrà deixar el cotxe al poblet de Sant Martí de Surroca (1.236 m altitud), afegir uns 45 minuts més de recorregut, portar material d’hivern adequat per a la neu i temperatures molt baixes.

Un cop passat el refugi, el camí ja de ferradura, continúa cap el proper Coll del Pal de Portolès, situat a la serra Cavallera i punt de pas de travesses cap al poble de Pardines ja a la vall de Ribes.

El Bac de la Roda en un dia de rigurós hivern

El Bac de la Roda en un dia de rigurós hivern

El búnquer del Coll de Pal

Al nord de la serra Cavallera, important carena muntanyosa de l’interior del Ripollès, hi ha diversos búnquers defensius de la Guerra Civil, pel voltant del Taga i aquest situat al nord del Coll de Pal (1.777 m. d’altitud) que separa el Puig Estela del Puig del Pla de Pasteres.

L’estat de conservació és força bo encara que l’accés al seu interior és molt dificultós. Segurament l’acumulació d’estrats a l’entrada amb el pas del temps impedeixen d’entrar-hi millor. La veritat és que des del lloc hi ha una bona panoràmica de la Vall del Segadell i sobre la Collada Verda i seria un bon punt defensiu en cas de necessitat. En cas de tempesta, també podria fer d’aixopluc precari.

Nota important: El 23 de maig del 2013 rebo un correu del Sr. Ernest Serratosa i Casanelles que em fa uns precisos aclariments i m’aporta documentació important referent al búnquer del Coll de Pal i d’altres de Serra Cavallera que còpio literalment:

Hi ha tres búnquers per metralladora, incloent el que indiques, al nord de Coll de Pal, i un conjunt de tres entrades de refugi per personal, al sud i a la dreta del coll, més un búnquer d’observació i comandament de batalló a l’esquerra del cim del Pasteres i un altre búnquer per metralladora en mig del bosc que hi ha entre el cim del Puig Estela i l’Estany del Tarter. Tots sis elements NO van ser construïts durant la Guerra Civil, com dius en el blog, sinó entre els anys 1950 i 1952, aquests en concret. Formen part del “Centro de Resistencia 39”, dins de la “Organización Defensiva de los Pirineos”,
un sistema defensiu que es construeix entre el 1943 i el 1955, escampant uns 4.500 búnquers de diferents tipus entre El Port de la Selva i Hondarribia, per la serralada dels Pirineus. La finalitat de l’obra era evitar una invasió primer dels alemanys i després dels
aliats durant i després de la Segona Guerra Mundial. El projecte complet mai s’acaba i mai va entrar en servei.

Accés: Només es pot arribar a peu al búnquer i cal una bona excursió. Cal situar-se al poblet de l’Abella (1.200 m. d’altitud). S’hi arriba per una carretera asfaltada que surt a mig camí de les poblacions de Llanars i Vilallonga de Ter a la Vall de Camprodon. Un cop a l’Abella, situats davant de l’hostal Ca la Rosa, ja es veuen els senyals blancs i grocs del PR C-189 que heu de seguir fins al búnquer. Primerament per pista, el camí baixa suaument fins a creuar la riera de l’Abella. Un cop a l’altra banda, la pista comença a pujar més durament. Després la pista passarà a ser camí de ferradura molt bonic i herbat. Aquest camí es fa molts cops a cavall. Arribeu a la font dels Ocells amb un gran abeurador i rètol de la xarxa Itinerànnia. Només cal fer la pujada definitiva cap al búnquer situat a 5 minuts abans d’arribar al Coll de Pal i a la dreta del camí. Heu tardat unes 2 hores i 30 minuts de caminada.