La pedra dels Trabucaires

A la última edició del mapa “Montseny” de l’Editorial Alpina, vaig fixar-me en un nou símbol que marcaven al mapa que no havia vist en edicions anteriors; un pedró que marcaven a prop de la urbanització Goitallops de Taradell avocat ja a la del Gurri però, que jo no li vaig prestar suficient atenció en el seu dia.

El company de blogs divulgatius, Joan M. Vives, em va enviar un correu electrònic dient-me si coneixia el pedró dels mossos d’Esquadra de Taradell; jo li vaig dir que no sabia on era aquest indret, que vaig sovint per Taradell però que no ho havia sentit mai. Un cop examinada la documentació que em va enviar i analitzats els paorosos fets que van transcórrer en aquesta contrada l’any 1845, vaig decidir-hi d’anar-ho a veure. Un cop localitzada la seva situació al mapa, després vaig lligar caps… era el pedró que jo ja havia vist amb un altre nom. És clar, si no saps la història que la “Pedra dels Trabucaires” sigui el “Pedró dels Mossos d’Esquadra” no pots lligar-ho en absolut.

Pedra dels Trabucaires (2)El 27 de febrer de 1845, una quadrilla de trabucaires que vivien com podien per la muntanya després de la primera guerra carlina, havia assaltat a Tordera el carruatge que feia la ruta de Girona a Barcelona i havia fet tres presoners: aquests eren coneguts com en Massot de Darnius, Roger de l’Empordà i Bellver de Girona.

Veïns d’aquestes contrades osonenques, el 25 de març de 1845 en veure gent estranya per la rodalia de la casa de Can Pere Sala, van avisar als mossos d’esquadra. Després acudir a la contrada un escamot policial i d’intercanvi de trets entre tots dos bàndols, van morir dos mossos i malauradament, un dels segrestats, Roger de l’Empordà, mentre que els trabucaires van fugir il·lesos. Després de refugiar-se a la propera Balma dels Trabucaires i posterior fugida a França, sembla ser que allà van ser capturats i ajusticiats.

El pedró commemora doncs, aquests terribles fets. A la part de darrera del monument hi ha un vistós i bonic escut de la Diputació de la Barcelona, organisme creador d’aquest record històric fet pedra. Té uns 1,50 m d’alçada, és de qualitat i aguanta bé el pas dels anys, però està molt esmolat per la part de baix i impedeix veure els noms dels mossos morts però aquests, segons fonts documentals, van ser els joves Isidro Pallarés i Juan Barnet.

Detall de l'escut de la Diputació de Barcelona

Detall de l’escut de la Diputació de Barcelona

El paratge és isolat, gens indicat i costa de creure que una història tan esgarrifosa i amb un monument tan antic (1845) i fet per estaments oficials, no s’hagi potenciat més de cara al turisme cultural.

Accés: Cal situar-se al capdamunt de tot de la urbanització de Goitallops de Taradell, punt on hi ha el monument al gos caçador (770 m d’altitud). Des d’allà per camí ample i planer seguiu en direcció a la carena del Pi Gros. Se us ajunten senyals dels senders GR-2 i PR C-42 que no heu de fer cas. Rètol indicatiu (7 minuts) al Pedró dels Mossos d’Esquadra -no trobareu cap més, per tant no serveix per res-. Seguiu per la dreta amb una mica de baixada. Tot seguit, deixeu els senyals del GR 2 a la dreta en direcció a Seva i agafeu una pista més secundària a l’esquerra (10 minuts) -restes d’una tanca de ferro- i ja sense senyalització feu un mantingut descens cap al fons de la vall. Sempre seguint el camí principal i en línia recte per una careneta arbustiva entre pins amb bones vistes panoràmiques, arribeu al fons de la vall, on hi ha el monument a mà esquerra, just on la pista fa una corba i té altres ramificacions. Uns vint minuts des de Goitallops de solitària passejada.

Anuncis

La font i l’alzina del Pujol

A prop de la gran pagesia del Pujol, un dels masos més importants del terme municipal de Taradell, hi ha vora el camí i un xic apartada, l’antiga font del Pujol.

La solitària font, que surt d’una mina feta d’obra tancada amb clau, normalment és eixuta. El fet més rellevant és que es troba situada sota l’imponent alzina del Pujol, un arbre catalogat com a monumental per la Generalitat de Catalunya -un plafó així ho indica- una autèntica joia vegetal. La base del gruixut tronc està posada en horitzontal i ràpidament es cargola en diverses ramificacions, profundes arrels i, perfectament adaptat a la sinuositat del terreny, ha aixecat en part, la taula i bancs fets d’obra que hi ha vora la font, creant un paratge misteriós i alhora sorprenent. Les dades d’aquest colosal gegant verd són 16 m d’alçària i 21,4 m de capçada mitjana. El fet és però, que la soledat de l’indret i la malesa que hi arrela arreu, fan que el paratge sigui monumental però tenebrós, deixat i abandonat.

Font i Alzina del Pujol a Taradell

Accés: El conegut sender PR C-42 passa ben bé per al seu davant i tot i que hi ha força excursionistes per la zona, molts, si no coneixen la contrada, ni tan sols la veuen. Cal situar-se al parc de la Font Gran de Taradell -per sota de la carretera de Vic- i des d’allà començar a seguir els senyals blancs i grocs de la ruta -plafó informatiu-. Després de passar per diversos carrers del poble, el camí travessa la carretera de Viladrau i ja per corriol voreja uns marges. Un cop a una cruïlla de pistes i vora uns rètols a prop del Mas Pujol, la font i l’alzina són allà mateix, a mà dreta, arraconades i envoltades de vegetació (30 minuts a peu des de la font Gran de Taradell).

Alzina del Pujol (2)

Més informació del recorregut que visita la font i l’Alzina del Pujol a l’itinerari 70 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.

El baixador de Taradell

El Baixador de Taradell era la penúltima estació de tren de la línia de Barcelona a Vic situada a 7 km de la capital d’Osona. Donada la seva llunyania amb el poble de Taradell i el poc ús que se’n feia, va obligar a la RENFE des de mitjans dels anys 90 a donar el baixador de baixa de la xarxa.

A mitjans del 2008 a més de l’enrunament progressiu de l’estació, calia afegir l’ocupació de les dependències per ocupes que portaven malestar i inseguretat al barri de Mont-rodon on es troba el baixador.

El baixador de Taradell a l’any 2008 abans d’enderrocar-lo

Després de diverses gestions, finalment l’edifici de dues plantes va ser enderrocat i ara uns anys després, tan sols queda l’andana de l’estació que delata que allà efectivament anys enrera i havia hagut un baixador de la Renfe. Cal no baixar a la via perquè els trens passen per aquí amb gran velocitat.

Horari de tarda de la línia de la Tour de Carol a Barcelona l'any 1980. Només per la tarda 4 trens s'aturaven a "Taradell-Montrodón (apd)"

Horari de tarda de la línia de la Tour de Carol a Barcelona l’any 1980. Només per la tarda 4 trens s’aturaven a “Taradell-Montrodón (apd)”

Accés: Cal situar-vos al barri de Mont-rodon del municipi de Taradell. Si veniu de l’autovia C-17 cal sortir a la sortida indicada a Taradell. Passeu la via del tren i entreu al barri de Mont-rodon. Seguiu el carrer Camí Ral cap a la dreta i després també a la dreta el carrer del Dr. Genís fins a arribar a la via. Allà mateix a l’esquerra hi ha l’andana.

Tren passant a tota velocitat per l'andana de l'estació de Taradell

Tren passant a tota velocitat per l’andana de l’estació de Taradell