Les tombes antropomorfes de l’Avenc i dels Bassis

Les tombes d’origen medieval de l’Avenc, situades a prop del Collet de Rajols (també dites del Pla de les Fosses) i dels Bassis a prop de Rupit, són els únics testimonis d’enterraments oberts a la roca viva que es coneixen al Collsacabra.

Tombes dels Bassis. Foto: Consorci Sau Collsacabra

Tombes dels Bassis. Foto: Consorci Sau Collsacabra

Aquest tipus de sepultures excavades a la roca, també conegudes com a Olerdolanes, no són úniques a Osona, ja que també coneixem les de l’Esquerda a prop de Roda de Ter o Savassona però si que són les més isolades i originals. Es creu que podrien datar del segle X en ple poder comtal i dels inicis de Catalunya. La diferència principal entre els dos indrets, és que als Bassis hi ha dos tombes i aquestes es troben en un vessant més feréstec de la muntanya, mentre que les tres tombes existents a prop del Collet de Rajols estan situades en una paratge més planer enmig de la boscúria. Això sí, les dues tenen en comú que estan en indrets ben rocosos, emplaçades vora esglésies, majoritàriament estan orientades de sud a nord -llevat una tomba de l’Avenc que és situada d’est a o oest- i totes sembla ser que corresponen a individus adults. Però, no podem pas provar que el buidatge de la roca per als enterraments estigués relacionat totalment amb la presència de les esglésies properes de Sant Joan Fàbregues per a la dels Bassis o l’ermita de Sant Corneli per a les tombes del Collet de Rajols. Les primeres documentacions que trobem escrites del Collsacabra són del segle X (església de Pruit) per tant tot és molt just i especulatiu per encabir-ho tot en el mateix sac.

Accés: Les tombes dels Bassis s’estan últimament potenciant de cara al turisme excursionista que visita Rupit. Des de l’aparcament de Rupit, cal agafar la bona pista cimentada de Sant Joan de Fàbregues. Un cop passat el torrent de Sabaters, a mà dreta, s’inicia un corriol -indicat- que porta a les tombes situades ben encinglerades amb un bon mirador sobre Sant Joan de Fàbregues i cingleres que envolten la Riera de Rupit. S’hi està com a molt 1 hora a peu des del poble.

Per a visitar les tombes de l’Avenc, d’accés més inhòspit i menys indicat, potser la manera més interessant de fer-ho és seguir a peu el GR-2 des de Rupit en direcció a Tavertet en constant i mantinguda pujada. Un cop arribats a Can Rajols (50 minuts), deixeu el GR a l’esquerra cap a Tavertet i a la dreta la pista que porta a la bonica font de Can Rajols en dos minuts -amb taula, bancs de pedra i un pedró amb una imatge de la M. de Déu de Cabrera- i la carretera d’Olot i pugeu per una pista cap a l’oest en direcció al Collet de Rajols (1.159 m). Un cop allà, darrera un rètol, cal baixar suaument en direcció al torrent de l’Abeurador pel mig del Pla de les Fosses, on les tombes estan disposades entre la roureda i fageda i costen un xic de trobar. Una hora i 15 minuts com a mínim des de Rupit.

El conjunt troglodític del Sunyer de Baix

Un cop analitzats la majoria de paratges inèdits i d’interès arqueològic d’Osona, no hi ha cap mena de dubte que el conjunt de balmes i construccions conegudes amb el nom del Sunyer de Baix, situades ben a prop de la Balma de les Piques al municipi de Tavertet, són les més rellevants i d’interès més remarcable d’Osona i capdavanteres a Catalunya.

Aquestes construccions encastades sota la roca, d’accés inhòspit, dur i feréstec, ben a prop unes d’altres, fan pensar en l’excursionista amb interès d’arqueòleg, la dura vida dels homes de pagès d’abans. En cap altre indret en tans pocs metres de distància es poden veure els següents elements i edificis arquitectònics: la cabanya del Sunyer, la balma obrada del sunyer Vell, l’antiga teuleria, la masia del Sunyer de Baix i finalment la balma del Sunyer de Baix, punt principal d’interès de tot el recorregut, tot resseguint un antic corriol que voreja tota la roca corcada de llevant a ponent cercant els millors passos sobre la timba.

A caire de resum, intentaré explicar els principals al·licients de cada element arquitectònic i que no cal passar per alt, ordenats de llevant a ponent:

La cabanya del Sunyer. Es la situada més a llevant a frec de cingle. S’hi arriba per una emboscada lleixa des d’uns metres abans d’arribar a la masia del Sunyer de Baix. Està deshabitada des d’abans de la Guerra Civil, per tant porta enrunant-se des dels anys trenta del segle passat. Queden restes molt importants de parets dins del bosc d’alzines i el fet més destacat és el menjador, on s’identifiquen perfectament on anaven els armaris encastats, piques i el forn de pa a la paret de més a ponent. Una investigació d’allò més interessant i que cal endinsar-se per veure-ho perquè, des de la lleixa principal, no és veu tota la construcció dins de l’alzinar amb boix.

Detall de la pica de la Cabanya del Sunyer

Detall de la pica de la Cabanya del Sunyer

El Sunyer Vell. Queden resten ben visibles de diverses parets amb finestres sota la roca. Es creu que deuria ser l’originaria de la gran masia del Sunyer de Baix.

Restes de parets del Sunyer Vell

Restes de parets del Sunyer Vell

La Teuleria del Sunyer. Situada darrera del Sunyer Vell. Ben visible el forn per coure recolzat sota una resistent construcció. Segons Quirze Parés, aquesta teuleria deuria fornir els materials per a tots els Sunyers del voltant; una teoria perfectament vàlida.

La font de l’Esllavissada. Ara abandonada i sense aigua, és la font de cisterna situada enfront de la teuleria i més a ponent. Segurament tothom deuria agafar aigua d’aquest punt.

El Sunyer de Baix. Sota d’una gran roca balmada, sorprèn les dimensions d’aquesta colossal masia situada en un paratge tan dur i salvatge enmig d’una profunda canal. Obra del segle XVIII, es va abandonar entre els anys 1940 i 1945. Bonica llinda amb una creu amb un escut i una creu sobre uns graons; als baixos es veu un gran corral amb un arc mig tapat i alguna finestra encara amb barrots de ferro en els pisos. No es recomana visitar-la per dins perquè els terres de fusta estan destruïts, les bigues de fusta trencades i pot esfondrar-se tot en qualsevol moment. Potser caldrà veure-ho tot des de la porta d’accés, el punt més segur de tota la masia. La teulada encara s’aguanta en algun punt però, la destrucció total és imminent. Per veure la masia a vista d’ocell, cal seguir el corriol empedrat amb graons des de la masia en direcció al Sunyer de Dalt per contemplar una masia encastada en una canal selvàtica.

Portalada d'accés al gran casal del Sunyer de Baix

Portalada d’accés al gran casal del Sunyer de Baix

Interior de les estances enrunades del Sunyer de Baix

Interior de les estances enrunades del Sunyer de Baix

Balma del Sunyer de Baix. Resseguint el perímetre de la masia del sunyer de Baix per sota la balma, on hi ha alguna altra edificació annexa, es pot arribar per un corriol fins a la propera balma del Sunyer de Baix, el punt més interessant de tot el conjunt. Són les més rellevants del Collsacabra i les que presenten restes en més alta proporció. A la porta principal d’accés, cal fer notòria la sedimentació i la presència de restes orgàniques d’animals perquè està sepultada fins la meitat. Al seu costat, una important font amb abeurador, era el punt d’aigua d’aquesta balma obrada troglodítica. Es poden veure les divisions internes, restes de finestres i la horitzontalitat de la pedra amb petites formacions d’estalactites. Suposo que aquí habitaven els primers pagesos del Sunyer de Baix. Una visita preciosa a un paratge inèdit i únic, sense indicacions i allunyat del turisme.

Diverses parets de la balma del Sunyer de Baix

Diverses parets de la balma del Sunyer de Baix

Detall de la curiosa porta d'entrada a la Balma del Sunyer amb el terra pujat per culpa dels sediments

Detall de la curiosa porta d’entrada a la Balma del Sunyer amb el terra pujat per culpa dels sediments

Accés: El millor punt per fer la visita al conjunt és des de la masia de la Casanova, passat el punt quilomètric 11 de la carretera de l’Esquirol a Tavertet, allà hi ha una mica d’espai per aparcar el cotxe. Al costat d’una pilona, travesseu una tanca i comenceu a pujar per sota d’uns pals elèctrics; cal seguir els senyals grocs fins al Sunyer de Baix. Més amunt el corriol, més empedrat -denota el seu passat antic i important- comença pujar amb giragonses. Cruïlla, normalment fitada. Per la dreta es desprèn un petit corriolet no senyalitzat sobre una paret reforçada -és bona pista per veure l’inici d’aquest sender-. En uns metres per aquest sender s’arriba a la Cabanya del Sunyer. De nou al camí principal, en uns metres més s’arriba al conjunt principal; d’est a oest, el Sunyer Vell, la teuleria i la gran masia del Sunyer de Baix. Per continuar cap a la balma del Sunyer de Baix, deixeu el camí empedrat que continua amb una bonica graonada cap el sunyer de Dalt -per on continuen el senyals grocs- i vorejant la masia sota el cingle, un petit corriol no senyalitzat us porta entre l’alzinar i per una zona balmada en menys de deu minuts a la Balma del Sunyer. Un recorregut per a ja iniciats però que, en principi tothom podria seguir sense massa problemes d’orientació. Els que segueixen la ruta en groc des de Tavertet, que divulga part del patrimoni muntanyenc del terme, la majoria passa per alt la presència de la gran balma, només per un motiu: la manca d’indicació des de la masia a la balma. Heu tardat uns 45 minuts a peu des de la Casanova fins a la balma del Sunyer.

La balma del Castell de la Fossa

Penjada a mig cingle, sota el pla de la Fossa i ben enlairada a la dreta del torrent de Baumadestral, aquesta sorprenent i impressionant balma obrada seria un dels principals al·licients de la població osonenca de Tavertet, sinó fos pel seu aïllament, penós accés i oblit absolut.

Tot i el nom encara que no hagi rastre de cap castell a l’indret, aquesta inaccessible balma només la poden fruir els muntanyencs i bons coneixedors del territori interessats en restes arqueològiques en indrets inhòspits.

Balma del Castell de la Fossa

Queden unes restes importants d’una paret de carreus aixecades sobre la timba. El més curiós de tot és que té dues finestretes en forma d’espitlleres que sembla que podria ser més propi d’un edifici defensiu més que d’una balma obrada. El que és evident és que si fos un edifici defensiu, el seu emplaçament és idoni per a defensar-se i totalment estratègic. La balma continua per dins el cingle fins ajuntar-se amb l’impactant timba (Cau de la Guilla) creant un paratge corprenedor i amb vistes esbatanants a vol d’ocell per sobre la casa de la Corbera i el Molí de Sobiranes i altres muntanyes de prop de Tavertet.

Balma del Castell de la Fossa

Balma del Castell de la Fossa

Si s’observa bé la contrada, hi ha alguna resta més arqueològica: darrera de les restes de parets hi ha un encaix al sostre de la balma i també a terra com si és tanqués el recinte per alguna tanca i a dalt del cingle i ben bé al damunt de la balma, hi ha les restes de set forats al costat de la timba, que suposadament deuria haver alguns pals encaixats d’alguna construcció, equipament o canalització (a la balma no hi ha aigua) que baixaria fins a la balma i que no es pot precisar més.

Restes tanca fusta trabada

Restes tanca de fusta trabada

Forats dalt del cingle

Forats dalt del cingle

Nota: Referent als forats dalt del cingle a què faig referència, al blog de Jordi Mor referent al Cabrerès, ell les anomena Cassoletes i segons diu estaven dedicades a marcar el territori amb objectes vistosos per veure l’indret des de la llunyania.

Accés: Arribar-hi és una mica difícil perquè no hi ha indicacions i el corriol final no és evident. La millor manera d’anar-hi és deixar el cotxe al Pla de Can Codina, al punt quilomètric 4,5 de la carretera de Santa Maria de Corcó (L’Esquirol) a Tavertet. Allà cal agafar la pista asfaltada que en lleugera pujada va cap a Cantonigròs. Un cop arribats a una cruïlla (10 minuts) seguiu la pista forestal de la dreta cap a Cal Gavatx. Rètols indicatius d’altres itineraris (15 minuts), deixeu la casa a l’esquerra i seguiu cap al sud per camí de ferradura (no està indicat) cap a la casa enrunada (com a mínim de fa trenta anys) de Can Casacoberta (35 minuts). Passeu entre les dues edificacions i el camí fa una corba cap a l’esquerra i baixa. Cruïlla tot seguit; deixeu el camí principal de l’esquerra que porta al Pont de Baumadestral i seguiu cap al sud per sobre de la cinglera en suaus pujades i baixades i amb bones vistes cap a les dues valls. Quan el camí arriba a uns claps rocosos (50 minuts), amb bones vistes sobre el torrent de Baumadestral, a l’esquerra (fitat) hi neix el corriol que després d’una giragonsa inicial en direcció nord per un tram pedregós i descarnat, arriba en lleuger descens fins a la balma (prop d’una hora des del Pla de Can Codina). Cal seguir les possibles fites i no perdre el rastre. Si en lloc de baixar a la balma es segueix des de dalt del cingle cap al sud, deixant les acaballes del camí de ferradura a la dreta, s’arriba al que s’endevina que podria ser una antiga pedrera (Pedrera de Can Casacoberta) -pedres tallades de granit a frec de cingle- i per l’esquerra, al costat mateix de la timba es trobaran les restes dels set forats abans explicats i situats ben bé damunt la balma del Castell de la Fossa.

La balma de les Piques

La balma de les Piques, ben a prop de la bonica població osonenca de Tavertet i situada al recer del Puig de les Baumes a una altitud de 890 m, és un dels principals tresors arqueològics i naturals del Collsacabra. Encara que s’hi veu molt poca gent, la seva aproximació curta des del mirador del Sot de Balà a la carretera de Tavertet i la senyalització en part del camí d’accés per part de la Diputació, fa que la visita a la balma tingui una certa anomenada.

Balma de les Piques

Però principalment la contrada és coneguda, si més no a nivell oral, per formar part de la llegenda que explica que aquí s’hi refugiava el bandoler Joan de Serrallonga i els seus seguidors al segle XVII. No se sap amb certesa però, el que està clar, és que la balma té tots els avantatges perquè així fos: un sostre horitzontal que li configura una bona capacitat d’habitacle amb una gran amplada -té una llargada d’uns 50 m-, prou espai i accés dificultós per a fer d’amagatall i amb aigua que regalima del sostre i que recullen dos magnífiques piques -o obis- fetes de pedra (d’on li ve el nom).

Balma de les Piques (detall)

Sembla amb certesa que va ser habitada perquè hi ha algunes restes -molt poques- de parets. Potser juntament amb la balma del Castell de la Fossa i la balma del Sunyer de Baix, siguin les balmes més importants i boniques dels entorns de Tavertet però, clarament aquestes dues, tenen restes molt més importants de parets i distribucions interiors.

Accés: Situats al mirador del Sot de Balà (770 m), al punt km 9,6 de la carretera de Santa Maria de Corcó a Tavertet, hi ha un petit espai per aparcar. Camineu uns metres en direcció a Santa Maria de Corcó, i trobeu a la dreta els primers rètols informatius. Deixeu a l’esquerra a certa distància la pagesia i granges de les Baumes. Agafeu el camí que amb pujada mantinguda us portarà al Collsaplomera, 882 m d’altitud. Un cop al Coll (15 minuts) deixeu la pista forestal per agafar un camí de ferradura a l’esquerra que anirà planejant per sota del Puig de les Baumes amb bones vistes panoràmiques. Als últims metres, per un corriol a la dreta -algun senyal de pintura- amb algun esbarzer i altres arbusts punxeguts, enfileu cap a la paret on hi ha la balma de les Piques (30 minuts). Si seguiu el corriol després d’uns minuts entre l’espesa vegetació i per uns bonics graons tallats a la roca, podeu pujar fins a la base de la coneguda i esvelta roca anomenada el Barret de la Perereda. Tota una bonica i recomanada visita a indrets oblidats i feréstecs ben a prop d’un aparcament de cotxes.

Més informació a l’itinerari 7 del llibre “A peu per Osona“, Edicions Cossetània, 2004.

El Molí-bernat

Situat ben enclotat al fons de la profunda gorja que comença a originar el sot de Balà, el Molí-bernat és un dels principals punts d’interès dels voltants de la població de Tavertet, ben a prop del salt del Molí-bernat, un dels salts d’aigua més rellevants d’Osona i tot Catalunya que cau per damunt de la grandiosa balma de les Corts. La balma, el salt i les restes del Molí originen en pocs metres de distància, un gran conjunt arqueològic i paisatgístic en aquesta zona del Collsacabra. L’accés una mica dificultós, les poques indicacions existents i la situació enclotada fan que la contrada avui dia encara no sigui massa visitada.

Consta que estava en funcionament l’any 1910 i era conegut en aquella època amb el nom de “Molí de Tavertet”. La visita al molí, és força completa perquè hi ha encara força dependències visitables, la bassa plena i sorprenentment dos moles senceres que tan s’havien utilitzat abans per a moldre el blat. Es veu ben visible la sortida d’aigües (carcabà) que des del Molí es tornaven a abocar cap al torrent. Segons l’època de l’any i principalment després de pluges, l’aigua de la font del molí surt arreu i s’escola cap avall inundant el camí que continua fins al salt del Molí-bernat. Des del molí estant, hi ha una bona vista sobre el salt i tota la fondalada del Sot de Balà creant una admirable contrada.

Detall d’una mola

També cal dir que a la balma de les Corts, al cantó de migdia hi ha unes restes molt minses de parets -Corts- que podien haver donat nom a la gran balma. Però el que és evident és que, qui visita la balma de les Corts, ho fa pel meravellós salt d’aigua (salt del Molí-bernat) que cau per sobre de la balma cap al sot de Balà i que, si s’ensopega l’excursió després de forts aiguats, el paratge és fantasiós i digne d’admirar.

Salt del Molí-bernat

Salt del Molí-bernat

Mireu el vídeo de la balma i el salt del Molí-bernat al You Tube!

Accés: Només es pot fer a peu i és una visita només apropiada per a excursionistes. L’accés no és massa fàcil per enlloc, els camins són durs i amb desnivell sobtat i perillosos en temps de pluges. Us recomanem aquest itinerari que és el més emocionant i vistós. Cal situar-se a l’extrem més occidental de Tavertet, ben a prop de la pista poliesportiva, on hi ha un rètol que indica el Cingle de la Miradora. Des d’allà, agafeu el camí més ample i herbat de la dreta en direcció al sot de Balà sense cap indicació i uns metres per sobre del poliesportiu. Quan arribeu a prop de la cinglera, surten els primers senyals de pintura blanca i groga. El camí sobtàdament gira cap a l’esquerra i comença a baixar fortament. Algun tram del camí està reforçat amb algun graó de fusta. Sempre seguint els senyals grocs, continueu baixant fortament amb contínues giragonses. Un cop el camí ja ha baixat prou, agafeu una marcada direcció nord cap al proper salt del Molí-bernat que normalment ja sentiu si baixa ben ple. Travesseu l’impressionat Balma de les Corts i pugeu per l’altre extrem, on una barana de fusta ajuda i uns graons a superar un pas que abans era complicat. El molí us queda a la dreta i a sobre vostre i normalment l’aigua de la font comença a caure sobre el camí i us dificultarà l’accés. Heu tardat uns 45 minuts de camí emocionant i intens.

Més informació del recorregut que visita el salt del Molí-bernat a l’itinerari 49 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.