La Balma de la Vila

La Balma de la Vila és una de les balmes més solitàries, enclotades, humides i ombrívoles de la subcomarca del Bisaura, ben a prop de Vidrà. La balma és situada al capdamunt d’una petita vall i és separada de la pagesia de la Vila Vella -que li dóna nom- per una petita careneta anomenada dels Cresteions.

Quan hom hi arriba per primer cop, la desolació que l’impera és absoluta… D’altres balmes que ja coneixem, sembla que la seva distribució, l’emplaçament i posició cap al sol siguin més propícies tot i la modèstia d’una balma… però en aquest cas, com podia viure algú aquí? és admirable la gent del camp d’abans que vivien en unes terribles condicions per poder subsistir dia a dia i guanyar un miserable sou; eren persones d’una fortalesa excepcional!.

Tot i que encara hi ha importants restes de parets, l’erosió és molt important, principalment a la part que toca amb la muntanya. A més, hi ha força regalims d’aigua que es filtren en diversos habitacles i a l’hivern el gel envaeix les diverses escletxes… certament un paratge dur, inhòspit i que cal conèixer.

La  balma de la Vila l'any 2003

La balma de la Vila l’any 2003

Doncs, segons està documentat, fins a l’any 1880 encara hi constaven uns llogaters que hi residien a la balma dependents de l’amo del Cavaller de Vidrà, mil·lenària pagesia que tenia en propietat bona part dels molins, masoveries i balmes obrades del municipi de Vidrà. En concret, tenia unes quinze masoveries a principis del segle XIX sota el seu domini. No hi ha res milor que beure de bones fonts, així que transcric literalment un text del llibre d’Ignasi Terradas i Saborit “El cavaller de Vidrà”  (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987) “…a la Balma de la Vila, l’any 1831, l’arrendament pujà de 10 a 12 lliures. L’única millora que té el masover entre 1811 i 1825 és la de passar de criar una burra i dos nodrissos a criar una truja“.La Balma de la Vila

Accés: Cal situar-se al barri de la Creu de l’Arç de Vidrà, igual que per anar al Molí Nou de Salgueda. Des d’allà, un petit corriol de baixada, segueix els senyals blancs i vermells del GR-151 en direcció a la Font Tornadissa. Es creua la pista forestal de Sant Bartomeu (8 minuts) i després de planejar una bona estona el corriol puja suaument entre fagedes i boixedes cap al Collet de Fenaiola (45 minuts). Deixeu definitivament els senyals del GR i per bon corriol a l’esquerra planegeu fins a la raconada de la Balma de la Vila. Uns metres abans d’arribar-hi, deixeu un corriol a la dreta que puja fins a les ruïnes dels Rònecs i l’Hort de Getzemaní, curiós pla envoltat de parets, situat ben a prop i al capdamunt de la Balma de la Vila. Arribeu a la balma de la Vila després d’una hora d’agradable excursió.

Més informació del recorregut que visita la balma a l’itinerari 24 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.

Deixa un comentari