Les vistoses restes del molí d’Altarriba

A frec del meravellós i concorregut itinerari conegut com a “Ruta dels Molins” i que ja n’hem parlat en alguna altra ocasió (vegeu entrada a la Creu d’en Molla) hi ha diverses restes, més o menys aprofitables, d’antigues construccions relacionades amb l’aprofitament de l’aigua, com ara diversos molins fariners, rescloses, conduccions, canalitzacions, buidadors… totes elles a la vorera del torrent de Sant Martí, de minso cabal, però que en altres èpoques segur que era força important.

El més destacable de tots, més amunt de Sant Martí de Riudeperes, és el molí d’Altarriba, a prop de la pagesia del seu nom. Originari del segle XIII, es creu que les restes actuals, mig engolides per l’heura, són de començaments del segle XVIII.

moli-daltarriba1

Les restes del molí força visibles des del camí, construït amb maçoneria i totxo, permeten entrar al seu interior sense cap problema i contemplar encara restes de la maquinaria, l’obrador, un escairador, el joc de moles, el trull que servia per treure la clofolla del gra, politges, mecanismes i altres peces de ferro que no sabem distingir… en fi, tot i les seves petites dimensions, tot un testimoni de patrimoni rural a l’abast de tothom. No hi consta que hi hagués l’habitatge del moliner al costat seu, donada la seva petitesa.

moli-daltarriba2

El trull ben visible

Al costat, seu al damunt del camí hi ha l’antiga bassa, encara força plena en èpoques de pluja, i dos antics buidadors, dues aixetes que permetien evacuar l’aigua i regular-ne el pas. Dos petits plafons informatius ensenyen als visitants que hi passen, aquestes petites nocions de patrimoni tant interessants.

moli-daltarriba3

moli-daltarriba4

Les dues aixetes del buidador

Accés: Si no es vol fer tota la ruta dels Molins sencera des de Calldetenes (1 hora i 15 minuts de Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta) potser valdria la pena anar-hi des de la parròquia de Sant Martí de Riudeperes (carretera de Vic a Sant Julià de Vilatorta), passar vora el gran cedre, agafar la pista forestal tot travessat el torrent de Sant Martí i deixar-la ben aviat a mà esquerra. Rètols informatius de la ruta dels Molins i GR 151. Cal seguir les marques cap a l’esquerra entre camps, en direcció a Sant Julià de Vilatorta, baixar a la font Vermella, normalment eixuta, i arribar al molí en menys de 10 minuts d’agradable recorregut.

moli-daltarriba5

Novetat editorial: “Osona 17 excursions a peu”

Un nou llibre de divulgació del nostre territori serà a la venda en els propers dies. La data estipulada de llançament és el proper 28 de setembre. Es tracta del llibre de la comarca d’Osona dins la col·lecció Azimut Comarcal sèrie senderisme de Cossetània Edicions.

El llibre té el seu origen en el ja llunyà “A peu per Osona” de l’any 2003, amb alguna modificació d’itineraris, noves incorporacions i alguna que altra omissió. Les guies de muntanya són molt sensibles al pas del temps, per aquest motiu s’ha d’estar amatent per actualitzar-les i adaptar-les als nous temps i als millors formats.

coberta-osona-17-excursions-a-peu

Com sempre, hi trobareu uns breus i bàsics resums geogràfics de la zona estudiada per poder entendre millor els diferents paisatges que anireu veient. També hi passareu per una colla d’indrets oblidats: La balma del Sunyer, la balma de les Piques, els gravats d’en Rocaguinarda al Cingle dels Tres Còdols, la Pedra dels Sacrificis, Sant Feliuet de Savassona, el pont d’en Gatus, el molí dels Sors… molts paratges dels qual trobareu la corresponent entrada en aquest blog.

Així doncs, espero que us agradi aquesta novetat editorial referent a una de les meves comarques més estimades pel seu diversificat paisatge.

Concurs nou llibre per la Diada 2016

Amb la propera i imminent aparició d’un nou llibre dedicat a la comarca d’Osona de l’autor del Blog dels Indrets Oblidats, en aquesta ocasió dins de la col·lecció Azimut Comarcal Sèrie a peu de Cossetània Edicions, regalem un nou exemplar dedicat pels amics i amigues del Blog al Facebook!

T’animes a participar? Saps la resposta del misteri plantejat? La pots investigar? Termini fins el dia 11 de setembre a les 15 hores. A jugar i sort!

 

concurs diada 2016

Les dues creus de Lluçà

Ben a prop del nucli històric de Lluçà, format pel monestir de Santa Maria i el restaurant la Primitiva, a uns 500 m una de l’altra, hi ha dos petites creu-pedró ben boniques i de sobri aspecte. Són les anomenades la Creu de la Casanova de Lluçà i la Creu del Pedró.

Creu del Pedró1

La Creu del Pedró a mitja pujada del castell de Lluçà

Les dues, ben treballades i forjades amb ferro, són de similar aspecte i origen incert i a l’estil d’un pedró no de caire senyorial com les Creu de Terme. No hi ha cap grafia impresa que ens aporti cap pista possible del seu any aproximat de creació.

La Creu del Pedró és situada al nord del nucli històric del monestir de Santa Maria; s’hi accedeix travessant la carretera des de l’aparcament i pujant pel corriol del GR-1 en direcció al castell de Lluçà.

Creu del Pedró21

Baixant del castell de Lluçà, la Creu del Pedró és a mà esquerra

La Creu de la Casanova de Lluçà, és a uns 200 metres carretera avall del nucli històric, apartada un xic davant de la casa que agafa el nom i punt de partida de la ruta bonica ruta senyalitzada al Pantà de Garet.

Creu de la Casanova1

La Creu de la Casanova de Lluçà

Completant la jornada amb la visita al monestir de Santa Maria de Lluçà, obra mestre del romànic català amb el seu esplèndid claustre de 22 columnes amb capitells ornats i la pujada al turó on reposen les restes del castell i església circular de Sant Vicenç seguint parcialment el GR-1 i després per una indicació indicada, en uns 30 minuts d’ascensió, completarien una jornada històric-turística per unes contrades que, incomprensiblement, són encara ben tranquil·les inclús al bell mig del mes d’agost.

Castell de Lluçà1

Restes principals del castell de Lluçà. Al fons, l’església circular de Sant Vicenç

L’avioneta estavellada a Fontdecorts

No sabia amb certesa si volia fer aquesta entrada, ben diferent a les altres del blog; després de meditar-ho, finalment he decidit fer-ho.

avioneta1

El 28 de maig de 2000, el ciutadà britànic John William R.I. de 71 anys moria en un accident d’aviació després d’estavellar-se la seva avioneta als contraforts orientals de la serra de Montseny, a prop de la masia de Fontdecorts. L’aparell havia sortit de l’aeroport de Múrcia i es dirigia cap a Perpinyà.

Suposadament per culpa de la boira o per un problema en la mesura d’altitud, el pilot no va poder superar la serra de Montseny i va trobar la mort a 300 m escassos de la masia. Les restes de l’aparell porten 16 anys a la muntanya, amb els problemes de contaminació i seguretat que poden ocasionar ben evidents.

La Vanguardia 29052000

Font: La Vanguardia (29 de maig de 2000)

Després de la darrera visita que vaig fer en un dia festiu de juliol, la corrua de gent que hi havia per poder-se fotografiar amb l’aparell -d’altra banda cal mencionar que l’indret és desconegut si no t’ho diuen i lògicament sense indicar- em va fer qüestionar si valia la pena donar-lo encara més a conèixer… Està clar que com la magnitud de la troballa és tan important, un s’ho diu a l’altre.

Em sembla bastant morbós veure gent esperant-se uns quants minuts per poder-se fer la foto amb l’aparell, quan allà va morir un home d’una forma horrible i tràgica. Als pous de glaç per exemple, no he trobat mai cua per fer-se fotos…

avioneta2

Però d’altra banda, també cal dir que les administracions pertinents han decidit deixar les restes de l’aparell per sempre a la muntanya… per tant ja forma part, en certa manera, del patrimoni del Montseny.

avioneta3

Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions i faci la visita segons entengui com s’ha de valorar aquest tipus de paratge.

Accés: Des de Santa Fe de Montseny, cal seguir les indicacions primer cap al Pantà i després un cop assolit, les fites del PR C-204 en direcció a Riells. El camí surt de la fageda i comença a baixar fortament pel vessant assolellat de Riells. Després de deixar la masia de Fontdecorts a l’esquerra a uns 300 m també a mà esquerra en una inclinació del bosc d’alzines, hi ha les restes ben visibles de l’aparell. Heu tardat al voltant d’una hora de recorregut.