Nou concurs de tardor del Blog dels Indrets Oblidats

Vols guanyar la darrera novetat editorial de l’editor del Blog dels Indrets Oblidats, Josep Mauri? El llibre “Garrotxa 20 excursions a peu” signat per l’autor i enviat a casa teva pot ser teu de franc.

El volum núm. 2 de la col·lecció “Top Catalunya” realitzada conjuntament entre Cossetània Edicions i l’Editorial Alpina, és dedicat a la comarca de la Garrotxa, terra aspra Pre-pirinenca, bucòlica i proveïda d’un encant especial en aquesta època tardorenca.

Només has d’encertar el misteri plantejat i enviar la teva resposta al Facebook del Blog dels Indrets Oblidats com a missatge privat. T’animes a resoldre’l?

Respostes admeses fins al proper 16 de novembre.

20 concurs de tardor

Els ponts del Torrent Caganell

Als inicis de la calçada romana dita del Capsacosta, a les afores de la població de Sant Pau de Segúries, hi ha uns pontets a mà dreta i sobre el torrent del Caganell que poden passar per alt a l’excursionista.

Quan els rètols indicatius i els senyals de la xarxa Itinerànnia només indiquen el traçat de l’antic camí romà, poc visible encara l’empedrat en aquest tram entre Can Catiu i la font de l’Arç, dos petits ponts en pocs metres distància un de l’altre, salven de forma monumental el torrent, en principi de poca aigua i poc eixamplament i porten o portaven, a les pagesies o prats de dall situats a l’altra banda del curs fluvial. Els dos tenen dos arcs o ulls però el segon pontet presenta una arcada força soterrada.

Pont Capsacosta1

Pont Capsacosta2

Sorprèn una mica aquestes dignes construccions de pedra, en un torrent tan petit i minso. Tenen alguna relació amb la calçada romana? Per què aquestes petites obres civils per salvar una clotada de tan poca importància?

Accés: Cal situar-se a l’antiga parròquia de Sant Pau Vell de Sant Pau de Segúries. Des d’allà, cal seguir el camí romà del Capsacosta, força conegut últimament i ben indicat. Després de travessar l’antiga carretera d’Olot, el camí continua asfaltat fins Can Barramba. El primer és just enfront, després d’acabar-se l’asfalt i el segon a pocs metres de distància via romana amunt. Uns quinze minuts de camí. Pot continuar-se la sortida fins a la ben apariada font de l’Arç, situada al recer dels últims metres de desnivell per sota del Cap Sacosta.

L’aqüeducte de l’Aníjol

Entre les poblacions osonenques de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, hi ha a prop de la carretera, al damunt d’un torrent, l’anomenat pont o aqüeducte de l’Aníjol.

Sembla que hi ha certa contradicció sobre la utilitat d’aquesta obra civil: per a alguns inventaris de patrimoni feia funció de pont i per a altres era un aqüeducte. L’argumentació dels primers seria que amb l’obertura d’un nou traçat de la carretera, aquesta obra pública va quedar en desús i oblidada al sud de la nova via. Diu el mapa de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya: Pont de cinc arcades de mig punt amb un o dos esperons que travessa el riu Ges. El parament està format per un aparell de còdols reomplert de pedres sense tallar. Les parts menys conservades han estat consolidades amb maons. Abans de continuar amb l’argumentació de la segona opció,  cal aclarir, que en cap cas no travessa el riu Ges; és una errada realment greu.

Cinc arcades ben esveltes

Cinc arcades ben esveltes

Per a altres inventaris (Diputació de Barcelona, mapa de Patrimoni cultural de Sant Vicenç de Torelló) aquesta obra civil era un aqüeducte, estava situat al torrent del mateix nom i havia proveït d’aigua al molí homònim que es van emportar els aiguats del 1940. Sincerament, veient aquesta obra d’enginyeria, la seva amplada i la seva situació, sembla més creïble aquesta darrera opció. No s’entenen aquestes confusions entre administracions en el nostre patrimoni muntanyenc, no ens fa cap bé ans al contrari.

L'aqüeducte vist des de la passarel·la que creua el torrent de l'Aníjol

L’aqüeducte vist des de la passarel·la que creua el torrent de l’Aníjol

L’aqüeducte, en aquests últims anys ha estat desbrossat, i el llit del torrent netejat perquè la vegetació l’estava envaint i el seu estat de conservació era molt precari.

Accés: L’aqüeducte és situat a uns 300 metres del balneari de la Fontsanta. Per la seva proximitat (100 metres) a la ruta del PR C-47 o sender de la Vall del Ges, recomanem la següent ruta: Cal deixar el vehicle a Torelló i agafar l’autobús de línia de l’empresa Sagalés fins a Sant Pere de Torelló. Allà, seguint els senyals del PR C-47 vorejant el riu Ges (mireu entrada al balneari Fontsanta), veureu en 7 km de vistós recorregut la fàbrica, el molí i el pont de Targarona, les ruïnes del mencionat balneari de la Fontsanta amb les seves antigues fonts, el pont de l’Aníjol i el mas conegut com el Molí de Viver (antiga resclosa i molí desfet pels aiguats de 1940). Un dels millors recorreguts d’Osona seguint un curs fluvial i a l’abast de tothom amb un mínim de precaucions.

El pont i la font de la Sala

Situats un enfront de l’altre, el pont i la font de la Sala són dos interessants monuments de considerable magnitud, poc visitats i oblidats, pels nombrosos visitants que freqüentegen la turística població de Rupit.

En un tram de la riera de Rupit dòcil i amorosit, que res fa pensar en els successius salts d’aigua que vindran més avall, el pont de la Sala salva les tranquil·les aigües mitjançant dues arcades boniques, esveltes, de formosa contemplació i d’estil ben típicament medieval. El pont estava situat enmig del camí ral que pujava des de Rupit cap el Coll-ses-Viles, Cantonigròs i L’Esquirol, molt utilitzat en altres èpoques quan no hi havia la carretera asfaltada.

Pont de la Sala

La font de pedra picada, ensorrada molt a prop de la riera, uns metres més amunt del pont, sempre té un doll força considerable. Origina un menut torrentet que desguasa tot seguit a la riera, a pocs metres de la font i només separada per una petita elevació de terra. Però la deu és rellevant històricament per la inscripció que hi ha a la llinda en llatí i que diu així: 1692 Joannes Sala. Ptr. Et. Canonicus sedis vici me fecit. Potser seria agosarat dir-ho però crec que és de les inscripcions fetes en una font més antigues que conec. Segons alguns autors, hi havia uns grans plàtans en aquesta font, que donaven una bona ombra, però van ser tallats a començaments dels anys vuitanta del segle passat.

Font de la Sala

Cal deixar anar la imaginació… podem actualment veure aquest solitari lloc en altres segles concorregut i ple de vida: els carruatges passant pel pont, els cavalls i els traginers bevent a la font… vaja deuria ser tot un punt d’aturada obligatori abans de fer la pujada cap el Coll-ses-Viles. El paratge però, podríem dir que en certa manera està cuidat, quan vaig anar-hi havia mostres d’herba tallada recent. Segurament els propietaris de la Sala deuen cuidar l’entorn d’herbes i bardisses.

Detall de la inscripció a la llinda de la font

Detall de la inscripció a la llinda de la font

Accés: Si veniu en cotxe, cal deixar-lo a la zona esportiva de Rupit, a 1 km abans de la població. Un cop aparcats baixeu fins la carretera i la seguiu uns metres en direcció a Rupit. Tot seguit seguiu les indicacions cap el “Molí nou”. Uns metres després deixeu el camí d’accés a la casa i agafeu el camí de la dreta força herbat i frondós. Passeu una tanca per al bestiar. Deixant la casa de la Sala un xic enlairada seguiu cap a l’esquerra planejant fins sortir a una pista forestal que prové de la Sala. D’aquesta manera no heu passat per davant de la casa. Deixeu una granja a l’esquerra i baixant suaument cap a la riera, arribeu al Pont de la Sala. La font és uns metres més amunt de la riera abans de creuar-la pel pont. Menys de quinze minuts de bonica passejada.

El pont i el Molí de la Bertrana

El pont i el Molí de la Bertrana són potser, les dos principals restes arqueològiques situades a la feréstega riera de les Gorgues entre la població de l’Esquirol i el salt d’aigua del Tornall, el més recòndit i isolat del Collsacabra.

Aquesta riera osonenca de curt recorregut i afluent del riu Ter per la seva esquerra, és la riera més cabalosa del Collsacabra ja que recull totes les fonts i pluges abundants de la part sud de la serra de Cabrera i Aiats i a més té l’al·licient afegit de ser una de les rieres de Catalunya que, tot i el seu curt recorregut (uns 12 km), salva un desnivell fins a l’entroncament amb el riu Ter d’uns 800 metres. Per tant, a primer cop d’ull, ja es pot pensar que el seu recorregut serà tenebrós, sobtat, amb corrents ràpides i salts d’aigua constants per poder superar el desnivell imperant entre el Collsacabra i la plana de Vic.

Diversos molins fariners es van situar a la riba de la riera de les Gorgues des de sempre per poder aprofitar les aigües abundants amb forta embranzida. Tots ells ja són un munt de ruïnes ja fa molts anys -algunes imperceptibles- però, la seva visita enclotada, selvàtica prop de salts d’aigua i gorgs, fan la seva descoberta imprescindible per a qualsevol excursionista o amant de la natura i l’art amb afany d’arqueòleg.

El pont de la Bertrana abans de la neteja de vegetació

Recordo ja fa molts anys el primer cop que em vaig acostar al Pont de la Bertrana des de l’Esquirol; el camí que descendia cap a la riera de les Gorgues cada cop es feia més estret i tortuós, les bardisses i la vegetació ho cobrien tot. Al fons de la clotada, van aparèixer les restes del que semblaven un pont, tot molt perdut i abandonat. Ara ja no es pas així: la llera del riu ha estat netejada de bardisses i vegetació i el camí és més ample i vistós. Tot i que no és un paratge massa visitat ni indicat -com tots els camins que voregen rius engorjats- ara s’hi està bé i és preciós contemplar la riera de les Gorgues en aquest punt.Pont de la Bertrana

Hi ha discrepàncies sobre l’estat del pont de dues arcades; per a molts sembla trencat i per a altres sempre ha estat així. La versió més estesa és que després de les cèlebres inundacions del 1940 la riera de les Gorgues va agafar un nou traçat i és el que ara es pot veure. El pont no serveix per a res perquè no travessa la riera. Vegem el que diuen els autors: Ramon Vinyeta diu al 1961 L’antic pont que durant segles facilitava un més còmode pas, fou emmenat aigües avall durant el memorable aiguat de 1940. La part que en resta no serveix de res en prendre l’aigua un més dreturer viarany. Quirze Parés escriu el 1979, aquest doncs -el pont- està ben sencer, però fora del curs actual de les Gorgues; i precisament a aquesta inesperada circumstància del desviament de la riera es deu que quedés en peu.

El llit eixut de la riera

El llit eixut de la riera

Un cop travessada la riera a gual, el corriol continua en direcció al Molí de la Bertrana i el salt del Tornall. Cal sortir del corriol principal per acostar-se a la riera, allà hi ha les restes minses de l’antic molí de la Bertrana. Situat junt a la confluència de la riera de les Gorgues amb el torrent de Riupregon, els aiguats del 1940 van posar punt final a la seva decadència. L’últim moliner havia marxat el 1925 i des d’aleshores el molí només era una modesta pagesia. Les restes que s’hi poden veure just al davant del salt d’aigua de seu nom, són molt bàsiques: es veu el cup, panys de parets i part de la mina. A la llera de la riera també es pot veure restes d’una antiga bassa i al torrent de Riupregon forats que denoten una antiga resclosa. Si segueix el camí principal en direcció al Vilar, després de creuar el torrent de Riupregon, un corriolet a la dreta porta novament a la riera i des d’allà es poden veure noves restes del molí, poc accessibles perquè el terreny és relliscós, ple d’aigua i molt abrupte.

Restes del Molí de la Bertrana vistes des d'enfront del Salt d'aigua

Restes del Molí de la Bertrana vistes des d’enfront del Salt d’aigua

Forats al Torrent de Riupregon delatadors de l'antiga resclosa

Forats al Torrent de Riupregon delatadors de l’antiga resclosa

Accés: L’únic accés possible és seguint el sender conegut com de les Gorgues de Sant Bartomeu. Situeu-vos a la població de Santa Maria de Corcó (L’Esquirol) al final del Carrer d’Osona, vora una escola. Allà hi ha la primera pilona informativa del sender que tot i estar indicat en molts punts amb rètols i senyals grocs, és perdedor, perillós i feréstec en molts trams com correspon a un itinerari per una gorja. Després de passar per la bonica Font de l’Escudella, el camí voreja per dalt tota la riera de les Gorgues. Arribeu a la cruïlla del camp de Tir al plat (25 minuts) allà el camí baixa definitivament al llit de la riera. Uns tres minuts després hi ha pilona informatiu de la ruta de les Gorgues a la dreta que inicia en aquest punt un traçat circular. Ara baixeu ja cap al fons de la gorja. Passeu el pont (tampoc cal) i passeu a gual la riera (35 minuts). Ja a l’altra riba, per bonic corriol, continueu per un ufanós sender fins arribar a una petita cruïlla indicada amb el rètol “El Vilar-Sant Bartomeu”. Heu d’agafar justament el corriol de la dreta el que no està indicat. El corriolet molt tortuós porta a la riera, al punt on hi ha el salt de la Bertrana i les restes de l’antic molí i bassa.

Restes del Molí vistes des del Torrent de Riupregon

Restes del Molí vistes des del Torrent de Riupregon

Més informació de recorreguts per la riera de les Gorgues a l’itinerari 6 del llibre “A peu per Osona“, Edicions Cossetània, 2003.