L’antiga corbadora d’Arbúcies

Tot el bonic itinerari que transcorre paral·lel a la riera d’Arbúcies i senyalitzat com a PR C-202 o ruta del Molí de les Pipes, està replet d’atractius patrimonials i paisatgístics de primer ordre.

Potser a mig camí, enmig del Parc de la Corbadora, al costat de la popular font i l’afamat restaurant, hi ha el punt més destacat de tot el recorregut. Després de deixar un canal a mà dreta amb abundant aigua i una resclosa, un pont de pedra, dóna pas a l’altra riba i a les restes de l’antiga Corbadora.

L’edifici d’apariència majestuosa havia estat una de les fàbriques més importants d’Arbúcies on s’hi feien cadires i rodes. Es deia que era la més antiga de la població, però un incendi va acabar amb la vida de la indústria molt coneguda al poble i a la rodalia. S’hi pot fer una intensa inspecció pel seu interior, embardissat i malmès però sense massa perill aparent.

Canal i petita resclosa

La riera d’Arbúcies en aquest tram és situada ben a prop de la Corbadora amb l’aigua encalmada i s’hi crea un paratge de digne contemplança que s’ha d’admirar sense presses.

Accés: Des de la població d’Arbúcies seguir els senyals del PR C-202 fins a la Corbadora seguint un atractiu camí, s’hi tarda uns 35 minuts d’agradable passejada. Si es continua 30 minuts més, el sender ara amb una mica més de pujada, arriba fins al Molí de les Pipes, popular restaurant amb un bonic pont de pedra.

El pont de pedra del Molí de les Pipes

Nou concurs de tardor del Blog dels Indrets Oblidats

Vols guanyar la darrera novetat editorial de l’editor del Blog dels Indrets Oblidats, Josep Mauri? El llibre “Garrotxa 20 excursions a peu” signat per l’autor i enviat a casa teva pot ser teu de franc.

El volum núm. 2 de la col·lecció “Top Catalunya” realitzada conjuntament entre Cossetània Edicions i l’Editorial Alpina, és dedicat a la comarca de la Garrotxa, terra aspra Pre-pirinenca, bucòlica i proveïda d’un encant especial en aquesta època tardorenca.

Només has d’encertar el misteri plantejat i enviar la teva resposta al Facebook del Blog dels Indrets Oblidats com a missatge privat. T’animes a resoldre’l?

Respostes admeses fins al proper 16 de novembre.

Els ponts del Torrent Caganell

Als inicis de la calçada romana dita del Capsacosta, a les afores de la població de Sant Pau de Segúries, hi ha uns pontets a mà dreta i sobre el torrent del Caganell que poden passar per alt a l’excursionista.

Quan els rètols indicatius i els senyals de la xarxa Itinerànnia només indiquen el traçat de l’antic camí romà, poc visible encara l’empedrat en aquest tram entre Can Catiu i la font de l’Arç, dos petits ponts en pocs metres distància un de l’altre, salven de forma monumental el torrent, en principi de poca aigua i poc eixamplament i porten o portaven, a les pagesies o prats de dall situats a l’altra banda del curs fluvial. Els dos tenen dos arcs o ulls però el segon pontet presenta una arcada força soterrada.

Sorprèn una mica aquestes dignes construccions de pedra, en un torrent tan petit i minso. Tenen alguna relació amb la calçada romana? Per què aquestes petites obres civils per salvar una clotada de tan poca importància?

Accés: Cal situar-se a l’antiga parròquia de Sant Pau Vell de Sant Pau de Segúries. Des d’allà, cal seguir el camí romà del Capsacosta, força conegut últimament i ben indicat. Després de travessar l’antiga carretera d’Olot, el camí continua asfaltat fins Can Barramba. El primer és just enfront, després d’acabar-se l’asfalt i el segon a pocs metres de distància via romana amunt. Uns quinze minuts de camí. Pot continuar-se la sortida fins a la ben apariada font de l’Arç, situada al recer dels últims metres de desnivell per sota del Cap Sacosta.

L’aqüeducte de l’Aníjol

Entre les poblacions osonenques de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, hi ha a prop de la carretera, al damunt d’un torrent, l’anomenat pont o aqüeducte de l’Aníjol.

Sembla que hi ha certa contradicció sobre la utilitat d’aquesta obra civil: per a alguns inventaris de patrimoni feia funció de pont i per a altres era un aqüeducte. L’argumentació dels primers seria que amb l’obertura d’un nou traçat de la carretera, aquesta obra pública va quedar en desús i oblidada al sud de la nova via. Diu el mapa de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya: Pont de cinc arcades de mig punt amb un o dos esperons que travessa el riu Ges. El parament està format per un aparell de còdols reomplert de pedres sense tallar. Les parts menys conservades han estat consolidades amb maons. Abans de continuar amb l’argumentació de la segona opció,  cal aclarir, que en cap cas no travessa el riu Ges; és una errada realment greu.

Cinc arcades ben esveltes

Per a altres inventaris (Diputació de Barcelona, mapa de Patrimoni cultural de Sant Vicenç de Torelló) aquesta obra civil era un aqüeducte, estava situat al torrent del mateix nom i havia proveït d’aigua al molí homònim que es van emportar els aiguats del 1940. Sincerament, veient aquesta obra d’enginyeria, la seva amplada i la seva situació, sembla més creïble aquesta darrera opció. No s’entenen aquestes confusions entre administracions en el nostre patrimoni muntanyenc, no ens fa cap bé ans al contrari.

L’aqüeducte vist des de la passarel·la que creua el torrent de l’Aníjol

L’aqüeducte, en aquests últims anys ha estat desbrossat, i el llit del torrent netejat perquè la vegetació l’estava envaint i el seu estat de conservació era molt precari.

Accés: L’aqüeducte és situat a uns 300 metres del balneari de la Fontsanta. Per la seva proximitat (100 metres) a la ruta del PR C-47 o sender de la Vall del Ges, recomanem la següent ruta: Cal deixar el vehicle a Torelló i agafar l’autobús de línia de l’empresa Sagalés fins a Sant Pere de Torelló. Allà, seguint els senyals del PR C-47 vorejant el riu Ges (mireu entrada al balneari Fontsanta), veureu en 7 km de vistós recorregut la fàbrica, el molí i el pont de Targarona, les ruïnes del mencionat balneari de la Fontsanta amb les seves antigues fonts, el pont de l’Aníjol i el mas conegut com el Molí de Viver (antiga resclosa i molí desfet pels aiguats de 1940). Un dels millors recorreguts d’Osona seguint un curs fluvial i a l’abast de tothom amb un mínim de precaucions.

El pont i la font de la Sala

Situats un enfront de l’altre, el pont i la font de la Sala són dos interessants monuments de considerable magnitud, poc visitats i oblidats, pels nombrosos visitants que freqüentegen la turística població de Rupit.

En un tram de la riera de Rupit dòcil i amorosit, que res fa pensar en els successius salts d’aigua que vindran més avall, el pont de la Sala salva les tranquil·les aigües mitjançant dues arcades boniques, esveltes, de formosa contemplació i d’estil ben típicament medieval. El pont estava situat enmig del camí ral que pujava des de Rupit cap el Coll-ses-Viles, Cantonigròs i L’Esquirol, molt utilitzat en altres èpoques quan no hi havia la carretera asfaltada.

La font de pedra picada, ensorrada molt a prop de la riera, uns metres més amunt del pont, sempre té un doll força considerable. Origina un menut torrentet que desguasa tot seguit a la riera, a pocs metres de la font i només separada per una petita elevació de terra. Però la deu és rellevant històricament per la inscripció que hi ha a la llinda en llatí i que diu així: 1692 Joannes Sala. Ptr. Et. Canonicus sedis vici me fecit. Potser seria agosarat dir-ho però crec que és de les inscripcions fetes en una font més antigues que conec. Segons alguns autors, hi havia uns grans plàtans en aquesta font, que donaven una bona ombra, però van ser tallats a començaments dels anys vuitanta del segle passat.

Cal deixar anar la imaginació… podem actualment veure aquest solitari lloc en altres segles concorregut i ple de vida: els carruatges passant pel pont, els cavalls i els traginers bevent a la font… vaja deuria ser tot un punt d’aturada obligatori abans de fer la pujada cap el Coll-ses-Viles. El paratge però, podríem dir que en certa manera està cuidat, quan vaig anar-hi havia mostres d’herba tallada recent. Segurament els propietaris de la Sala deuen cuidar l’entorn d’herbes i bardisses.

Detall de la inscripció a la llinda de la font

Accés: Si veniu en cotxe, cal deixar-lo a la zona esportiva de Rupit, a 1 km abans de la població. Un cop aparcats baixeu fins la carretera i la seguiu uns metres en direcció a Rupit. Tot seguit seguiu les indicacions cap el “Molí nou”. Uns metres després deixeu el camí d’accés a la casa i agafeu el camí de la dreta força herbat i frondós. Passeu una tanca per al bestiar. Deixant la casa de la Sala un xic enlairada seguiu cap a l’esquerra planejant fins sortir a una pista forestal que prové de la Sala. D’aquesta manera no heu passat per davant de la casa. Deixeu una granja a l’esquerra i baixant suaument cap a la riera, arribeu al Pont de la Sala. La font és uns metres més amunt de la riera abans de creuar-la pel pont. Menys de quinze minuts de bonica passejada.