Entre les poblacions osonenques de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló i ben a prop de la riba dreta de riu Ges, hi ha les restes del que fou un important balneari anomenat de la Fontsanta. A primer cop d’ull, entre les imponents restes, ja es pot veure que els edificis, les seves instal·lacions, els monumentals roures i plàtans, les antigues fonts i els seus voltants havien estat importants en una altra època. La placidesa de l’entorn vora el riu era ideal per fer un establiment d’aquest tipus.
Construït el 1847, havia allotjat a nombrosa burgesia barcelonina que volia prendre les aigües medicinals de les seves fonts ja siguin sulfuroses a la font Pudenta o ferruginoses a la font del Ferro. Els jardins del balneari i el bonic tram del riu Ges, també feia que el balneari fos un punt de trobada de la gent del voltant. Avui totes dues fonts estan enrunades i pràcticament no ragen mai i quan ho fan tenen alts nivells de nitrats a l’aigua.
Des de després de la guerra civil l’edifici fou abandonat i s’anà deteriorant amb rapidesa. Si es mira alguna fotografia antiga el contrast entre el que havia estat i el que és ara és brutal. Això no obstant, les ruïnes s’han de visitar perquè encara denota el seu passat gloriós i estan emplaçades com he dit, en un magnífic paratge.
La font del Ferro a principis del segle XX
La font del Ferro (febrer 2013)
Comparativa de la Font Pudenta entre una foto dels anys 30 i una de febrer de 2013. Sembla ser que el roure és el que porta millor el pas dels anys
Accés: Entre les poblacions de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, passat el nou pont de l’Aníjol, surt una pista de terra a mà dreta que hi porta al balneari en uns 400 metres.
La Fontsanta és punt de pas del PR C-47 o sender de la vall del Ges que recorre tot el riu Ges des de Vidrà fins a Torelló. És molt més interessant arribar al balneari a peu des de Sant Pere de Torelló per exemple, seguint els senyals blancs i grocs del sender en uns 3,5 km d’agradable i vistós recorregut entre vegetació de ribera. El camí surt de Sant Pere de Torelló al final del tot del poble a la carretera d’Olot, a la desviació que accedeix a la casa de colònies del Molí de la Riera. Allà hi ha el primer rètol informatiu del PR C-47. El camí creua el riu Ges mitjançant unes pilones, força útils però que, en cas de gent gran o nens, caldrà anar en compte si no voleu evitar una remullada o una caiguda brusca al riu. A més, el camí passa per sobre del Pont de Targarona, important obra del segle XVIII i accés principal al mas de Targarona. Un recorregut del tot recomanable i agradable, prenent les precaucions necessaries en tots els camins que voregen rius.
INDRETS OBLIDATS 
Retroenllaç: Resum mensual d’articles al bloc dels Indrets Oblidats (febrer 2013) | Josep Mauri
Retroenllaç: L’aqüeducte de l’Aníjol | INDRETS OBLIDATS
Estic encantat mirant tot el blog, és impressionant veure la de coses que han quedat deixades amb el temps al nostre país. Actualitzes normalment les entrades? O comento perquè haig de fer unes rutes i probablement passaré per alguns dels llocs que has comentat… estaria bé saber si encara són accessibles. Salut!
pd: Jo en tinc un altre de blog, d’exploració urbana. Estàs convidat; http://abandonafilico.blogspot.com.es/
Hola David, normalment els itineraris estan preparats per fer-los actualment… però en algun podria haver alguna petita modificació, res destacable.
Molt interessant i misteriós el teu blog d’exploració urbana. Conec algun que altre blog d’aquesta matèria però, el que no acabo d’entendre és que ningú posa com anar als llocs… el visitant no acaba de complir la missió del blog perquè molts no saben on són… o és que aquesta no és la missió d’aquests blogs d’exploració urbana? M’agradaria que m’ho expliquessis. Gràcies
Josep
No ets dels primers que u pregunta, i de ben segur que no seràs l’últim. La finalitat dels que tenim un blog i ens dediquem a l’exploració urbana és poder explicar les històries dels llocs que han quedat abandonats, explorar un lloc, fer fotografies i sempre intentar (encara que moltes vegades és difícil) trobar el motiu del perquè ha quedat així i la historia. I una de les normes com a explorador és no indicar mai la situació del lloc, perquè? Doncs molt fàcil, molta gent el que fa és anar-hi i muntar les típiques ”raves”, destrossar-ho, robar o simplement ocupar-ho (que en aquest cas no hi tinc cap problema, excepte si acaben fent el que he comentat). Jo he arribat a estar setmanes per trobar un lloc, donant voltes per Google Earth o buscantme la vida com he pogut, llegint i buscant informació en llibres fins que he donat amb ell, i després arribar i trobar-te el lloc destrossat… En fi, per això s’intenta amagar la localització concreta. Per exemple si es troba a Barcelona, no cal que diguis el carrer… digues que està a la ciutat Condal, o a prop, ja que el que vol, u acaba trobant. Pensa que fins i tot entre nosaltres no ens diem els llocs… sembla estrany però ha de ser un grup tancat amb molta confiança. En fi, espero haver-te aclarit algu, ens seguim veient! Salut!
Sí… ja em queda una mica més clar! Fins aviat!