Les vistoses restes del molí d’Altarriba

A frec del meravellós i concorregut itinerari conegut com a “Ruta dels Molins” i que ja n’hem parlat en alguna altra ocasió (vegeu entrada a la Creu d’en Molla) hi ha diverses restes, més o menys aprofitables, d’antigues construccions relacionades amb l’aprofitament de l’aigua, com ara diversos molins fariners, rescloses, conduccions, canalitzacions, buidadors… totes elles a la vorera del torrent de Sant Martí, de minso cabal, però que en altres èpoques segur que era força important.

El més destacable de tots, més amunt de Sant Martí de Riudeperes, és el molí d’Altarriba, a prop de la pagesia del seu nom. Originari del segle XIII, es creu que les restes actuals, mig engolides per l’heura, són de començaments del segle XVIII.

moli-daltarriba1

Les restes del molí força visibles des del camí, construït amb maçoneria i totxo, permeten entrar al seu interior sense cap problema i contemplar encara restes de la maquinaria, l’obrador, un escairador, el joc de moles, el trull que servia per treure la clofolla del gra, politges, mecanismes i altres peces de ferro que no sabem distingir… en fi, tot i les seves petites dimensions, tot un testimoni de patrimoni rural a l’abast de tothom. No hi consta que hi hagués l’habitatge del moliner al costat seu, donada la seva petitesa.

moli-daltarriba2

El trull ben visible

Al costat, seu al damunt del camí hi ha l’antiga bassa, encara força plena en èpoques de pluja, i dos antics buidadors, dues aixetes que permetien evacuar l’aigua i regular-ne el pas. Dos petits plafons informatius ensenyen als visitants que hi passen, aquestes petites nocions de patrimoni tant interessants.

moli-daltarriba3

moli-daltarriba4

Les dues aixetes del buidador

Accés: Si no es vol fer tota la ruta dels Molins sencera des de Calldetenes (1 hora i 15 minuts de Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta) potser valdria la pena anar-hi des de la parròquia de Sant Martí de Riudeperes (carretera de Vic a Sant Julià de Vilatorta), passar vora el gran cedre, agafar la pista forestal tot travessat el torrent de Sant Martí i deixar-la ben aviat a mà esquerra. Rètols informatius de la ruta dels Molins i GR 151. Cal seguir les marques cap a l’esquerra entre camps, en direcció a Sant Julià de Vilatorta, baixar a la font Vermella, normalment eixuta, i arribar al molí en menys de 10 minuts d’agradable recorregut.

moli-daltarriba5

Anuncis

Novetat editorial: “Osona 17 excursions a peu”

Un nou llibre de divulgació del nostre territori serà a la venda en els propers dies. La data estipulada de llançament és el proper 28 de setembre. Es tracta del llibre de la comarca d’Osona dins la col·lecció Azimut Comarcal sèrie senderisme de Cossetània Edicions.

El llibre té el seu origen en el ja llunyà “A peu per Osona” de l’any 2003, amb alguna modificació d’itineraris, noves incorporacions i alguna que altra omissió. Les guies de muntanya són molt sensibles al pas del temps, per aquest motiu s’ha d’estar amatent per actualitzar-les i adaptar-les als nous temps i als millors formats.

coberta-osona-17-excursions-a-peu

Com sempre, hi trobareu uns breus i bàsics resums geogràfics de la zona estudiada per poder entendre millor els diferents paisatges que anireu veient. També hi passareu per una colla d’indrets oblidats: La balma del Sunyer, la balma de les Piques, els gravats d’en Rocaguinarda al Cingle dels Tres Còdols, la Pedra dels Sacrificis, Sant Feliuet de Savassona, el pont d’en Gatus, el molí dels Sors… molts paratges dels qual trobareu la corresponent entrada en aquest blog.

Així doncs, espero que us agradi aquesta novetat editorial referent a una de les meves comarques més estimades pel seu diversificat paisatge.

Les dues creus de Lluçà

Ben a prop del nucli històric de Lluçà, format pel monestir de Santa Maria i el restaurant la Primitiva, a uns 500 m una de l’altra, hi ha dos petites creu-pedró ben boniques i de sobri aspecte. Són les anomenades la Creu de la Casanova de Lluçà i la Creu del Pedró.

Creu del Pedró1

La Creu del Pedró a mitja pujada del castell de Lluçà

Les dues, ben treballades i forjades amb ferro, són de similar aspecte i origen incert i a l’estil d’un pedró no de caire senyorial com les Creu de Terme. No hi ha cap grafia impresa que ens aporti cap pista possible del seu any aproximat de creació.

La Creu del Pedró és situada al nord del nucli històric del monestir de Santa Maria; s’hi accedeix travessant la carretera des de l’aparcament i pujant pel corriol del GR-1 en direcció al castell de Lluçà.

Creu del Pedró21

Baixant del castell de Lluçà, la Creu del Pedró és a mà esquerra

La Creu de la Casanova de Lluçà, és a uns 200 metres carretera avall del nucli històric, apartada un xic davant de la casa que agafa el nom i punt de partida de la ruta bonica ruta senyalitzada al Pantà de Garet.

Creu de la Casanova1

La Creu de la Casanova de Lluçà

Completant la jornada amb la visita al monestir de Santa Maria de Lluçà, obra mestre del romànic català amb el seu esplèndid claustre de 22 columnes amb capitells ornats i la pujada al turó on reposen les restes del castell i església circular de Sant Vicenç seguint parcialment el GR-1 i després per una indicació indicada, en uns 30 minuts d’ascensió, completarien una jornada històric-turística per unes contrades que, incomprensiblement, són encara ben tranquil·les inclús al bell mig del mes d’agost.

Castell de Lluçà1

Restes principals del castell de Lluçà. Al fons, l’església circular de Sant Vicenç

La poua de neu del Pla de la Barraca

A mig camí del concorregut camí que des del Collformic puja fins al cim del Matagalls, hi ha a mà esquerra a l’anomenat Pla de la Barraca a 1.370 m d’altitud, una bonica i vistosa poua de neu.

Semblant a la forma d’un cràter, ràpidament capta l’atenció de tots els caminants que pugen a aquest famós cim del Montseny. Això no obstant, la seva manca de senyalització ni retolació de cap mena que indiqui aquest destacat patrimoni de la serra, molts dels excursionistes passen pel seu costat restant encuriosits i sorpresos per aquesta estranya forma original enmig de la ufanosa gespa.

Pou de neu pla de la barraca1

Com ja hem dit en altres ocasions, les poues de neu eren habituals al Montseny, principalment a les zones situades a més altitud. Es diferencien dels pous de neu, en què les poues només eren excavacions fetes al sòl per conservar la neu caiguda a l’hivern -sense cap paret de pedra seca- per baixar-la després a l’estiu a les valls.

Pou de neu pla de la barraca2

Accés: Cal situar-se al Collformic (1.145 m) popular port de muntanya entre Seva i el poble del Montseny. Des d’allà, seguint el GR 5-2 en direcció al cim del Matagalls, la poua és al bell mig del Pla de la Barraca, abans d’emprendre la dura costa del Turó Gros. Uns 45 minuts de camí, en bon tros força costerut.

El molí de Tavèrnoles

Arraconat al costat dret de la carretera de muntanya que uneix Santa Maria de Besora amb Llaés, just on es creua la riera de Tavèrnoles, hi ha les ruïnes d’aquest petit molí, antiga dependència al servei del proper mas de Tavèrnoles. Amb recintes encara força visitables, cal destacar-ne la bassa per la seva vistositat i profunditat.

Molí de Tavernoles (3)

De forma rectangular fet amb murs de càrrega de maçoneria, sembla que la porta d’entrada quedava al davant del camí d’accés, ara del tot desapareguda. Queden drets bona part dels murs de migjorn i un altre de ponent, tots dos amb una petita finestra i als de llevant, la façana principal enllaça amb la bassa. Han crescut arbres (boixos, freixes) de considerables proporcions al seu interior i està parcialment embardissat. Tot i que la seves dimensions no són massa grans, es pot fer una interessant passejada de descoberta per al seu interior. Un corriolet passa entre els habitacles, s’atansa a la propera font del Sant Crist i segueix paral·lel a la riera.

Precisament al blog del company Ramon Roura hi destaca un important salt d’aigua situat ben a prop d’aquí i que convé no deixar passar per alt. Llavors és quan es comprèn perfectament la situació del molí per tal d’aprofitar l’embranzida d’aquestes abundants aigües del vessant sud de la serra de Milany.

Molí de Tavernoles

La bassa és el punt de més interès de tota la visita. Ben profunda era el punt d’unió amb les aigües de la riera.

Molí de Tavernoles (2)

Accés: A uns 4 km de Santa Maria de Besora seguint la pista forestal cimentada de Llaés, uns metres abans de la casa de Tavèrnoles, al costat mateix del pont sobre la riera. Petit espai per aparcar el cotxe al costat mateix del molí.