Les vistoses restes del molí d’Altarriba

A frec del meravellós i concorregut itinerari conegut com a “Ruta dels Molins” i que ja n’hem parlat en alguna altra ocasió (vegeu entrada a la Creu d’en Molla) hi ha diverses restes, més o menys aprofitables, d’antigues construccions relacionades amb l’aprofitament de l’aigua, com ara diversos molins fariners, rescloses, conduccions, canalitzacions, buidadors… totes elles a la vorera del torrent de Sant Martí, de minso cabal, però que en altres èpoques segur que era força important.

El més destacable de tots, més amunt de Sant Martí de Riudeperes, és el molí d’Altarriba, a prop de la pagesia del seu nom. Originari del segle XIII, es creu que les restes actuals, mig engolides per l’heura, són de començaments del segle XVIII.

Les restes del molí força visibles des del camí, construït amb maçoneria i totxo, permeten entrar al seu interior sense cap problema i contemplar encara restes de la maquinaria, l’obrador, un escairador, el joc de moles, el trull que servia per treure la clofolla del gra, politges, mecanismes i altres peces de ferro que no sabem distingir… en fi, tot i les seves petites dimensions, tot un testimoni de patrimoni rural a l’abast de tothom. No hi consta que hi hagués l’habitatge del moliner al costat seu, donada la seva petitesa.

El trull ben visible

Al costat, seu al damunt del camí hi ha l’antiga bassa, encara força plena en èpoques de pluja, i dos antics buidadors, dues aixetes que permetien evacuar l’aigua i regular-ne el pas. Dos petits plafons informatius ensenyen als visitants que hi passen, aquestes petites nocions de patrimoni tant interessants.

Les dues aixetes del buidador

Accés: Si no es vol fer tota la ruta dels Molins sencera des de Calldetenes (1 hora i 15 minuts de Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta) potser valdria la pena anar-hi des de la parròquia de Sant Martí de Riudeperes (carretera de Vic a Sant Julià de Vilatorta), passar vora el gran cedre, agafar la pista forestal tot travessat el torrent de Sant Martí i deixar-la ben aviat a mà esquerra. Rètols informatius de la ruta dels Molins i GR 151. Cal seguir les marques cap a l’esquerra entre camps, en direcció a Sant Julià de Vilatorta, baixar a la font Vermella, normalment eixuta, i arribar al molí en menys de 10 minuts d’agradable recorregut.

El molí de Tavèrnoles

Arraconat al costat dret de la carretera de muntanya que uneix Santa Maria de Besora amb Llaés, just on es creua la riera de Tavèrnoles, hi ha les ruïnes d’aquest petit molí, antiga dependència al servei del proper mas de Tavèrnoles. Amb recintes encara força visitables, cal destacar-ne la bassa per la seva vistositat i profunditat.

De forma rectangular fet amb murs de càrrega de maçoneria, sembla que la porta d’entrada quedava al davant del camí d’accés, ara del tot desapareguda. Queden drets bona part dels murs de migjorn i un altre de ponent, tots dos amb una petita finestra i als de llevant, la façana principal enllaça amb la bassa. Han crescut arbres (boixos, freixes) de considerables proporcions al seu interior i està parcialment embardissat. Tot i que la seves dimensions no són massa grans, es pot fer una interessant passejada de descoberta per al seu interior. Un corriolet passa entre els habitacles, s’atansa a la propera font del Sant Crist i segueix paral·lel a la riera.

Precisament al blog del company Ramon Roura hi destaca un important salt d’aigua situat ben a prop d’aquí i que convé no deixar passar per alt. Llavors és quan es comprèn perfectament la situació del molí per tal d’aprofitar l’embranzida d’aquestes abundants aigües del vessant sud de la serra de Milany.

La bassa és el punt de més interès de tota la visita. Ben profunda era el punt d’unió amb les aigües de la riera.

Accés: A uns 4 km de Santa Maria de Besora seguint la pista forestal cimentada de Llaés, uns metres abans de la casa de Tavèrnoles, al costat mateix del pont sobre la riera. Petit espai per aparcar el cotxe al costat mateix del molí.

El molí de la Codina

Com ja havíem dit en altres ocasions, els al·licients principals de Sant Bartomeu del Grau són fora del nucli habitat, emplaçats en els punts més insospitats de les seves valls i muntanyes.

El molí de la Codina és un d’aquests edificis històrics de típic molí fariner del segle XVII d’alt nivell patrimonial, que bé mereix una detinguda visita. Construït pels propietaris de la propera pagesia de la Codina, consta de dos edificis llindars; un era el molí pròpiament dit i l’altre feia funció d’habitatge dels moliners. Emplaçat a la riera de les Llobateres, en un indret de gran bellesa, últimament d’ençà de la creació del sender PR-C 223 que origina una vistosa voltar circular pels indrets més destacats del terme municipal, s’hi veu alguna persona més que, encuriosida per una construcció tan rellevant, tafaneja per les seves encara abundants restes.

Els estrats han augmentat considerablement i un dels seus accessos és semi enterrat. Cal entrar al seu interior pel pati entre els dos edificis; alguns murs caiguts, bona part coberts per la vegetació, els marcs de portes i finestres arrancats, algunes bigues de fusta apuntalades, escales interiors mig derruïdes, alguns sostres encara sencers… tot el conjunt es pot visitar en bona part de les estances, però amb les precaucions pertinents. Parts de l’edifici es poden esfondrar en qualsevol moment i el perill és imminent.

Accés: Des l’església parroquial de Sant Bartomeu del Grau, cal seguir els senyals blancs i grocs del PR-C 223 i en una hora s’hi arriba, tot alternat bonics corriols amb paisatges de camps, vegetació de ribera i solitàries pistes forestals.

Les restes del molí Mansuet

Quan es transita per la carretera de muntanya de Rellinars a Castellbell i el Vilar, pocs metres després de passar el quilòmetre 19 i tot just abans de creuar la cabalosa riera de Rellinars, a mà dreta i un xic elevat, un contundent edifici amb aspecte encara de força magnitud i sobrietat ens sorprèn gratament; estem parlant del molí Mansuet.

Aquest important molí fariner, que ja pertany a Castellbell i el Vilar, fou l’edifici més destacat construït per aprofitar la abundant aigua existent durant bona part de l’any a la riera de Rellinars i que té un dels seus punts més fiables d’aportació hídrica a les cèlebres fonts, brolladors que ja vàrem parlar en aquest blog uns mesos enrere quan parlàvem de la Balma de l’Andaló.

El Molí Mansuet retratat des de la carretera

Datat de finals del segle XVII i erigit pels propietaris de les Comes, la construcció encara és sòlida i esvelta; planta baixa més tres pisos d’alçada, encara amb sostre, tot i que la major part de les dependències són buides i procés de enrunament constant i sense aturador possible. Alguna pintada i brutícia delaten que s’hi arriba al molí en relativa facilitat des de la carretera. Uns metres aigües amunt, entre la carretera i la riera, hi ha vistoses restes de canals, sèquies i d’altres elements relacionats amb el funcionament del molí.

Accés: Des de la carretera de Rellinars a Castellbell, poc abans de creuar el pont sobre la riera. Aparcar on sigui possible i accedir al molí per les restes del que fou l’antic camí d’accés ja força brut per la malesa. Des de la carretera mateix, també s’hi pot fer interessants fotografies.

El molí de l’Espina

El molí de l’Espina és un altre dels casos en què un antic molí fariner estava situat a una conca molt alta d’una riera, en aquest cas la riera de Fontscalents -dita en aquest tram el Torrent Fosc– i costa de creure que, el cabal minso i escàs d’aquest curs fluvial, pogués ser utilitzat pels mecanismes necessaris pel correcte funcionament del molí.

Restes de les arrencades del suposat aqüeducte

Engorjat en el punt més estret del torrent, entre les enlairades pagesies de L’Espinoi i L’Espina -que li dóna nom- el seu accés no és massa problemàtic. Sobre el llit del torrent hi ha les restes del que podria ser un antic aqüeducte, només visibles les arrencades o punts on s’inicia la curvatura d’una volta. També alguns autors diuen que aquests grans blocs podrien ser les restes d’un pont que es deuria utilitzar per salvar la riera i accedir al molí.

L’edifici de la riba esquerra -en el sentit descendent de les aigües- és de molt difícil accés però, es pot veure part d’una porta d’entrada. L’edifici principal, situat a la riba dreta, està devorat per la vegetació; heures, plantes enfiladisses, avellaners i altres arbres de ribera se l’estan fent seu però és el més visitable i vistós dels dos. Des del llit del torrent, cal pujar per terreny un xic inclinat i argilós entre el bosc, fins a l’interior de l’estança principal -s’entra per una finestra- sense sostre i amb importants restes de finestres i la porta principal. Aquesta construcció destacada del segle XVII, tenia dos pisos i tres habitacions i no tinc documentació de quan començaria a ser deshabitat, posterior decadència i abandonament.

Uns dos-cents metres riu amunt, hi ha restes d’una antiga resclosa de captació amb excavacions a les roques i part de les canalitzacions que portaven l’aigua al molí directament des del torrent. Tot costa molt de veure però, amb una mica de voluntat, roba baldera i sense presses es pot fer una profitosa inspecció a la contrada.

Accés: Des de la part sud de la població de Collsuspina adscrita a Osona però pertanyent al Moianès, cal seguir els senyals del GR-177 o Ronda del Moianès en direcció a Santa Coloma Sasserra per una bona pista forestal. Després de la baixada inicial en què travesseu el Torrent Fosc, veieu decepcionats, aigües fecals al torrent. Sortosament aigües avall aquestes desapareixen filtrades i al molí de l’Espina no hi ha ni rastre d’aquest fet però, de contaminar els aqüífers de la zona segur que els contaminen. Un cop passada la masia de l’Espina, que deixeu a l’esquerra un xic enlairada, arribeu a una cruïlla indicada amb un rètol (20 minuts); deixeu la pista principal per on segueix el GR-177 per anar cap a la dreta, per un camí de ferradura sense indicacions en direcció al Torrent Fosc. Abans de que finalitzi en uns camps, una fita us indica que cal baixar uns metres més cap al torrent -esquerra- cap un proper pal d’electricitat. Uns metres més i torneu a baixar per un corriolet, fins arribar al llit del Torrent Fosc. Heu de seguir-lo uns metres més amunt -es fa sense problemes- fins a trobar les restes de l’aqüeducte i els dos edificis del molí a banda i banda. Uns 35 minuts a peu des de Collsuspina. Com a pista en cas de dubte, cal tenir present que els pals de l’electricitat travessen el torrent uns cent metres per sota del molí.