El rentador de llana del Roquer

Aprofitant la gran balma imperant a la contrada, l’original construcció del rentador de llana del Roquer aprofita uns 100 m2 de recinte de singular bellesa i sorprenent utilitat, emplaçat en un magnífic paratge.

El Roquer

Un cop a dins del recinte, a través d’una portalada de pedra, cal fixar-se en una destacada volta principal de pedra dovellada que forma un sinuós arc. La monumental obra civil, no deixa de meravellar a l’excursionista que hi arriba per primer cop.

Una llarga taula de pedra on es treballava la llana i dos eixuts canals d’aigua separats per grosses pedres, per on abans corria amb força l’aigua, estaven preparats en forma de safareig per rentar la llana amb l’imparable i constant moviment de l’aigua. Restes de fonts amb entrades d’aigua neta, desguassos per on sortia l’aigua bruta, forns per escalfar-la, diverses piques… tota un lliçó d’arqueologia patrimonial a frec de dits. Per acabar de fer-ho encara més emocionant, unes escales costerudes interiors porten a la part de dalt de la construcció, punt on la llana és deixava assecar.

El Roquer (4)

A la riera de Fontscalents, en la propera resclosa es veu l’antic canal de desviació cap al Roquer. Després de tot el procés de neteja al Roquer, un cop preparada i assecada la llana era transportada cap als comerços del Vallès o Barcelona.

El Roquer (2)

Pujant cap al segon pis

Tot el recinte estava molt malmès, en procés de degradació i va ser restaurat molt encertadament el 2006 sense excessos ni defectes, on encara es pot valorar l’obra en la seva corresponent mesura. Una oportuna i commemorativa pedra hi fa recordança de la seva rehabilitació, acompanyada dels noms dels diversos benefactors. Tot un detall per a les futures generacions.

El Roquer5

Accés: Cal situar-se al polígon El Vapor de Castellterçol a la carretera de Moià. Des d’allà agafant el GR-177 en direcció a Esplugues i darrera la última fàbrica a mà esquerra, baixa un caminet al principi imperceptible, per unes escales, travessa la riera i arriba al Roquer en 2 minuts de curiós traçat, gens indicat en una sorprenent situació al costat d’un polígon industrial. Quins contrastos més impactants!

Les restes del molí Mansuet

Quan es transita per la carretera de muntanya de Rellinars a Castellbell i el Vilar, pocs metres després de passar el quilòmetre 19 i tot just abans de creuar la cabalosa riera de Rellinars, a mà dreta i un xic elevat, un contundent edifici amb aspecte encara de força magnitud i sobrietat ens sorprèn gratament; estem parlant del molí Mansuet.

Aquest important molí fariner, que ja pertany a Castellbell i el Vilar, fou l’edifici més destacat construït per aprofitar la abundant aigua existent durant bona part de l’any a la riera de Rellinars i que té un dels seus punts més fiables d’aportació hídrica a les cèlebres fonts, brolladors que ja vàrem parlar en aquest blog uns mesos enrere quan parlàvem de la Balma de l’Andaló.

El Molí Mansuet retratat des de la carretera

El Molí Mansuet retratat des de la carretera

Datat de finals del segle XVII i erigit pels propietaris de les Comes, la construcció encara és sòlida i esvelta; planta baixa més tres pisos d’alçada, encara amb sostre, tot i que la major part de les dependències són buides i procés de enrunament constant i sense aturador possible. Alguna pintada i brutícia delaten que s’hi arriba al molí en relativa facilitat des de la carretera. Uns metres aigües amunt, entre la carretera i la riera, hi ha vistoses restes de canals, sèquies i d’altres elements relacionats amb el funcionament del molí.

Accés: Des de la carretera de Rellinars a Castellbell, poc abans de creuar el pont sobre la riera. Aparcar on sigui possible i accedir al molí per les restes del que fou l’antic camí d’accés ja força brut per la malesa. Des de la carretera mateix, també s’hi pot fer interessants fotografies.

El Canal del Carbur, la central i l’antiga fàbrica Recolons

Entre la central hidroelèctrica de Rialb, ben bé al costat del pont del Cremallera de Núria i la central de Recolons (situada al damunt de l’antiga fàbrica i Colònia industrial de Recolons), hi ha el canal de distribució d’aigua anomenat del Carbur.

Aquest canal d’uns 3,7 km de recorregut, que transcorre paral·lel a la carretera entre Ribes de Freser i Queralbs en un bon tram, encara és ben actiu i de fàcil observació en molts punts.

El canal del Carbur quan travessa la carretera d'accés al veïnat de Batet

El canal del Carbur quan travessa la carretera d’accés al veïnat de Batet

El canal del Carbur quan travessa la carretera d'accés al veïnat de Batet

El canal del Carbur quan travessa la carretera d’accés al veïnat de Batet

Després del seu inici, tot seguit després de la resclosa, ja rep les aigües provinents de la central de Rialb. Tot i que en algun tram és soterrat, és curiós de veure l’aigua que ha recollit del riu Freser, com avança juganera, fresca i ràpida, per a proveir energia cap a la propera central del Carbur (o de Recolons) situada uns 50 metres per sobre de l’antiga fàbrica i comunicada per una conducció forçada.

La fàbrica va ser fundada al 1870 pels germans Esteve i Tomàs Recolons, en una data propera a la creació de les altres centrals de la vall de Ribes i el canal del Carbur. La colònia tèxtil va ser creada uns anys més tard i va estar en funcionament fins als anys vuitanta del segle passat. També s’hi va construir un destacat xalet modernista, punt de residència dels empresaris tèxtils de la vall. Es diu que en la època de major esplendor de la colònia hi havien treballat un miler de treballadors, la qual cosa ens permet de donar una idea del que va representar la colònia per la gent de la vall de Ribes. Moltes de les antigues dependències estan tancades, en estat progressiu d’abandonament i deixadesa en algun punt.

La fàbrica Recolons © Consorci del Ter

La fàbrica Recolons © Consorci del Ter

Dins d’un dels edificis de la colònia, la central de Filats (avui Maxplàstic) aquesta empresa es proveeix de la turbina procedent de la canonada forçada de la central del Carbur. En certa manera bona part de l’activitat econòmica d’aquestes contrades, podríem dir, que encara és ben viu.

Les aigües del Freser al seu pas a vegades també estan una mica tèrboles i caldria netejar l’entorn, però tot i així, el conjunt d’estil modernista ple d’instal·lacions i punts de distribució i emmagatzematge hidroelèctrics, és força interessant de contemplar i només està a les afores de Ribes de Freser en direcció a Queralbs.

L’empresa amb seu a Barcelona Hidrodata és la propietària actual de totes aquestes infraestructures al voltant del riu Freser ben interessants i que a vegades ens poden passar per alt.

L’antiga central hidroelèctrica del Fai

Quan es puja a peu al monestir de Sant Miquel del Fai per l’antic camí que hi porta des de Riells del Fai, veiem al fons de la vall del riu Tenes i bastant enclotades, les restes molt destacades de l’antiga central hidroelèctrica del Fai.

La vall del riu Tenes amb la central del Fai a la seva riba dreta

La vall del riu Tenes amb la central del Fai a la seva riba dreta

Aquesta antiga central hidroelèctrica gràcies a l’aigua del riu Tenes, produïa energia elèctrica per a Sant Feliu de Codines, tot i que l’establiment industrial està estrictament situat al municipi de Bigues i Riells. Riells del Fai, el nucli de població més proper, no obtenia cap benefici d’aquesta energia, quan semblaria el més lògic si fem cas a la sortida natural de les aigües del Tenes. Actualment les torres elèctriques d’alta tensió (que hi passen ben a prop de la central) segueixen la sortida de la vall.

Va ser construïda el 1910 i el 1964, sembla ser que arran d’un accident, va ser el motiu definitiu per abandonar una indústria ja per si deficitària. Els dos edificis de quatre plantes, sense sostre, units per una mitgera, presenten diverses estances amb força vegetació però, que permet una visita adequada.

Restes de la central observades des del camí de Sant Miquel del Fai

Restes de la central observades des del camí de Sant Miquel del Fai

Diverses canalitzacions s'enfilen cap el cingle del Fitó

Diverses canalitzacions s’enfilen cap el cingle del Fitó

El que queda clar a primer cop d’ull, és que, un edifici d’aquest tipus, amb totes les canalitzacions que pugen pel cingle del Fitó, restes d’una resclosa i petit embassament al llit del Tenes, era massa important pel lloc on es troba. L’aigua minsa del riu Tenes com a típic riu mediterrani que és en moltes èpoques de l’any, crec que l’emplaçament i el tipus de construcció emprat, no era del tot adient per aquesta contrada.

Segons el diari digital, nació digital, en un article de març del 2011, hi ha el projecte de rehabilitar l’antiga central i convertir-la en un centre d’interpretació de la vall del Tenes. La idea podria ser interessant però, de moment res de res, com no sigui una mica de neteja de runa o vegetació… però per a mi actualment, continua sent un indret oblidat.

Accés: Cal situar-se al bonic poble de Riells del Fai (Vallès Oriental) i seguir un bon tram del famós camí que puja al monestir de Sant Miquel del Fai. Des d’enfront l’església de Sant Vicenç i aparcament principal, creueu la carretera. Primers rètols informatius (sender del Tenes). Seguir la pista forestal que s’acosta cada cop més al riu Tenes, fins passada la Madella, a les Torres de la Madella, punt final d’accés per a cotxes (porteu menys de 20 minuts).

Uns metres abans s’acosta per l’esquerra el camí pista que voreja la Madella i porta al Molí de la Madella (situat a un minut d’aquí és un conjunt patrimonial de visita totalment recomanable) i el berenador de la Font de la Pineda i que seria una interessant variant per a la tornada a Riells del Fai.

Deixeu les indicacions a mà dreta del camí empedrat que puja el monestir, i seguint la direcció de la pista, després dels últims xalets, aquesta finalitza, es converteix en corriol i arribarà en quinze minuts més al llit del riu Tenes enfront de la central del Fai. En total uns 35 minuts de recorregut. A l’estiu, tot i que és terra on toca molt el sol, es pot fer ben proveïts d’aigua perquè el recorregut no és massa llarg.

Restes del Molí de la Madella

Restes del Molí de la Madella

 

Restes d'una mola a l'interior del Molí de la Madella

Restes d’una mola a l’interior del Molí de la Madella

El molí de l’Espina

El molí de l’Espina és un altre dels casos en què un antic molí fariner estava situat a una conca molt alta d’una riera, en aquest cas la riera de Fontscalents -dita en aquest tram el Torrent Fosc– i costa de creure que, el cabal minso i escàs d’aquest curs fluvial, pogués ser utilitzat pels mecanismes necessaris pel correcte funcionament del molí.

Molí de l'Espina  (4)

Restes de les arrencades del suposat aqüeducte

Restes de les arrencades del suposat aqüeducte

Engorjat en el punt més estret del torrent, entre les enlairades pagesies de L’Espinoi i L’Espina -que li dóna nom- el seu accés no és massa problemàtic. Sobre el llit del torrent hi ha les restes del que podria ser un antic aqüeducte, només visibles les arrencades o punts on s’inicia la curvatura d’una volta. També alguns autors diuen que aquests grans blocs podrien ser les restes d’un pont que es deuria utilitzar per salvar la riera i accedir al molí.

L’edifici de la riba esquerra -en el sentit descendent de les aigües- és de molt difícil accés però, es pot veure part d’una porta d’entrada. L’edifici principal, situat a la riba dreta, està devorat per la vegetació; heures, plantes enfiladisses, avellaners i altres arbres de ribera se l’estan fent seu però és el més visitable i vistós dels dos. Des del llit del torrent, cal pujar per terreny un xic inclinat i argilós entre el bosc, fins a l’interior de l’estança principal -s’entra per una finestra- sense sostre i amb importants restes de finestres i la porta principal. Aquesta construcció destacada del segle XVII, tenia dos pisos i tres habitacions i no tinc documentació de quan començaria a ser deshabitat, posterior decadència i abandonament.

Molí de l'Espina  (3)

Uns dos-cents metres riu amunt, hi ha restes d’una antiga resclosa de captació amb excavacions a les roques i part de les canalitzacions que portaven l’aigua al molí directament des del torrent. Tot costa molt de veure però, amb una mica de voluntat, roba baldera i sense presses es pot fer una profitosa inspecció a la contrada.

Accés: Des de la part sud de la població de Collsuspina adscrita a Osona però pertanyent al Moianès, cal seguir els senyals del GR-177 o Ronda del Moianès en direcció a Santa Coloma Sasserra per una bona pista forestal. Després de la baixada inicial en què travesseu el Torrent Fosc, veieu decepcionats, aigües fecals al torrent. Sortosament aigües avall aquestes desapareixen filtrades i al molí de l’Espina no hi ha ni rastre d’aquest fet però, de contaminar els aqüífers de la zona segur que els contaminen. Un cop passada la masia de l’Espina, que deixeu a l’esquerra un xic enlairada, arribeu a una cruïlla indicada amb un rètol (20 minuts); deixeu la pista principal per on segueix el GR-177 per anar cap a la dreta, per un camí de ferradura sense indicacions en direcció al Torrent Fosc. Abans de que finalitzi en uns camps, una fita us indica que cal baixar uns metres més cap al torrent -esquerra- cap un proper pal d’electricitat. Uns metres més i torneu a baixar per un corriolet, fins arribar al llit del Torrent Fosc. Heu de seguir-lo uns metres més amunt -es fa sense problemes- fins a trobar les restes de l’aqüeducte i els dos edificis del molí a banda i banda. Uns 35 minuts a peu des de Collsuspina. Com a pista en cas de dubte, cal tenir present que els pals de l’electricitat travessen el torrent uns cent metres per sota del molí.