Les balmes de Can Burres i dels Ferrers

Aquestes dues baumes, situades una ben a prop de l’altra per sota de la carena del Turó de les Tombes i les Costes de la Barretona, encinglerades a considerable altitud per sobre de la gran pagesia dels Ferrers, són dos interessants mostres de balmes obrades de rellevant interès arqueològic al Bisaura.

Les parets existents a la balma de Can Burres són ben senceres, deixant tota la balma aïllada de l’exterior. A diferència d’altres balmes, aquesta a l’estar ben closa, dóna sensació d’habitatge complet. Tres finestres -una feia de xemeneia-, porta, algun carreu esmicolat a l’interior i un altre petit habitacle independent al costat aïllat, són els elements principals d’aquesta curiosa balma que té una gran vista panoràmica i força insolació tot l’any.

Balma de Can Burres (2)

Detall de la finestra-xemeneia

Detall de la finestra-xemeneia

Entre les dues balmes, uns metres per sobre i al nord-oest hi ha la balma dels Ferrers, molt més grans i coneguda, amb restes més rellevants de separacions, habitacles, cambres, una cabana -ben sencera- i panys de parets solitàries i desafiants vers la cinglera. Van ser habitades per pagesos de pocs recursos fins a mitjans del segle XX.

Balma dels Ferrers (4)La meva part preferida del recorregut que visita les balmes és aquest tram de murs aïllats de curioses formes i plens de heures situats un cop passada la cabana, tot envoltat de vegetació arbustiva i ben a frec de cingle… Potser recorda en certs aspectes a la Balma del Castell de la Fossa de Tavertet. Passat aquest tram, el corriol cada cop més estret i perillós vora la timba, continua recorrent tota la roca corcada fins arribar al punt més a l’oest, on uns ferros impedeixen el pas del bestiar i dels curiosos.

Balma dels Ferrers

Balma dels Ferrers (2)

Hi ha restes d’antigues feixes, situades uns metres per sota la cinglera, que abans deurien ser conreades pels habitants de la balma. Cal reconèixer que tot i la duresa extrema de la vida en aquest indret, la disposició cap al sol de la balma és òptima, frueix de moltes hores d’insolació i l’aigua és ben a prop, uns metres per sota, al torrent de la Font dels Ferrers anant en direcció a la balma de Can Burres.

Accés: El camí més fàcil de seguir per arribar-hi és el següent: situats a Santa M. de Besora sortint del poble en direcció a Vidrà, cal seguir la pista forestal cimentada que porta a Llaés -indicada-. Un cop passada la riera dels Ferrers, després d’uns metres arribeu a la cruïlla d’accés a la casa dels Ferrers. Allà hi ha una mica d’espai per deixar el vehicle (860 m altitud). Seguiu la pista cimentada en direcció a la gran pagesia dels Ferrers; seguint sempre la pista principal, passeu un monument fet de marbre i vora un gran recinte tancat. Uns metres després a mà dreta (15 minuts), un camí passa una tanca, travessa la riera i arriba a la solitària Font dels Ferrers, monumental, ombrejada per vells plàtans i ben apariada amb taules i bancs de pedra. Normalment la font no raja perquè s’agafa l’aigua de la mina interior per a ús de la masia dels Ferrers.

Font dels Ferrers

La Font dels Ferrers

Situats de nou a la pista forestal, aquesta comença a pujar suaument. Cruïlla de pistes (30 minuts), seguiu per la de la dreta. Abans d’arribar a un petit collet emboscat (1.010 m) -40 minuts- un corriolet a l’esquerra puja suaument entre rouredes i boixos cap a les balmes. Cruïlla, un petit sender -no indicat- a la dreta porta en pocs metres a la balma de Can Burres (1.060 m) -50 minuts-. Retornats de nou al corriol principal, es travessa el torrent de la Font de Ferrers, – a mà dreta hi ha curiós brollador a frec de roca que segurament era utilitzat per provisió d’aigua dels habitants de les balmes- i tot seguit sortiu a un camí molt més important i amb graons de pedra que puja des dels Ferrers però molt més directe i costerut. Seguiu-lo per la dreta i tot seguit arribareu a la desviació principal de les Balmes dels Ferrers (1.080 m) -rètol indicatiu- 1 hora de camí des del cotxe.

Anuncis

La Balma de la Vila

La Balma de la Vila és una de les balmes més solitàries, enclotades, humides i ombrívoles de la subcomarca del Bisaura, ben a prop de Vidrà. La balma és situada al capdamunt d’una petita vall i és separada de la pagesia de la Vila Vella -que li dóna nom- per una petita careneta anomenada dels Cresteions.

Quan hom hi arriba per primer cop, la desolació que l’impera és absoluta… D’altres balmes que ja coneixem, sembla que la seva distribució, l’emplaçament i posició cap al sol siguin més propícies tot i la modèstia d’una balma… però en aquest cas, com podia viure algú aquí? és admirable la gent del camp d’abans que vivien en unes terribles condicions per poder subsistir dia a dia i guanyar un miserable sou; eren persones d’una fortalesa excepcional!.

Tot i que encara hi ha importants restes de parets, l’erosió és molt important, principalment a la part que toca amb la muntanya. A més, hi ha força regalims d’aigua que es filtren en diversos habitacles i a l’hivern el gel envaeix les diverses escletxes… certament un paratge dur, inhòspit i que cal conèixer.

La  balma de la Vila l'any 2003

La balma de la Vila l’any 2003

Doncs, segons està documentat, fins a l’any 1880 encara hi constaven uns llogaters que hi residien a la balma dependents de l’amo del Cavaller de Vidrà, mil·lenària pagesia que tenia en propietat bona part dels molins, masoveries i balmes obrades del municipi de Vidrà. En concret, tenia unes quinze masoveries a principis del segle XIX sota el seu domini. No hi ha res milor que beure de bones fonts, així que transcric literalment un text del llibre d’Ignasi Terradas i Saborit “El cavaller de Vidrà”  (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987) “…a la Balma de la Vila, l’any 1831, l’arrendament pujà de 10 a 12 lliures. L’única millora que té el masover entre 1811 i 1825 és la de passar de criar una burra i dos nodrissos a criar una truja“.La Balma de la Vila

Accés: Cal situar-se al barri de la Creu de l’Arç de Vidrà, igual que per anar al Molí Nou de Salgueda. Des d’allà, un petit corriol de baixada, segueix els senyals blancs i vermells del GR-151 en direcció a la Font Tornadissa. Es creua la pista forestal de Sant Bartomeu (8 minuts) i després de planejar una bona estona el corriol puja suaument entre fagedes i boixedes cap al Collet de Fenaiola (45 minuts). Deixeu definitivament els senyals del GR i per bon corriol a l’esquerra planegeu fins a la raconada de la Balma de la Vila. Uns metres abans d’arribar-hi, deixeu un corriol a la dreta que puja fins a les ruïnes dels Rònecs i l’Hort de Getzemaní, curiós pla envoltat de parets, situat ben a prop i al capdamunt de la Balma de la Vila. Arribeu a la balma de la Vila després d’una hora d’agradable excursió.

Més informació del recorregut que visita la balma a l’itinerari 24 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.

El Molí del Mir

Una mica apartades de les aigües de la riera de la Foradada o del Mir i ben a prop del Salt del Mir al municipi Osonenc de Santa Maria de Besora, hi ha escampades tres edificacions corresponents a l’antic molí fariner.

El seu estat d’abandonament és molt important tot i que recentment s’ha arranjat alguna part del camí d’accés, millorat la graonada i alguna dependència. Un dels edificis conserva el mecanisme per moldre, un altre li manca la teulada i el tercer, més a prop de la riera amb una font, és el que està en pitjor estat de conservació. El proper salt del Mir, bonic saltant situat a pocs metres, està potenciant el turisme de la zona i cada cop hi ha més gent que s’acosta per veure’l. La veritat és que el salt, en altres èpoques solitari i desconegut, s’està convertint en un dels paratges naturals més concorreguts d’Osona. La millora en el camí d’accés, la seva senyalització i l’obertura del restaurant a la casa del Mir ha contribuït a aquesta divulgació.

Precisament el vistós Salt del Mir és la portada del meu últim llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona” (Edicions Cossetània, 2012)

Abans d’arribar al fons de l’engorjat, punt on hi ha les restes del molí, si s’observa bé el llit del riu davant de la nova passera de fusta, pot apreciar-se els forats rectangulars on anaven clavats els troncs de l’antiga utilitzada per a pas de cavalleries i darrere seu, la resclosa, que mitjançant un canal agafava el preciat líquid en direcció al molí. Les restes del canal només es poden aprecir en aquest primer tram ja que està desaparegut en un bona part del recorregut.

Resclosa, canal, restes de les cavitats de l'antiga passera i la nova

Resclosa, canal, restes de les cavitats de l’antiga passera i la nova

L’aigua que alimentava els molins era retinguda per una petita bassa a la part superior del salt i s’enviava a través d’unes comportes cap el primer dels dos molins en què la força de l’aigua feia bellugar la turbina i les moles. Encara es pot veure part del maquinari utilitzat amb l’eix i les pedres per moldre.

Accés: Cal situar-se a l’hostal i casa de turisme rural del Mir. L’hostal obert de dijous a diumenges s’anomena “La Cabanya del Mir” i ocupa la dependència de l’antiga pallissa (Més informació al telèfon 646 24 73 69). S’accedeix a aquesta casa per una bona pista forestal de 2 km que surt de la carretera de Santa Maria de Besora a Vidrà, tot passat 2 km amunt de Santa Maria de Besora. Un cop al Mir només cal agafar la pista forestal -millorada per al turisme- en descens que va al salt del Mir. La pista està indicada amb els senyals blancs i vermells del GR 151. Després d’unes giragonses s’arriba a la riera de la Foradada que es travessa còmodament per una passarel·la de fusta. Després és deixa a l’esquerra el GR 151 en direcció al santuari de Bellmunt i el camí començara a baixar suaument cap al fons de la gorja. Les edificacions principals del molí estan a la dreta del camí. Un cop a la riera el salt del Mir és a la vosta dreta i és un indret digne de conèixer i contemplar i si és a l’estiu de fer-se un bon bany. Heu tardat uns 25 minuts des de la casa del Mir.

El Molí Nou de Salgueda

A la riba esquerra del riu Ges just amb l’aiguabarreig amb la cabalosa riera de Sant Bartomeu al municipi Osonenc de Vidrà i un xic elevades, hi ha les restes de l’antic Molí Nou.

Actualment és un munt de ruïnes on la vegetació ha arrelat arreu però és interessant de fer-hi una visita. Com es pot veure en aquesta magnífica fotografia de l’Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, a principis de segle XX es trobava en plena vitalitat. En aquesta estampa unes noies miren com pesquen dos homes enfront el Molí (un sembla ser el Mossèn, segurament de Vidrà).

Pescant a l’aiguabarreig de la riera de Sant Bartomeu i el riu Ges al Molí Nou ‘Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya’

Encara podem apreciar com podia funcionar aquest molí fariner. Veiem les restes de la resclosa que desviava el riu cap al canal, de l’antiga bassa i podem imaginar que per sota la casa es tornava l’aigua a la riera. De la turbina i els mecanismes no es pot apreciar res.

Aiguabarreig del riu Ges i la riera de Sant Bartomeu vist des de l'interior de les restes del Molí Nou

Aiguabarreig del riu Ges i la riera de Sant Bartomeu vist des de l’interior de les restes del Molí Nou

Accés: El seu accés més còmode és a través del sender de petit recorregut PR C-47 o sender de la vall del Ges senyalitzat amb senyals blancs i grocs. Situats al petit barri de la Creu de l’Arç de la població osonenca de Vidrà, ja veieu els cartells i indicacions en direcció al Puigsacalm enfront del carrer que accedeix al càmping. El corriol baixa sobtàdament entre la fageda fins a entroncar amb la pista d’accés de Vidrà a Sant Bartomeu que cal seguir cap a la dreta i ben a prop del riu Ges. Més tard creueu el riu Ges per un pont. Arribeu a una cruïlla (25 minuts) on cal deixar la pista per girar a la dreta per un bonic corriol entre avellaners en lleuger descens (seguiu els senyals del PR C-47). No cal travessar el riu per on continuen els senyals del PR en direcció al Pont de Salgueda i el Salt del Molí. El Molí Nou us queda una mica apartat a l’esquerra enlairat entre les dues barrancades. Heu tardat uns 40 minuts des de Vidrà per una agradable i vistosa passejada. També cal dir que el bonic salt del Molí del Salt es troba a quinze minuts d’aquí seguint els senyals del PR C-47 fins al fons de l’engorjat tot passant abans per l’esvelt Pont de Salgueda i per les petites restes d’un altre molí. Sinó coneixeu la contrada, la seva visita és imprescindible, però en aquest cas ja no podem dir que sigui un indret oblidat perquè el salt és força conegut i famós entre els excursionistes que exploren els voltants de Vidrà i la Serra de Bellmunt. Al salt s’hi arriba per diversos accessos des de Vidrà.

El sobri Pont de Salgueda

El sobri Pont de Salgueda

El popular i bonic Salt del Molí del Salt

El popular i bonic Salt del Molí del Salt

La barraca de Collfred

Anant pel camí de ferradura que uneix les pagesies de Collfred -municipi de Vidrà, Osona- i Freixeneda -municipi de la Vall d’en Bas, Garrotxa-, trobem a la dreta del camí vora la fageda, aquesta interessant i misteriosa barraca de fusta d’original forma que sembla treta d’alguna pel·lícula.

Tot i la ruïna progressiva de la construcció, encara es pot contemplar i utilitzar molt precàriament la barraca com a magatzem. En algun plànol també marca la barraca com a refugi forestal encara que certament, desconeixement que mai hagi tingut aquesta funció.

Cal destacar la curiosa signatura d’una paret on es constata el nom i la data “Ramon Basagaña 12 de juliol de 1938”.

Accés: Situats a la població osonenca de Vidrà, cal agafar la pista asfaltada que porta fins a Siuret i a Sant Privat d’en Bas ja a la Garrotxa. A la Collada de Collfred (1.325 m d’altitud) i situat a 9,6 km de Vidrà, es pot deixar el vehicle. Des d’allà, ja a peu, heu de seguir els senyals grocs de la xarxa Itinerànnia; baixeu fins la casa de Collfred i continueu en direcció a la masia de Freixeneda entremig d’un bonic bosc de faigs en uns 45 minuts d’agradable passejada.