L’aqüeducte de l’Aníjol

Entre les poblacions osonenques de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, hi ha a prop de la carretera, al damunt d’un torrent, l’anomenat pont o aqüeducte de l’Aníjol.

Sembla que hi ha certa contradicció sobre la utilitat d’aquesta obra civil: per a alguns inventaris de patrimoni feia funció de pont i per a altres era un aqüeducte. L’argumentació dels primers seria que amb l’obertura d’un nou traçat de la carretera, aquesta obra pública va quedar en desús i oblidada al sud de la nova via. Diu el mapa de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya: Pont de cinc arcades de mig punt amb un o dos esperons que travessa el riu Ges. El parament està format per un aparell de còdols reomplert de pedres sense tallar. Les parts menys conservades han estat consolidades amb maons. Abans de continuar amb l’argumentació de la segona opció,  cal aclarir, que en cap cas no travessa el riu Ges; és una errada realment greu.

Cinc arcades ben esveltes

Per a altres inventaris (Diputació de Barcelona, mapa de Patrimoni cultural de Sant Vicenç de Torelló) aquesta obra civil era un aqüeducte, estava situat al torrent del mateix nom i havia proveït d’aigua al molí homònim que es van emportar els aiguats del 1940. Sincerament, veient aquesta obra d’enginyeria, la seva amplada i la seva situació, sembla més creïble aquesta darrera opció. No s’entenen aquestes confusions entre administracions en el nostre patrimoni muntanyenc, no ens fa cap bé ans al contrari.

L’aqüeducte vist des de la passarel·la que creua el torrent de l’Aníjol

L’aqüeducte, en aquests últims anys ha estat desbrossat, i el llit del torrent netejat perquè la vegetació l’estava envaint i el seu estat de conservació era molt precari.

Accés: L’aqüeducte és situat a uns 300 metres del balneari de la Fontsanta. Per la seva proximitat (100 metres) a la ruta del PR C-47 o sender de la Vall del Ges, recomanem la següent ruta: Cal deixar el vehicle a Torelló i agafar l’autobús de línia de l’empresa Sagalés fins a Sant Pere de Torelló. Allà, seguint els senyals del PR C-47 vorejant el riu Ges (mireu entrada al balneari Fontsanta), veureu en 7 km de vistós recorregut la fàbrica, el molí i el pont de Targarona, les ruïnes del mencionat balneari de la Fontsanta amb les seves antigues fonts, el pont de l’Aníjol i el mas conegut com el Molí de Viver (antiga resclosa i molí desfet pels aiguats de 1940). Un dels millors recorreguts d’Osona seguint un curs fluvial i a l’abast de tothom amb un mínim de precaucions.

El balneari de la Fontsanta

Entre les poblacions osonenques de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló i ben a prop de la riba dreta de riu Ges, hi ha les restes del que fou un important balneari anomenat de la Fontsanta. A primer cop d’ull, entre les imponents restes, ja es pot veure que els edificis, les seves instal·lacions, els monumentals roures i plàtans, les antigues fonts i els seus voltants havien estat importants en una altra època. La placidesa de l’entorn vora el riu era ideal per fer un establiment d’aquest tipus.

Construït el 1847, havia allotjat a nombrosa burgesia barcelonina que volia prendre les aigües medicinals de les seves fonts ja siguin sulfuroses a la font Pudenta o ferruginoses a la font del Ferro. Els jardins del balneari i el bonic tram del riu Ges, també feia que el balneari fos un punt de trobada de la gent del voltant. Avui totes dues fonts estan enrunades i pràcticament no ragen mai i quan ho fan tenen alts nivells de nitrats a l’aigua.

Des de després de la guerra civil l’edifici fou abandonat i s’anà deteriorant amb rapidesa. Si es mira alguna fotografia antiga el contrast entre el que havia estat i el que és ara és brutal. Això no obstant, les ruïnes s’han de visitar perquè encara denota el seu passat gloriós i estan emplaçades com he dit, en un magnífic paratge.

La font del Ferro a principis del segle XX

La font del Ferro (febrer 2013)

Comparativa de la Font Pudenta entre una foto dels anys 30 i una de febrer de 2013. Sembla ser que el roure és el que porta millor el pas dels anys

Accés: Entre les poblacions de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, passat el nou pont de l’Aníjol, surt una pista de terra a mà dreta que hi porta al balneari en uns 400 metres.

La Fontsanta és punt de pas del PR C-47 o sender de la vall del Ges que recorre tot el riu Ges des de Vidrà fins a Torelló. És molt més interessant arribar al balneari a peu des de Sant Pere de Torelló per exemple, seguint els senyals blancs i grocs del sender en uns 3,5 km d’agradable i vistós recorregut entre vegetació de ribera. El camí surt de Sant Pere de Torelló al final del tot del poble a la carretera d’Olot, a la desviació que accedeix a la casa de colònies del Molí de la Riera. Allà hi ha el primer rètol informatiu del PR C-47. El camí creua el riu Ges mitjançant unes pilones, força útils però que, en cas de gent gran o nens, caldrà anar en compte si no voleu evitar una remullada o una caiguda brusca al riu. A més, el camí passa per sobre del Pont de Targarona, important obra del segle XVIII i accés principal al mas de Targarona. Un recorregut del tot recomanable i agradable, prenent les precaucions necessaries en tots els camins que voregen rius.

El Molí Nou de Salgueda

A la riba esquerra del riu Ges just amb l’aiguabarreig amb la cabalosa riera de Sant Bartomeu al municipi Osonenc de Vidrà i un xic elevades, hi ha les restes de l’antic Molí Nou.

Actualment és un munt de ruïnes on la vegetació ha arrelat arreu però és interessant de fer-hi una visita. Com es pot veure en aquesta magnífica fotografia de l’Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, a principis de segle XX es trobava en plena vitalitat. En aquesta estampa unes noies miren com pesquen dos homes enfront el Molí (un sembla ser el Mossèn, segurament de Vidrà).

Pescant a l’aiguabarreig de la riera de Sant Bartomeu i el riu Ges al Molí Nou ‘Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya’

Encara podem apreciar com podia funcionar aquest molí fariner. Veiem les restes de la resclosa que desviava el riu cap al canal, de l’antiga bassa i podem imaginar que per sota la casa es tornava l’aigua a la riera. De la turbina i els mecanismes no es pot apreciar res.

Aiguabarreig del riu Ges i la riera de Sant Bartomeu vist des de l’interior de les restes del Molí Nou

Accés: El seu accés més còmode és a través del sender de petit recorregut PR C-47 o sender de la vall del Ges senyalitzat amb senyals blancs i grocs. Situats al petit barri de la Creu de l’Arç de la població osonenca de Vidrà, ja veieu els cartells i indicacions en direcció al Puigsacalm enfront del carrer que accedeix al càmping. El corriol baixa sobtàdament entre la fageda fins a entroncar amb la pista d’accés de Vidrà a Sant Bartomeu que cal seguir cap a la dreta i ben a prop del riu Ges. Més tard creueu el riu Ges per un pont. Arribeu a una cruïlla (25 minuts) on cal deixar la pista per girar a la dreta per un bonic corriol entre avellaners en lleuger descens (seguiu els senyals del PR C-47). No cal travessar el riu per on continuen els senyals del PR en direcció al Pont de Salgueda i el Salt del Molí. El Molí Nou us queda una mica apartat a l’esquerra enlairat entre les dues barrancades. Heu tardat uns 40 minuts des de Vidrà per una agradable i vistosa passejada. També cal dir que el bonic salt del Molí del Salt es troba a quinze minuts d’aquí seguint els senyals del PR C-47 fins al fons de l’engorjat tot passant abans per l’esvelt Pont de Salgueda i per les petites restes d’un altre molí. Sinó coneixeu la contrada, la seva visita és imprescindible, però en aquest cas ja no podem dir que sigui un indret oblidat perquè el salt és força conegut i famós entre els excursionistes que exploren els voltants de Vidrà i la Serra de Bellmunt. Al salt s’hi arriba per diversos accessos des de Vidrà.

El sobri Pont de Salgueda

El popular i bonic Salt del Molí del Salt