L’antic carregador de Toralles

A 2 km de Sant Joan de les Abadesses en direcció a Ogassa i vora la carretera, hi ha un destacat edifici rehabilitat enfront del que és actualment una concorreguda via verda a peu o en bicicleta -ruta del ferro i del carbó-, antic punt de pas del ferrocarril miner de les mines d’Ogassa; estem parlant del Carregador de Toralles.

En aquest punt, el ferrocarril miner que portava el carbó extret de les mines d’Ogassa, carregava el material al ferrocarril d’amplada normal. Mitjançant un curiós sistema de plans inclinats, l’apreciat mineral podia ser transportat des de les mines fins a aquest punt superant el desnivell existent d’una manera còmoda i aprofitant la gravetat. Aquest enginyós entramat miner també ja l’hem vist en altres zones extractives de Catalunya, com ara al Berguedà.

El tram Toralles-Sant Joan va estar en funcionament, fins al tancament de les mines ocorregut el 1967. Des de Sant Joan fins a Ripoll, la línia de la RENFE encara va seguir en funcionament fins el 1980, data final del tancament de la deficitària línia i definitiu traspàs al servei de transport per carretera entre les dues poblacions.

L’edifici estava en molt mal estat; la rehabilitació de l’any 2008 per part d’un taller ocupacional guiat per l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, ha estat bona, la coberta totalment renovada, així com part de les dependències. Bona part de les finestres estan tapiades per evitar actes vandàlics i la porta tancada amb pany. Si s’observen bé les restes del voltant, encara hi ha estris, casetes, dipòsits i maquinàries abandonades dels antics carregadors així com l’antiga graonada de pedra que portava a la via.

Accés: Seguir la carretera d’Ogassa un parell de quilòmetres. El baixador és tot just al costat de la popular via verda i abans de creuar la riera de Malatosca.

 

L’antic Hotel Puigmal i el funicular de Núria

Després de l’arribada a Núria del cremallera l’any 1931 per part de l’empresa Ferrocarril de Montaña a Grandes Pendientes (FMGP) es va creure amb les possibilitats turístiques de la propera zona anomenada de la Coma del Clot. Es va idear de fer un funicular i un hotel que l’uniria còmodament amb el santuari creant, tot plegat, un important conjunt turístic i d’esports d’hivern al Pirineu Oriental.

Després de l’inici de les obres del funicular el 1935 per part de l’empresa “Locomoción y transportes”, aquestes van ser aturades bruscament per la Guerra Civil i finalment, a l’any 1942, es va inaugurar el funicular juntament amb el nou i flamant Hotel Puigmal al capdamunt de la costa de la Coma del Clot, a 2.120 m d’altitud. El trajecte del funicular era de 665 m i el desnivell que superava era d’uns 150 m. El trajecte no era massa llarg però permetria als clients de l’hotel superar el desnivell sense fer cap desgast físic.

L’Hotel Puigmal en plena construcció el 1940

L’Hotel Puigmal en una postal dels anys 40 (fixar-se en la pista de gel!)

Però les expectatives creades no van ser propícies i a l’any 1957 va ser tot venut al govern franquista, a una de les seves obres sindicals, concretament a “Educación y Descanso“, entitat que promovia tot tipus de manifestacions culturals, artístiques i esportives entre els seus afiliats. L’hotel va passar-se a dir “Residencia de educación y descanso Juan Barceló”.

En aquesta foto sense data es veu el santuari en primer terme, el traçat del funicular i l’hotel Puigmal

Però, el deficitari manteniment de l’hotel, l’escàs rendiment i la precària infraestructura va provocar la decadència total del projecte. Encara recordo a mitjans dels anys vuitanta l’estació inferior del funicular, tota tètrica, mal pintada i lúgubre (encara es mig llegia el nom del seu destí: “Juan Barceló”), els fanals de l’enllumenat de la via precaris i rúfols en els dies de boira i el trenet d’un sol vagó groc, misteriós, rovellat i solitari que feia molts pocs viatges (em crec recordar que en els darrers anys anava sense conductor i automàtic) per portar a un hotel ja quasi abandonat i sense ús. Tota una experiència que ara seria del tot inpensable en un santuari de Núria brillant i modern.

El funicular de Núria cap a inicis de 1980 (foto arxiu J. Sanjaume)

Finalment, l’hotel a l’any 1982 va passar a mans de la Generalitat de Catalunya i va ser tancat uns anys. El funicular va continuant funcionant fins el 1987 però pràcticament sense ús i com dèia, fantasmagòric. L’any 1987 el trenet ja era fora de servei i les instal·lacions es van anant deteriorant encara més… Uns mesos més tard tota la línia va ser desmantellada.

Cap a l’any 1988, el tètric hotel Puigmal va obrir de nou les portes, ara reconvertit amb Alberg de Joventut de la Generalitat de Catalunya (ara dit Alberg Pic de l’Àliga), ple de vida, jovent, activitats i serveis. Des d’aquell mateix any ja funcionava una nova comunicació entre el santuari de Núria i l’alberg ara elevada mitjançant un telecabina modern i còmode. Crec recordar, que al principi circulava una sola cabina i que més tard es van posar quatre cabines alhora a mida que va anar augmentant el servei i la millora en les comoditats en el transport.

Encara que hagi estat breu, aquí hem intentat fer un petit homenatge a la vall de Nuria antiga, al que fou l’antic Hotel Puigmal i al seu funicular.

Alberg Pic de l’Àliga actualment (© Xanascat)

Les cabines l’any 2006 (Foto © Trenscat.com)

El balneari Montagut i el baixador d’Aigua de Ribes

En el km 116,8 de la carretera N-152 entre les poblacions de Campdevànol i Ribes de Freser, hi ha diversos paratges oblidats, d’interès molt rellevant i que poden passar desapercebuts pels que transiten per la carretera a tota velocitat.

El balneari Montagut és potser el més destacat, d’aparença esvelta i noble, situat al costat mateix de la carretera però pertany curiosament al terme municipal de Campelles. El complex consta de diversos edificis monumentals, va ser construït a partir de l’any 1868 però la seva inauguració va ser el 1878. Les aigües de les seves fonts bicarbonatades i càlciques es nodrien de corrents provinents de la zona del Taga.

Antiga postal del balneari de data incerta (todo colección)

Després d’uns anys de força esplendor turística a la vall de Ribes i utilitzat com a hospital durant la guerra civil, l’establiment termal va entrar en decadència i des de començament dels anys 90, el balneari és tancat i barrat.

El futur del balneari podria canviar en els proxims anys, perquè des de la Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès (UIER), s’està buscant finançament per reformar totalment l’edifici per a fer un balneari amb tots els serveis i categories pròpies del segle XXI, encara que projectes semblants com aquest havien quedat en el passat en un no res. Veritablement, seria una bona opció fer-ho perquè l’edifici encara està en bon estat, fins i tot hi ha estances ben restaurades que el seu propietari les lloga per a celebrar casaments i festejos.Uns metres abans, al km 115,9 també hi ha, les ruïnes d’un altre balneari, molt més modest a la dreta de la carretera, conegut com “Els Banys” i encara més avall, en direcció a Campdèvanol (km 115,1) hi havia el vistos edifici modernista Hotel “la Corba” avui dia reconvertit en el restaurant la Corba. Tots aquests establiments ens demostren que la vall de Ribes era molt concorreguda abans per anar a prendre les aigües. Podeu veure un sensacional article del company Carles Fígols referent a l’hostal de la Corba en aquest enllaç del seu blog d’Antics hostals de camí ral.

A la altra banda de la carretera i creuat el riu Freser per una solemne escalinata de pedra, s’arriba a l’antic baixador d’Aigua de Ribes de la línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i La Tour de Carol. Ben lligada al prestigi del balneari, quan aquest va tancar, l’estació també va entrar en davallada i ja fa uns vint anys que no hi para cap tren. Caldria afegir que el baixador tampoc mai va tenir gran afluència de gent perquè la majoria dels estiuejants del balneari anaven per carretera. Quan era jove sempre veia que el tren hi parava però no hi baixava pràcticament ningú… no tenia massa sentit aturar-se; també afegeixo que el balneari ja no anava per tant, en poc temps els trens ja deixarien d’aturar-se.

Baixador d’Aigua de Ribes

La porta d’entrada a l’estació era tapiada però s’ha fet un forat i ara es permet visitar el seu interior sense massa perill. L’edifici principal encara té una part que es conserva bé, amb el sostre sencer, el vestíbul, la guixeta per a vendre els bitllets… mentre que l’altra part de l’edifici el sostre ja és esfondrat i en poc temps la ruïna serà total. L’altra petita construcció annexa són les letrines, encara sencera però la porta està tapida i no es pot veure l’interior.

També es veu part del rètol de l’estació “Aguas de Ribas” i permet veure que la normalització lingüística tampoc no va tenir temps d’arribar al baixador d’Aigua de Ribes.

Evidentment, per visitar l’indret cal no baixar a la via perquè els trens hi passen a gran velocitat.

En cas de què el balneari tornés a rellançar-se, segurament l’estació tornaria a viure un nou futur esperançador però caldria vincular el binomi balneari-tren, sinó altre cop tornaria la gent a anar amb vehicle particular i continuaria sense tenir massa sentit una estació de ferrocarril.

Horari de tarda de la línia de la Tour de Carol a Barcelona a l’any 1980. Només per la tarda 5 trens s’aturaven a “Aguas de Ribas”

Accés: Al Km 116,7 de la carretera N-152 de Ripoll a Puigcerdà hi ha espai per aparcar a mà dreta, enfront d’una casa i abans del pont del riu. Per anar al baixador cal seguir la pista d’accés al veïnat de Perramon, passar el Freser i per una escalinata de pedra -protegida amb un filat perquè no s’hi passi- es puja fins a l’antic baixador.

Gran escalinata d’accés al baixador

El baixador de Riutort-Gavarrós

Pocs baixadors o estacions de l’antiga línia de ferrocarril de Castellar de N’Hug a Manresa romanen fins als nostres dies com aquest baixador d’aquesta entrada anomenat a la seva època “Riutort-Gabarrós“. Totes les estacions de la línia o bé s’han rehabilitat totalment (Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet) o estan sota les aigües del Pantà de la Baells (La Baells, Cercs). A més, el baixador és troba situat just enfront de la carretera de Guardiola de Berguedà a La Pobla de Llillet; molts dels viatgers que transiten per la carretera ni se n’adonen d’aquestes importants restes entre el bosc.

El baixador és situat enfront de la carretera de la Pobla de Lillet

El baixador creat el 1914, cobria el tram del ferrocarril de l’Alt Berguedà i servia al mateix temps per transportar el ciment de la fàbrica Asland del Clot del Moro i pel del proper Molí de l’Espelt que també elaborava aquest producte i tenia una petita via des del Molí al baixador. Els trens d’aquesta zona no presentaven gaire volum de passatgers i eren mixts, la majoria de vagons eren per les mercaderies de l’Asland i el de passatgers era l’últim. Com a tants altres llocs, el poc volum de passatgers i l’apartada situació dels nuclis de població de Riutort i Gavarrós van ocasionar la decadència del baixador.

Detall dels antics serveis “Retretes” amb els rètols “Caballeros” i “Señoras”. Tot un luxe per a un petit i poc freqüentat baixador

La concessió de la línia fins a Guardiola de Berguedà era explotada per l’empresa Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga des del 1887, any d’inauguració de la línia fins a Berga, i el 1919 s’integrà a la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans. Uns anys abans, al 1914, les càrregues financeres van obligar a entrar a la companyia fortes inversions belgues per salvar-la. L’1 d’agost de 1914 Asland, la promotora de la línia, inicià la circulació del “Ferrocarril Secundario de Guardiola a Castellar d’en Huch” per tant va passar a ser la concessionària del tram que ens interessa.

Dóna gust passejar per les restes del baixador i veure com el bosc se l’està fent seu. Els antics serveis, les dependències, l’andana sense via… tot una lliçó d’història i misteri a frec d’una carretera. Convé no pujar al primer pis perquè l’esfondrament del terra sembla imminent i pot ser molt perillós. Com no podria ser d’una altra manera, també els brètols han fet pintades de tota mena a les parets de l’estació. Massa a prop de la carretera i situat enfront d’un càmping. Indret oblidat però massa accessible. 50 anys en ruïnes… tot un rècord i encara ben visible!.

L’any 1963 es tancà la línia de tren resultant massa deficitària en aquest tram, tot i que la fàbrica de l’Asland, va continuar en actiu fins el 1975. Al BOE del 5 d’octubre de 1963 hi ha el decret pel que s’autoritza la resolució de la concessió de la línia a l’Asland.

La davallada econòmica a les fàbriques de ciment i de carbó a l’Alt Berguedà i juntament amb la construcció del pantà de la Baells que submergiria sota les seves aigües bona part de la línia de ferrocarril, va servir per a excusa perquè el dia 2 de maig de 1972 circulés l’últim tren entre Guardiola de Berguedà i Olvan-Berga, deixant així fora de servei tota la línia de l’Alt Berguedà.

El baixador en una fotografia realitzada per Les Dench el 20 de maig de 1962. Actualment la zona és del tot diferent, el bosc cobreix tota la zona i jo no he vist rastre de l’antic dipòsit

Estat actual de l’andana sense rastre de la via

Greu errada en la desaparició d’aquesta important línia… avui dia seria d’un gran potencial econòmic, turístic i de desenvolupament local sense comparació a Catalunya. També serviria per treure congestions de trànsit a l’eix del Llobregat i ja no cal dir, d’una possible continuació cap a Andorra a través del túnel del Cadí… ara ja no estem a temps per desfer aquesta gran tragèdia.

Accés: Cal situar-se entre les poblacions de Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet per la carretera B-402, just on hi ha la desviació que porta al càmping L’Espelt. Allà mateix hi ha el baixador, a peu de carretera i dins del bosc.

RESULTAT DEL CONCURS – Quin indret és aquest?

Després d’uns dies de concurs, ja tenim el resultat del 6è concurs, donem la resposta al misteri plantejat i comuniquem el guanyador. Aquest cop l’han encertat 14 persones de 19 participants. La pregunta realitzada estava presentada d’una forma una mica extranya per fer pensar als concursants:

Quin indret és aquest?

Resposta: L’antiga estació de tren de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

Fixar-se amb el tipus de tren era important per saber la línia on circulaven aquests trens anomenats “Las Suizas”; el paisatge també era determinant per veure que era una estació d’un indret muntanyós i potser Pirinenc. L’any 1978 era fonamental dir-lo perquè pocs mesos després la línia deixaria de funcionar… era lògic que no es podia posar una fotografia actual perquè ara aquesta estació fa d’alberg-bar i és punt d’aturada de la Via del Carbó, ruta de bicicleta a l’interior del Ripollès.

El mateix programa “Easypromos” mitjançant la plataforma on line random.org ha seleccionat la guanyadora entre els finalistes

Guanyadora: Meritxell Estellé (Txell ES)

En breu enviarem el llibre “50 itineraris a peu per Catalunya” 6a edició (2013) a la guanyadora. Us animem a seguir-nos i a participar en nous concursos per indrets en certa manera poc visitats o oblidats. Aquí hi ha gent que ja li ha tocat més d’un llibre…