El petròglif de la Barraca d’en Ramon

Tot anant des del Pla de la Calma per la pista forestal secundària que porta cap al cim del Sui (o Sull) hi ha, un xic elevada a mà dreta en un petit turó, l’anomenada Barraca d’en Ramon, original construcció de pedra seca reconstruïda i, a dins seu, l’original estela amb gravats prehistòrics.

Després d’anys d’incivismes i de contínues degradacions de l’estela per part de gent que no té qualificatiu, l’any 2011 es posava una rèplica exacta en la barraca (també reformada) dels gravats mentres que la pedra amb les inscripcions originals es posaven en un espai adequat al poble de Montseny.

La reconstruïda Barraca d’en Ramon

Costa de creure que la pedra hagués sofert tantes mutilacions, ja que tot i que aquesta zona és freqüentada, no és a la pista principal que des del Collet de Tagamanent porta al Collformic a través de tot el Pla de la Calma. És curiós trobar gravats dins d’una construcció; sembla evident que qui va fer la barraca original va aprofitar les grans pedres que li feien de base, entre elles l’estela on estan situats els gravats.

La nova estela amb els gravats

Aconsello per als que estiguin més interessats en la barraca d’en Ramon que consultin l’interessant article que hi fa el Joan M. Vives en el seu blog de Patrimoni i Muntanyes.

Tot i el seu petit espai, la barraca podria oferir un petit aixopluc en cas necessari

Accés: Des de l’aparcament del Centre Etnològic del Pla de la Calma (vegeu entrada a la Creu de l’Agustí) cal seguir per la pista en mantinguda pujada en direcció a Collformic. Quan s’arriba a prop del Coll de la Font de Ginebre, surt a mà dreta la pista del Sull, on veureu la barraca d’en Ramon en un petit turó proper a 1.280 m d’altitud (1 hora a peu aproximadament des de l’aparcament).

La torre de telegrafia del Turó de Vilarmau

Continuant amb la sèrie de torres de telègraf òptic, avui li ha tocat el torn a les restes de la torre existents al cim emboscat del Turó de Vilarmau (1.075 m d’altitud) al Parc Natural del Montseny, al municipi d’Arbúcies (la Selva) a frec dels límits d’Osona.

Restes de la torre enmig de la fageda

En aquesta ocasió, les restes de la torre són força abundants i tot i que la vegetació ja l’està engolint, encara pot apreciar-se perfectament la seva alçada, interior, espitlleres, murs, gruixos i altres detalls arquitectònics. Potser per al meu gust és la millor que he vist fins ara dins l’àmbit d’actuació d’aquest blog; de les altres visitades o bé no en queden ni una sola pedra visible (o jo no l’he trobat) com la torre de Cantonigròs, o bé molt minses com la del Puig d’Afra que pràcticament te l’has d’imaginar, o a l’altre extrem les que ja estan en procés de restauració, com la torre dels Soldats a Avinyó… per tant aquesta és la que ho té tot: misteri, solitud, bosc tenebrós de faigs i alzines, una certa vista panoràmica i restes encara abundants.

Com sempre, poques dades tècniques referent a aquesta obra d’ús civil i militar del segle XIX; tan sols que aquesta torre era a la línia de Vic a Hostalric i les torres anteriors i posteriors eren, respectivament, la torre de la Creu de Montagut i la del turó de Montfort (a prop de Riells) per bé que les restes d’aquesta darrera torre no són de telegrafia òptica sinó de guaita medieval que de ben segur deurien haver fet aquest servei. Per a més detall vegeu l’article de la Creu de Montagut en aquest blog.

 

Accés: Gens indicat i una mica perdedor és l’accés a aquesta torre. Cal situar-se a l’aparcament del Coll de Bordoriol (1.089 m d’altitud) al km. 3 de la carretera de Viladrau a Santa Fe del Montseny. Aparcament molt utilitzat per excursionistes que pugen al cim del Matagalls. El mapa “Montseny” de l’Editorial Alpina serà molt útil per tal de saber triar el camí correcte en tots els punts conflictius. Creueu la carretera i en els primers metres s’ha d’agafar la pista que baixa al veïnat de Lliors, que ràpidament deixeu per un camí a l’esquerra que puja i que uns metres després el deixeu per un camí a la dreta que planeja una bona estona i baixarà més tard fins al Pla de Palomeres on hi arribeu després de travessar una bonica fageda (25 minuts). Tot seguit, continueu per la dreta i arribareu amb cinc minuts més al Pla dels Llops, el punt més difícil de l’excursió. Deixeu un camí a l’esquerra, un al davant ple d’herba i agafeu el tercer, deixant un quart a la dreta que baixa (he intentat fitar aquest punt); el camí ara ja menys transitat tornar a entrar a dins la fageda. Darrera cruïlla (35 minuts); agafeu el camí de la dreta (embrossat en molts punts) que pujarà definitivament per dins la fageda fins al punt final del turó de Vilarmau, punt on hi ha les restes de l’antiga torre. Uns 45 minuts de recorregut en total.

Interior de la torre

La creu de l’Agustí

A pocs metres de l’aparcament del Centre Etnològic del Tagamanent, que serveix per accedir còmodament al museu de Ca l’Agustí, el restaurant de Can Bellver i el propi castell de Tagamanent, hi ha un xic encinglerada vora una petita canal a 1.090 m d’altitud, la misteriosa i oblidada creu de l’Agustí.

Segons sembla (E. García Pey, 1998) la petita creu de ferro és en recordança d’un noi de Can Bellver que anava a veure la seva novia a Ca l’Agustí i que de tornada a casa, va ser sorprès per diversos llops i fou mort en aquest paratge. Història que d’altra banda, podria ser ben bé certa perquè no és tan fantàstica ni original com altres llegendes catalanes.

El que és ben bé estrany és que segons sembla, la creu de ferro va ser perduda molts anys per culpa d’una esllavissada però, ara per sorpresa, la tornem a trobar on podria ser segons sembla, el lloc original. Vegeu aquest article del blog dels Folloneros, datat el març del 2011, on el seu autor no hi veu cap creu i ens explica la història mencionada. D’altra banda Francesc Roma, uns mesos més tard, en fa un article al seu web de Patrimoni existencial de l’Alt Congost. Resulta evident -si és la mateixa creu- que algú la va trobar sota el rocam i la va tornar a posar a on era o es creia que era el punt característic.

Accés: Des del municipi de Tagamanent (entre Figaró i Aiguafreda), cal deixar la C-17 i seguir les indicacions de la bona pista forestal asfaltada que puja fins a l’aparcament de Can Bellver a 1.015 m d’altitud. (indicacions del Parc Etnològic del Pla de la Calma). Després d’un emocionant trajecte, s’acaba l’asfalt i continueu ja a peu per la pista forestal del Pla de la Calma, en constant pujada en direcció a Collformic. Tot just al punt on la pista fa una corba (Coll de la Creu de l’Agustí) a mà esquerra surt un petit camí de ferradura per una careneta (entre unes estaques de fusta) que voreja una bassa de pluja i es desprèn a l’esquerra per una canaleta (antic pas del GR 5). A mà dreta vora el cingle hi ha la petita creu de ferro. Uns vint minuts des de l’aparcament.