Ben a prop del santuari de Puig-l’Agulla, concorregut punt de trobada del Sud-est de la Plana de Vic avocat ja a les Guilleries, hi ha un petit cim no massa visitat on reposa una monumental creu de ferro forjat, la Creu de Montagut.
El que potser no saben molt dels visitants del santuari o d’aquest petit cim de 810 m d’altitud és que la base on reposa la creu, són les restes d’una antiga torre de telegrafia òptica que comunicava mitjançant senyals visuals la Plana de Vic amb la Selva durant un curt període del segle XIX i la 3a guerra carlina.
Vull recuperar un interessant comentari que va deixar l’erudit Joan M. Vives quan parlàvem de la torre de telegrafia de Seva:
“Un comentari sobre l’article que esmentes: “La telegrafia óptica en Cataluña. Estado de la cuestión” d’Antonio Aguilar Pérez. L’autor fa referència a la línia de Vic a Hostalric i indica quatre torres (Sant Julià de Vilatorta, Seva, Sant Martí de Riells i Hostalric). Realment, és difícil (hauria de dir impossible) des de la torre d’Esparraguera, poder albirar Sant Martí de Riells i també des d’aquest punt em sembla difícil veure Hostalric. A més, Sant Martí de Riells queda molt enclotat i la única possibilitat seria enllaçar amb la torre del turó de Montfort i d’aquesta amb el turó de Vilarnau, on sí que hi ha una torre. La línia de Vic a Hostalric, passava pel turó de Montagut (a sobre del santuari de Puig-l’agulla, on només hi ha la base de la torre (al damunt hi ha una creu) i on els pins no deixen veure gaire panorama; la torre que venia a continuació era la del turó de Vilarnau (a Arbúcies) i si bé hi ha algun autor que diu que la torre següent era al castell de Montsoriu, jo ho dubto. No em sembla que hi hagi una bona visual i, en tot cas, la torre del turó de Montfort podia servir d’estació intermitja.“. Estic totalment d’acord amb en Joan M.; no sé a què es deu la confusió entre la línia que unia Osona i la Selva però, la única lògica possible és la cadena de torres Puig-l’Agulla-turó de Vilarnau-Sant Martí de Riells. La torre de telegrafia de Seva no estaria situada en aquesta línia de comunicació.
Finalment, cal dir que la creu commemorativa que hi ha al damunt és obra de l’Orfeó Vigatà i va ser posada el 1948. Malauradament, la cobertura de pins fa una limitada visió de les valls properes i verifiquen que quan la torre estava en funcionament no hi eren.
Accés: Tot i que hi ha nombrosos camins senyalitzats per la zona, cap està indicat cap al Puig-l’Agulla. Cal situar-se al santuari de Puig-l’Agulla, accessible des de Sant Julià de Vilatorta per carretera en direcció a Vilalleons i 2 km més de bona pista forestal asfaltada. Situats a l’altre extrem del santuari, darrera un monòlit commemoratiu de la Unió Excursionista de Vic, comença el costerut corriol. Deixeu el senyals del GR 2 a l’esquerra i el corriol no senyalitzat, comença a enfilar carena amunt entre bosc i per terreny pedregós. En uns quinze minuts arribeu dalt del cim, punt on hi ha la creu de Montagut a 810 m d’altitud.
INDRETS OBLIDATS 