L’antiga central hidroelèctrica del Fai

Quan es puja a peu al monestir de Sant Miquel del Fai per l’antic camí que hi porta des de Riells del Fai, veiem al fons de la vall del riu Tenes i bastant enclotades, les restes molt destacades de l’antiga central hidroelèctrica del Fai.

La vall del riu Tenes amb la central del Fai a la seva riba dreta

Aquesta antiga central hidroelèctrica gràcies a l’aigua del riu Tenes, produïa energia elèctrica per a Sant Feliu de Codines, tot i que l’establiment industrial està estrictament situat al municipi de Bigues i Riells. Riells del Fai, el nucli de població més proper, no obtenia cap benefici d’aquesta energia, quan semblaria el més lògic si fem cas a la sortida natural de les aigües del Tenes. Actualment les torres elèctriques d’alta tensió (que hi passen ben a prop de la central) segueixen la sortida de la vall.

Va ser construïda el 1910 i el 1964, sembla ser que arran d’un accident, va ser el motiu definitiu per abandonar una indústria ja per si deficitària. Els dos edificis de quatre plantes, sense sostre, units per una mitgera, presenten diverses estances amb força vegetació però, que permet una visita adequada.

Restes de la central observades des del camí de Sant Miquel del Fai

Diverses canalitzacions s’enfilen cap el cingle del Fitó

El que queda clar a primer cop d’ull, és que, un edifici d’aquest tipus, amb totes les canalitzacions que pugen pel cingle del Fitó, restes d’una resclosa i petit embassament al llit del Tenes, era massa important pel lloc on es troba. L’aigua minsa del riu Tenes com a típic riu mediterrani que és en moltes èpoques de l’any, crec que l’emplaçament i el tipus de construcció emprat, no era del tot adient per aquesta contrada.

Segons el diari digital, nació digital, en un article de març del 2011, hi ha el projecte de rehabilitar l’antiga central i convertir-la en un centre d’interpretació de la vall del Tenes. La idea podria ser interessant però, de moment res de res, com no sigui una mica de neteja de runa o vegetació… però per a mi actualment, continua sent un indret oblidat.

Accés: Cal situar-se al bonic poble de Riells del Fai (Vallès Oriental) i seguir un bon tram del famós camí que puja al monestir de Sant Miquel del Fai. Des d’enfront l’església de Sant Vicenç i aparcament principal, creueu la carretera. Primers rètols informatius (sender del Tenes). Seguir la pista forestal que s’acosta cada cop més al riu Tenes, fins passada la Madella, a les Torres de la Madella, punt final d’accés per a cotxes (porteu menys de 20 minuts).

Uns metres abans s’acosta per l’esquerra el camí pista que voreja la Madella i porta al Molí de la Madella (situat a un minut d’aquí és un conjunt patrimonial de visita totalment recomanable) i el berenador de la Font de la Pineda i que seria una interessant variant per a la tornada a Riells del Fai.

Deixeu les indicacions a mà dreta del camí empedrat que puja el monestir, i seguint la direcció de la pista, després dels últims xalets, aquesta finalitza, es converteix en corriol i arribarà en quinze minuts més al llit del riu Tenes enfront de la central del Fai. En total uns 35 minuts de recorregut. A l’estiu, tot i que és terra on toca molt el sol, es pot fer ben proveïts d’aigua perquè el recorregut no és massa llarg.

Restes del Molí de la Madella

 

Restes d’una mola a l’interior del Molí de la Madella

El Molí Nou del Bosc

A la capçalera del riu Tenes, a 660 metres d’altitud, el Molí Nou del Bosc o Molí Nou, va ser un dels molins fariners més importants d’aquesta zona del Moianès. És situat uns deu minuts més amunt del Pou de Can Vilardell, a la clotada humida i obaga que hi ha a la confluència del torrent del Bosc amb el Tenes vora d’un petit saltant, gorg i una vistosa balma. És l’últim dels tres molins d’aquesta part alta del riu Tenes que es repartien l’aigua.

La contrada és molt bonica i les restes de l’antic molí són molt destacables. Es conserva en molt bon estat alguna dependència com l’obrador, que s’accedeix per una bonica porta que està més fonda que la façana principal, amb part del receptacle circular amb un desguàs i altres elements que s’utilitzaven a la sala de mòlta. També s’aprecia la curiosa fusta que es despenja del sostre i que servia per fer bellugar la maquinària. Tota una lliçó d’antigues indústries rurals que podeu observar perfectament amb l’ajuda d’una llanterna. Cal destacar la volta de l’edifici i les columnes de la part de ponent veritablement monumentals per a un molí. La casa del moliner de dos pisos d’alçada al darrere de l’obrador, es troba absolutament en ruïnes i plena d’arbres i vegetació de tota mena al seu interior. A finals del segle XVIII el molí constava com a habitatge en plena prosperitat. No sabem des de quan ja no va ser operatiu.

Bonic detall de l’obrador amb la curiosa volta i les esveltes columnes

Detall dels dipòsits de la sala de mòlta

A la part nord encara es conserva la bassa en relatiu bon estat i part del pou que portava l’aigua al carcabà, ben visible a la part de ponent i punt d’inici d’un petit canalet que la portava cap el Tenes. Al damunt del salt d’aigua, accessible pel corriol que porta cap a Castellcir, podeu veure una dotzena de forats al llit del riu Tenes que segurament deurien correspondre a una antiga resclosa. Em consta que pel voltant hi ha més restes d’antics pous de gel, però fins al moment encara no els he trobat. Serà el fruit d’una posterior investigació.

Forats dels ancoratges de l’antiga resclosa al riu Tenes

Accés: Cal seguir l’itinerari indicat al Pou de glaç de Can Vilardell. Es continua uns minuts més amunt pel camí principal. Es creua el Tenes per un pont i tot seguit hi ha una cruïlla. Seguiu pel corriol de l’esquerra que en suau davallada porta al Molí Nou del Bosc, travessant el torrent del Bosc i deixant una porta a mà dreta. Heu tardat uns deu minuts des del Pou de Can Vilardell.

Antic habitatge dels moliners cobert de heures i tota mena de vegetació

El pou de glaç de Can Vilardell

Situat ben a prop del riu Tenes, aigües amunt de Sant Quirze de Safaja, era un dels pous de gel més actius d’aquesta part del Moianès. Les seves restes actuals sorprenen a l’excursionista que per primer cop el veu per la seva abrupta situació perdedora, gens indicada, engolit per l’ufanosa vegetació de ribera i per les seves dimensions considerables: l’espai cilíndric és de 7’30 m de diàmetre i l’alçada de 5’10 m i era cobert amb cúpula semiesfèrica de la qual ara ja no queda ni rastre.

Entrada principal del pou atapeïda de vegetació

Les restes actuals ja denoten un passat interessant. Ara la vegetació ha arrelat arreu, els avellaners, roures i faigs se’l volen fer seu i la ruïna total és imminent. Encara però, es poden apreciar importants parts de les parets del pou i la seva colossal fondària. Si fem especulacions, segurament a la part de dalt del pou hi deuria haver una altra porta d’accés per la seva lògica proximitat al camí principal.

Detall dels carreus de la paret del pou de glaç

Accés: Cal situar-se al Parc de l’Aigua de Sant Quirze de Safaja on es pot arribar amb cotxe. Des d’allà, cal agafar la pista forestal d’accés al mas Vilardell una bona estona. Passeu per l’abundant font de Can Vilardell que surt d’una petita mina d’aigua i hi ha restes d’algun canalet i antic desguàs a l’esquerra de la pista. Després d’una marcada corba, hi ha dos camins a la dreta, un d’ells protegit per una cadena. Cal seguir pel de més amunt, on unes pedres barren el pas. El camí cada cop agafa més alçada sobre el riu Tenes. Quan de cop apareixen unes pedres al costat dret del camí i la clotada es suavitza, allà es troba el pou aprofitant el desnivell del terreny. Cal seguir pel camí uns metres més fins a una cruïlla; agafeu el camí herbat de la dreta que baixa cap al riu i quan pugueu us decanteu cap a la dreta entre la vegetació per anar dins de l’entrada del pou. Heu tardat menys de trenta minuts des del Parc de l’Aigua. Si continuéssiu pel camí principal passaríeu una tanca i aniríeu cap al Molí Nou del Bosc.

El molí de Llobateres i el molí de Baix

Situats ben a prop un de l’altre, són dos dels típics exemples de molins fariners del Moianès situats al tram mitjà del riu Tenes poc abans dels grans salts d’aigua de Sant Miquel del Fai. La distància que hi ha entre els dos molins (uns tres-cents metres) el riu Tenes fa un tram engorjat, obac, molt bonic i feréstec on salva el desnivell imperant en petits salts d’aigua molt vistosos i on no sempre es pot continuar a peu pel llit del riu.

La història dels dos molins és molt antiga; cal remuntar-se al segle XIV quan trobem els primers indicis del Molí de Llobateres (també conegut com a Molí de Centelles). La construcció és monumental, senyorial, amb una torre gòtica, espitlleres defensives i habitatge pel moliner al primer pis. Hi ha un document datat el 1328 on consta que Arnau de Fliquer (el primer arrendatari) pagava un tribut al seu propietari (a la Baronia de Centelles) per a utilització de la seva aigua. D’aquest edifici inicial actualment trobem una construcció en progressiva decadència però encara força bona; part de la teulada és esfondrada i diverses estances molt malmeses. La majoria de l’edificació actual és del segle XVIII amb modificacions posteriors.

El Molí de Llobateres a l’any 1920 (arxiu del Centre Excursionista de Catalunya)

També encara podem veure part de la bassa, d’una petita resclosa i part de la seva abundant font de subministrament (a part del riu Tenes) la coneguda font Tubal, situada al costat mateix del molí i ara malauradament tapada. El 1949 el molí va ser catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, gens extrany perquè el seu aspecte senyorial el fa diferents dels altres molins. Segons es diu, el molí va estar en funcionament fins a l’any 1860 aproximadament, encara que no s’ha pogut verificar. El mas situat enfront del molí (segle XVII) ara tancat i amb més bon estat, es creu que també feia abans funcions de molí.

El Molí de Llobateres (viquipèdia)

El Molí de Baix es troba en pitjor estat; totalment enrunat i a més de les plantes ruderals i bardisses a les que ja estem acostumats, cal afegir abundants pintades i brutícia feta per gent indesitjable que costa de creure que arribin fins a aquest indret apartat i solitari. Amb tot, les restes són abundants i encara pot veure’s estances força senceres i vistoses, portes, finestrals i el carcabà. El molí tenia dues basses, una s’omplia per un canal provinent del molí de Llobateres i l’altre agafava l’aigua directament del Tenes. Un cop a baix, al Tenes, al tram engorjat, hi ha restes de part del canal que provenia del molí de Llobateres. La visita a tots dos molins, juntament amb el tram engorjat del riu Tenes i els salts d’aigua propers (salt de Sant Quirze i Gorg Negre) fa una contrada molt bonica i de visita imprescindible.

El Molí de Baix una mica encinglerat al damunt del riu Tenes

Canalet i engorjat al riu Tenes ben a prop del Molí de Baix

Accés: Caldria situar-se al km. 3 de la carretera C-1413b de Sant Feliu de Codines als Hostalets de Balenyà. Allà hi ha algun espai per aparcar. Ja a peu, s’agafa la pista que baixa cap a les cases conegudes com les Torres. Abans d’arribar-hi a mà dreta hi ha la pista que porta fins al Molí de Llobateres i que cal agafar. Després de cinc minuts (cruïlla) cal baixar cap a l’esquerra fins al Molí de Llobateres. Retornats de nou a la cruïlla seguiu per un bonic corriol. Uns minuts després torneu a arribar a una cruïlla. Deixeu el corriol que porta cap a Sant Miquel del Fai per agafar el de l’esquerra fins al Molí de Baix, ben a prop del Tenes. Heu tardat uns vint minuts com a molt des de la carretera. Un cop al llit del riu teniu un salt d’aigua cap amunt i un altre cap avall (el salt del Molí al damunt del tenebrós Gorg Negre).  Pareu atenció perquè el paratge és feréstec i la contrada perillosa però d’una bellesa incomparable.

Més informació del recorregut que visita el Gorg Negre a l’itinerari 39 del llibre “Curiositats naturals a prop de Barcelona“, Edicions Cossetània, 2012.