El canal de Setcases a Vilallonga de Ter

Estava baixant del Puig de les Agudes (o cim del Bac) cap a Setcases fent una arriscada i interessant volta circular, quan de sobte em van aparèixer aquestes restes de construccions al costat del camí i sota d’un filferro punxegut que ho protegia. Em vaig quedar sorprès i mirant el mapa de l’Alpina que portava no feia menció enlloc a les restes que veia. De fet, ni tan sols estava assenyalat el corriol brut i dreturer per on baixava. Era evident que havia agafat un corriol que no era l’oficial senyalitzat per la xarxa Itinerànnia cap a Setcases; tot i que havia senyals grocs, deurien ser una variant utilitzada abans però que ara deu estar modificada per la més bona… però jo només vaig trobar aquesta variant, per tant el camí correcte no està ben senyalitzat en algun punt. És difícil esborrar els antics camins senyalitzats… potser no caldria modificar mai i afegir nous traçats, el desgavell de pintades als arbres i la confusió a l’excursionista pot ser considerable.

Canal boca sud

En qualsevol cas, l’atzar em va portar a unes interessant restes. Vaig començar a investigar i em vaig adreçar a l’Ajuntament de Setcases. Uns dies més tard l’Alcalde, el Sr. Carlos Fernández, em va dir amablement que em posés en contacte amb l’historiador local el Sr. Miquel Perals. Així ho vaig fer i l’eminent historiador em va dir que eren les restes d’un antic traçat del canal de Setcases a Vilallonga de Ter. Com perdia aigua, és va fer un nou traçat més avall i aquest tram va quedar en desús, inservible i enrunat. Afegeix que el canal es va començar a construir el 1904 i es va inaugurar el 1910 i funciona avui dia amb plena normalitat. El tram del canal objecte d’aquesta entrada, té un tros esfondrat i així permet veure dues obertures una enfront de l’altre.

Canal boca nord

A l’igual que el canal que hi ha al Pla de la Molina, són restes de canals del passat en desús. Quan jo vaig trobar les restes, vaig sospitar que podia ser un canal o equipament semblant però calia una confirmació. Amb la solitud imperant a la contrada, humida i silenciosa, els rats penats sortien d’un tram del canal i es ficaven a l’altre amb un cert aire misteriós. Si això afegim el corriol dreturer dolent i embrossat per arribar-hi (en el meu cas va ser de baixada dura) i que era el capvespre, el record que tinc de la contrada és tenebrós però d’una bellesa absoluta.

Accés: Potser la manera més ràpida d’accedir-hi és des de la carretera de Setcases. Aparcats ja en algun punt que es pugui, aproximadament al punt quilomètric 9,6, hi ha un corriol dreturer a mà dreta, senyalitzat amb groc (deuria ser un antic traçat d’Itinerànnia) que amb pujada constant i una mica incòmoda pel traçat i l’atapeït bosc i la proliferació d’arbustos (avellaners o boixos) arribeu en uns vint minuts a una petita tanca oberta. A mà esquerra, sota un filferro espinós, hi ha les restes del canal. Si continueu uns minuts més pel corriol en forta pujada, arribareu a dalt d’un prat herbat on hi ha la cabana d’en Man (segons Miquel Perals) i enfront una altra cabana en ruïnes (barraca del Morral). Aquí deuria ser on vaig perdre el camí senyalitzat correcte cap a Setcases… però jo no el vaig veure. La senyalització en aquest punt és insuficient i escadussera i s’ha de tenir certa experiència per poder seguir correctament el tram d’Itinerànnia entre Vilallonga de Ter i Setcases que passa per la bonica roca coneguda pel Nen de Llebró.

Cabana d’en Man