L’Hostal de la Vall del Bac

L’Hostal de la Vall del Bac és situat a la vall del seu nom (600 m. d’altitud), a l’Alta Garrotxa, entre les poblacions de Sant Pau de Segúries (Ripollès) i el poblet d’Oix (Garrotxa). L’Hostal es troba al final de la vall quan aquesta es comença a estrènyer i presideix un petit veïnat de masies disseminades (algunes encara en plena activitat). Ben a prop també hi ha interessants esglésies romàniques que juntament amb l’abundant aigua de la riera i el bonic paisatge de muntanya i pastures, el fan una de les fites més atractives de l’excursionisme i la bicicleta de muntanya de la zona.

Aquest centenari edifici, és segons es diu, un dels hostals més antics de Catalunya. El seu emplaçament era idoni perquè està al bell mig de la ruta habitual de començaments de segle XX per anar d’Olot a Camprodon i a l’inrevés. Com en altres indrets de l’Alta Garrotxa, l’hostal també surt a la cèlebre obra de Marià Vayreda “La Punyalada” que tan bé retracta la gent i terres d’aquestes contrades.

Però una paradoxa està succeïnt a l’hostal de la Vall del Bac. L’asfaltat de la pista que uneix Sant Pau de Segúries amb Castellfollit de la Roca que es va fer l’any 2003, feia preveure que el futur a la vall i l’hostal estava garantitzat. De fet, va haver uns anys de relativa prosperitat. Jo vaig dinar molt bé amb la última hostalera de l’hostal (l’Anna Barluenga) i seu dòcil gos un dia fred del novembre del 2004 al recer de la llar de foc i amb aquell ambient típic de muntanya. Però això no va durar gaire i diversos fets han ocasionat que l’hostal actualment, amb una bona carretera asfaltada que passa ben bé per davant, estigui tancat i barrat.

No sabem que succeirà en el futur, però el paratge té qualitats de sobres per posar qualsevol establiment al servei de l’excursionista o turista en general. Esperem que no es tardi massa perquè l’edifici encara està en bones condicions.

El caliu de la llar de foc de l’hostal en un dia fred del novembre del 2005

Accés: Amb cotxe des de Sant Pau de Segúries cal agafar la carretera d’Olot C-153 fins a menys d’un quilòmetre, on cal desviar-se a l’esquerra per una bona pista forestal asfaltada indicada a Can Mariner i a l’Hostal de la Vall del Bac situat a 10 km d’aquí.

Si es va a peu és molt recomanable el sender indicat amb els senyals grocs d’Itinerànnia que surt de la població d’Oix en unes 2 hores i 45 minuts a través del bonic Engorjat del Bosc de Quer. Abans era ideal fer aquesta excursió, dinar còmodament a l’hostal, i tornar a la tarda cap a Oix on segurament se’ns feia de nit pel camí… però actualment això per desgràcia ja no es pot fer. Bé, si que és pot fer i és recomanable fer-ho perquè l’itinerari s’ho mereix però, t’hauràs de portar l’entrepà!.

Més informació a l’itinerari 7 del llibre “A peu per la Garrotxa“, Edicions Cossetània, 2006.

La solitud imperant a l’hostal en un dia de juliol del 2011

3 pensaments sobre “L’Hostal de la Vall del Bac

  1. Retroenllaç: Resum mensual d’articles al bloc dels Indrets Oblidats (octubre 2012) « Josep Mauri

    • Ara la Vall del Bac té una barreja de modernitat i tristesa; d’una banda, sorprenentment, la pista forestal és asfaltada i té més trànsit que mai i d’altra, l’hostal és tancat sense cap servei… curiós contrast!

Deixa un comentari