En principi no volia posar una entrada corresponent a l’aqüeducte de Vilageriu perquè pensava que amb la divulgació que s’ha fet últimament i passant ben a prop del PR C-43, el sender de petit recorregut de Tona, seria força freqüentat i divulgat per la gent del voltant d’aquesta població. Un cop fetes les comprovacions adients sobre el terreny, la soledat impera durant bona part de l’any i mereix ser considerat com un indret parcialment oblidat.
Pregon engorjat del riu Congost sota l’aqüeducte de Vilageriu
Petit, d’un sol arc, salva el desnivell sobre el riu congost en el punt on hi ha una atractiva gorja que dóna més interès a la contrada. No es tan espectacular com l’aqüeducte de Sala-d’heures, el més atractiu d’Osona però, tot i així val la pena de veure’l, més que res per la bellesa de l’entorn. Ha estat restaurat i recuperat en part no fa massa però, no sé amb certesa la data; es veu en un extrem de l’arc, un dels contraforts consolidats al fons de la gorja d’aspecte modern. Potser, quan es va rehabilitar la propera ermita de Sant Miquel de Vilageriu el 1979 van aprofitar per refer també l’aqüeducte. Amb tot, la natura continua fent de les seves i avança per poder fer-se’l seu una altra vegada.
Sembla ser que podria ser medieval, creat paral·lelament a l’església de Sant Miquel per portar aigua a la gran pairalia annexa, encara que algunes fonts diuen que podria ser d’origen romà per la presència d’una antiga via romana a la contrada.
Accés: La manera més bonica i senzilla d’arribar-hi és des de la població de Tona, a la plaça de l’església de Sant Andreu, ja veieu els primers senyals del sender PR C-43 que us portaran a Sant Miquel de Vilageriu i el seu mas. Primer entre camps, passeu per Ca l’Agnès i després entre bosc, arribeu a aquesta recuperada ermita. Passada l’esglesiola, a uns tres-cents metres, una variació del sender -també senyalitzada- us acostarà al riu Congost en uns quatre-cents metres. Cal saber veure l’aqüeducte sobre la gorja i tapat una mica pel bosc. Si voleu baixar a baix de la gorja, es millor continuar uns metres més per la variació i agafar tot seguit un corriolet a l’esquerra que baixa a la font de Sant Miquel, petita fonteta d’aigua no potable amb una elegant placa de ceràmica. Ja pel fons de la gorja, baixeu amb precaució pel llit del riu Congost vigilant de no relliscar a les pedres fins arribar a sota de l’aqüeducte. Uns 45 minuts des de Tona d’agradable passejada amb un xic d’emoció a la part final de l’itinerari pel fons de la gorja.
INDRETS OBLIDATS 